El Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona ha notificat la primera sentència per la imposició de multes coercitives a entitats bancàries amb habitatges buits durant més de dos anys. La sentència és favorable a l’Ajuntament i desestima el recurs presentat per Bankia SA davant l’expedient sancionador que el consistori va interposar-li el 25 de juny de 2014 per a forçar que ocupés un dels habitatges buits de la seva propietat a la ciutat.

La resolució referma el procediment seguit per l’Ajuntament per a fonamentar la seva actuació i, a més, imposa el cost del recurs a l’entitat bancària.

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha celebrat aquesta primera sentència: “És una victòria legal de gran transcendència, perquè per primer cop se’ns dóna la raó en un àmbit que no té precedents i en el que algunes parts interessades han qüestionat la nostra actuació. Sempre hem defensat que amb a la llei a la mà era possible aquesta via. Ara es demostra sense cap ombra de dubte que estem fent les coses bé i que aquest és el camí correcte.” Per a l’alcalde, aquesta sentència “significa un pas endavant molt important per a nosaltres i també un missatge d’esperança per a totes les persones que porten anys reclamen un habitatge digne. Hem de ser prudents, però esperem que sigui també un esperó per a tots aquells ajuntaments que també han decidit emprendre aquestes accions legals.”

Tot i que la sentència no senta jurisprudència i que l’entitat pot presentar ara un nou recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és la primera que dóna la raó a un ajuntament de forma inequívoca en aquest àmbit, ja que exposa que els expedients estan sòlidament fonamentats i referma tot el procediment seguit per l’Ajuntament per a demostrar que l’habitatge estava buit i reclamar que l’entitat l’ocupés, emparant-se en l’aplicació de la llei catalana sobre habitatge.

Aquest és un aspecte clau per a l’Ajuntament, ja que el fet de ser pioners en un àmbit sense jurisprudència ni doctrina com aquest, ha fet especialment difícil tot el procés administratiu per a tirar endavant els expedients. Amb aquesta sentència, més enllà de la resolució favorable, es constata que els procediments són correctes.

L’Ajuntament de Terrassa va ser el primer a tot l’Estat a interposar expedients als bancs amb habitatges buits i a imposar multes coercitives (la primera, el desembre de 2013) per a forçar-los a ocupar-los o a cedir-los com a habitatge social. Actualment, el consistori té 802 expedients oberts a diverses entitats en aplicació de la Llei de l’Habitatge de Catalunya. A més del contenciós al que fa referència la sentència, n’hi ha 56 més en curs per part de les entitats bancàries sancionades. S’espera que les respectives resolucions d’aquests, que estan en mans de diversos jutjats de Barcelona, arribin al llarg dels propers mesos.