Els Òbits s'han convertit en un abocador incontrolat. La brutícia se'ls menja. Les cavitats estan plenes d'ampolles, restes de menjar, plàstics i fins i tot defecacions. En algunes, les males olors han guanyat la batalla. No és fàcil arribar-hi -una hora més o menys si es puja des de La Barata i es passa per la ruta del Pi Tort fins arribar al camí que va del Montcau i La Mola. Però ès un lloc conegut del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'0bac i freqüentat pels excursionistes i per gent que hi va -o hi anava- a dormir. 

Els òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa. La balma obrada, avui deshabitada, va veure el seu esplendor els segles XVIII i XIX. Les vistes sobre el Vallès són espectaculars. Alguns autors apunten que van ser habitades durant l’època neolítica.