Quantes dones porten burca a Terrassa? S'ha comès algun delicte aprofitant l'anonimat d'aquesta vestimenta? Es tracta d'assenyalar amb el dit als musulmans? Més aviat aquesta és l'estratègia del grup municipal del Partit Popular presentant una proposta de resolució al ple d'aquest mes de juny per la prohibició d'aquesta indumentària al carrer, no només als espais públics on és necessari procedir a la identificació de la persona. Una mesura que, el seu portaveu, justifica per fer pressió a l'Estat o la Generalitat perquè legisli sobre el tema. Com ja s'ha discutit en ajuntaments com el de Barcelona.
Resulta curiós que el Partit Popular consideri que convocar un referèndum sobre la independència sigui desviar l'interès dels ciutadans sobre els problemes reals de la societat catalana, davant de la greu crisi que estem patint, i la legislació sobre un nombre ínfim de dones amb la cara coberta sigui tan urgent d'escometre. O potser del que es tracta és de buscar enemics, precisament en un moment en què la situació econòmica és tan dolenta i ja no es creen sinó que es destrueixen llocs de treball.
Jo també considero denigrant per la dona que no se li vegi el rostre. I l'ús del vel més propi d'una societat reprimida que s'espanta que els cabells formin part de la seducció femenina. Però tampoc trobo sexys les monges ni les sotanes dels capellans la roba més pràctica per caminar per la via pública. Senzillament, formen part del paisatge, com abans les nostres àvies es recollien el monyo amb un mocador. Si ara els alumnes no han d'anar uniformats a l'escola, tampoc té massa sentit que es dictin normes de bona conducta que van directament dirigides a posar en evidència l'islam.
A Bèlgica, és veritat que ja s'ha legislat en contra d'aquesta indumentària. I, a França, no es tardarà gaire. Per motius, fonamentalment, electoralistes. Perquè hi ha moltes possibilitats que el mateix Consell Constitucional francès censuri després la llei si aquesta limita la llibertat dels individus d'anar vestits com vulguin si no s'indica el contrari en espais determinats. I hi ha la possibilitat que el tema arribi al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.
Potser és el que vol el Partit Popular, a nivell d'Espanya i a nivell d'Europa. A nivell de Terrassa, no sembla que hi hagi altres raons per criticar al tripartit que segurament sí que afecten molt més als ciutadans. És a dir, què es fa per donar exemple d'austeritat en la maquinària municipal quan al carrer la gent es queda sense feina.
Resulta curiós que el Partit Popular consideri que convocar un referèndum sobre la independència sigui desviar l'interès dels ciutadans sobre els problemes reals de la societat catalana, davant de la greu crisi que estem patint, i la legislació sobre un nombre ínfim de dones amb la cara coberta sigui tan urgent d'escometre. O potser del que es tracta és de buscar enemics, precisament en un moment en què la situació econòmica és tan dolenta i ja no es creen sinó que es destrueixen llocs de treball.
Jo també considero denigrant per la dona que no se li vegi el rostre. I l'ús del vel més propi d'una societat reprimida que s'espanta que els cabells formin part de la seducció femenina. Però tampoc trobo sexys les monges ni les sotanes dels capellans la roba més pràctica per caminar per la via pública. Senzillament, formen part del paisatge, com abans les nostres àvies es recollien el monyo amb un mocador. Si ara els alumnes no han d'anar uniformats a l'escola, tampoc té massa sentit que es dictin normes de bona conducta que van directament dirigides a posar en evidència l'islam.
A Bèlgica, és veritat que ja s'ha legislat en contra d'aquesta indumentària. I, a França, no es tardarà gaire. Per motius, fonamentalment, electoralistes. Perquè hi ha moltes possibilitats que el mateix Consell Constitucional francès censuri després la llei si aquesta limita la llibertat dels individus d'anar vestits com vulguin si no s'indica el contrari en espais determinats. I hi ha la possibilitat que el tema arribi al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.
Potser és el que vol el Partit Popular, a nivell d'Espanya i a nivell d'Europa. A nivell de Terrassa, no sembla que hi hagi altres raons per criticar al tripartit que segurament sí que afecten molt més als ciutadans. És a dir, què es fa per donar exemple d'austeritat en la maquinària municipal quan al carrer la gent es queda sense feina.
