Habitatges a la Rambleta del Pare Alegre Foto: Gemma Aguilera

Pis de 71m2. Tres habitacions. Carrer Sant Damià (Ca n'Anglada). Preu: 35.000 euros. Descompte del 77% sobre el preu de taxació de 152.675 euros. És el pis més barat que té Unnim a la seva cartera de pisos adjudicats, i ara el client el pot visitar i comprar a través d'alguna de les immobiliàries que han signat un acord de col·laboració amb l'entitat financera.

La urgència per desfer-se dels estocs de totxo que tant perjudiquen el balanç de l'entitat i la situació crítica de les agències expliquen aquest matrimoni de conveniència. Unnim escampa el seu producte per més punts de venda i la immobiliària té un pla B per combatre l'estancament de les vendes de particulars o de promotores. En contrapartida, l'entitat paga una comissió per cada venda, i els API accepten de tenir la competència directa al seu aparador, perquè, de moment, els preus d'un pis embargat són força més atractius que no pas els d'un particular que es resisteix a acceptar que la bombolla fa anys que ha esclatat.

"Aquesta col·laboració ens porta més gent a l'agència, i si bé és cert que ens vampiritza algunes vendes, també tenim l'oportunitat de donar a conèixer el nostre estoc als clients que venien a buscar un pis embargat i no han trobat res que els convenci. Unnim fa de financera, no d'API, i en aquest sentit els professionals immobiliaris els podem ajudar a buidar més ràpidament la seva cartera de pisos", explica  Sergi, de la immobiliària Immopalber. L'acord comença a donar fruits, però l'agència es queixa de "la competència deslleial" que fa l'entitat amb el finançament ofert, que "arriba al 100% del preu del pis més despeses, és a dir, entre un 110% i un 115%, mentre que les immobiliàries, fent un gran esforç, ara oferim només el 100%".

Aquesta és, segons Sergi, "l'única guerra que tenim amb les caixes", perquè "si les caixes comencen a col·locar pisos a preu de saldo pel seu compte, nosaltres no tindríem cap possibilitat de sobreviure".

Unnim, però, assegura que no ha tornat a caure en l'espiral de la bombolla: "aquesta circumstància és excepcional, en general el filtre del crèdit és que la quota no representi més d'un 40% dels ingressos", argumenta Enrique Lizaso, responsable de l'àrea immobiliària d'Unnim. L'entitat ha signat un acord amb sis immobiliàries de la ciutat: Immopalber, Vidal Gomà, Finques Viube, Open Finques, Domus i Renting House, i preveu establir nous convenis amb d'altres API per a venda i lloguer. "Si bé a Unnim comercialitzem els pisos a través de les nostres oficines, també confiem en la professionalitat de les agències, que coneixen el sector i la ciutat, les tècniques de venda i tenen més disponibilitat horària. Així tots hi guanyem", rebla Lizaso. Així, un client que consulti el web de pisos d'Unnim pot demanar cita en una immobiliària per veure el pis sense passar per les oficines de l'entitat. A Terrassa, només Caixa Penedès estudia signar acords amb immobiliàries, tot i que La Caixa i altres entitats ja han posat en pràctica aquest sistema en altres ciutats.

PRESSIÓ SOBRE ELS PREUS
Immopalber reconeix que la situació és molt complicada, perquè "els propietaris no volen abaixar el preu, i els costa d'entendre que l'entrada massiva al mercat dels pisos de caixes els obliga a fer-ho si volen intentar vendre". Amb tot, assegura que el producte de particulars va, de moment, a un client diferent, que cerca més qualitat, bon estat i bona localització: "un pis embargat sovint està en mal estat, cal reformar-lo, i la seva ubicació no és la millor. A més, acostumen a ser finques antigues i més petites. Aquesta diferència ens pot salvar, perquè encara que els costi 20.000 euros més, molts clients acaben quedant-se un dels nostres", rebla  Sergi.
En el cas d'Unnim, Enrique Lizaso reconeix que els preus dels pisos de l'entitat "ja són molt barats, estan adaptats a la nova realitat del mercat, però és cert que hi ha una part del sector que encara no ha posat els preus al nivell que correspon. En el cas de Terrassa, els preus han baixat més perquè hi havia molta oferta, però en zones on l'oferta és escassa, no baixaran més".

En el conjunt del sector, d'un any ençà, de cada 10 pisos venuts, 8 eren de la cartera d'una entitat financera. Un autèntic drama per als API. Ara però, els percentatges poden començar a invertir-se, perquè "el client ja ha vist tot el que havia de veure, i si no vol un pis d'una caixa, perquè determinades prestacions no les pot oferir, optarà pel particular", asseguren des d'Immopalber.

El lloguer pren força
Del centenar de pisos que Unnim publicita a Terrassa, un 60% estan disponibles per lloguer. Algunes immobiliàries també han optat per potenciar el lloguer davant la dificultat de vendre si el propietari no està disposat a rebaixar el preu. Perquè competir amb una caixa és cada dia més difícil. Alícia Miravent, administradora de Fabra Finques, és conscient que amb l'entrada massiva de pisos de caixes al mercat "haurem d'abaixar preus tots, perquè si no, serà impossible vendre res. Malgrat que no podem competir en els preus, tenim un producte diferencial, les caixes no poden tenir pisos més grans i ben situats, i el cert és que molts clients que es plantegen la compra ja tenen una idea preconcebuda del que volen. No busquen qualsevol pis".
Miravent també critica que les entitats ofereixin condicions de finançament espectaculars per atraure els clients, i adverteix que "d'aquí uns anys es poden trobar que han de tornar a embargar el pis perquè el propietari no pot pagar". Al seu entendre, el gran problema del sector és que no ha estat el mercat qui ha regulat els preus, sinó l'estat, per salvar les caixes, de manera que encara hi haurà més caigudes de preu en els propers anys. És per això que Fabra Finques ha fet una aposta important pel lloguer com a pla B de negoci, i calcula que han abaixat els preus un 30% per poder fer front a la competència de les caixes també en aquest àmbit.

Les immobiliàries busquen una sortida per repensar el seu negoci. Però les perspectives, segons alguns experts, no són massa afalagadores, sobretot per a les grans immobiliàries. El negoci familiar és el que té més punts de sobreviure. Segons Xavier Puig, professor d'Economia de la UPF, "és esperable la fallida de moltes immobiliàries durant el 2012", perquè "tota la cadena està morta: banc, promotora immobiliària, constructora i API". Puig creu que "si l'API és un negoci familiar i baixen les vendes, es pot mantenir administrant finques i lloguers, però si és una empresa gran, està condemnada al fracàs, perquè la compra-venda ja no és negoci".