D’ençà de l’any passat, l’emblemàtic any del Tricentenari, estic intentant, sense èxit fins avui, empentar a Terrassa, la Missa pels Patriotes Catalans, que enguany farà 101 anys que se celebra el dia 11 de setembre a les 10 del matí a Santa M. del Mar a Barcelona promoguda per la lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat -l’any passat presidida pel cardenal, enguany no ho sé. Ho he fet amb tota la meva força, ben poca a jutjar pels resultats obtinguts.

Com a soci d’anys de Justícia i Pau, -forma part dels seus objectius la defensa dels drets de Catalunya-, ho he fet mitjançant el grup de Terrassa. Tot l’esforç malauradament ha estat endebades, enguany m’arriba que potser l’any vinent... Entenc que és una prudència poruga, lligada de mans per l’autoritat eclesial i política tant poc decidida -llevat d’excepcions, algunes sovint ben oportunistes- per una església d’arrel catalana, decidida per l’ampli moviment democràtic i lliure que viu el nostre país i tants d’altres.

Em costa molt entendre-ho i més d’acceptar en aquesta església presidida pel  papa de la llibertat evangèlica il·limitada, del magisteri indubtable a favor de la llibertat dels pobles sotmesos, dels drets humans tant barroerament i criminal conculcats al Mediterrani, als països en guerra, etc. Com trobo a faltar en aquests moments -només en cito dos de ben diferents- els bisbes Deig amb la seva decidida actuació, al mateix Jubany tant políticament correcte i tants capellans, religiosos i religioses, abats, monjos, laics i laiques que històricament i amb més força, del Vaticà II ençà, han somniat i lluitat incansablement i continuada, alguns fins a la seva pròpia mort. No mereixen aquests també una Missa a l’entorn de la Diada. Quina poca delicadesa dels seus hereus en la lluita per un món millor! Un oblit imperdonable!
 
És per tot el que acabo d’esmentar que us demano l’esforç personal de difondre, si com espero ho creieu just i necessari, aquesta manca de record pietós en sufragi de tots els patriotes catalans i demaneu als rectors de les vostres parròquies un esment per tots aquests difunts que ens han precedit en la lluita pels drets irrenunciables del nostre país en les Misses del dia 10 de setembre -l’11 ja està prou atapeït- a les que serà una prova d’agraïment i pietat la nostra participació.

Prou d’excuses. L’església de Terrassa, pionera en vindicacions socials en els anys tant durs i difícils del franquisme, no pot ignorar el moment present i decisiu que vivim, no pot desoir la petició ni oblidar la gratitud que mereixen els patriotes avantpassats. Prou de tebiesa, no tingueu por diu l’evangeli.

Josep Maria Font