Terrassa, Badalona, Salt i El Vendrell són les quatre localitats on aniran a parar els 2,5 milions d'euros destinats a “reforçar la convivència a barris amb alta concentració de població migrant”. Així es dóna a conèixer aquest projecte que, segons explica el regidor de Ciutadania i Drets Civils, Isaac Albert, “premia les ciutats que treballen de forma innovadora” en aquest tipus de polítiques.
A Terrassa, aquesta innovació es produeix, segons el regidor, des de fa tres anys, “deixant de fer polítiques assistencialistes” i apostant per iniciatives de caràcter universal. “No fem polítiques d'immigració, sinó polítiques d'acollida”, afegeix.
La selecció de les poblacions que formaran part del projecte ha tingut en compte les xifres demogràfiques, l'evolució de l'atur, les característiques urbanístiques i la preexistència de plans d'intervenció per part dels ajuntaments. En aquest sentit, Albert assegura que el reconeixement és per treball que ja s'ha fet, i que continuarà en el Pla Local d'Inclusió Social, “que encara no s'ha presentat” però s'està acabant de perfilar.
Primer, els joves
Els eixos generals del projecte són el foment de la cohesió social i l'aplicació de mesures contra la crisi econòmica, i pretén treballar-los a partir d'objectius específics centrats en la població juvenil. La promoció d'èxit escolar com a font d'igualtat d'oportunitats, la promoció de l'associacionisme juvenil o el foment de la formació, la orientació i la inserció laboral són alguns dels pilars bàsics del projecte.
En el cas de Terrassa, aquest tipus de polítiques es van intentar fer -tot i que de forma molt limitada- a través dels Plans de Barris, al Districte 2 i a La Maurina, en què s'incloïen dins els Isaac Albert espera que amb aquest pla pilot es puguin “intensificar programes d'aquest tipus” i posar-los en marxa a llocs on el Pla de Barris no hagi arribat.
El pla forma part del fons europeu per a la integració, de la Comissió Europea, però ha estat aprovat per la Generalitat i el Ministeri de Treball. No és el primer pla d'aquestes característiques que es duu a terme a l'Estat espanyol, fa dos anys es va realitzar un pla similar en alguns pobles d'Andalusia.
A Terrassa, aquesta innovació es produeix, segons el regidor, des de fa tres anys, “deixant de fer polítiques assistencialistes” i apostant per iniciatives de caràcter universal. “No fem polítiques d'immigració, sinó polítiques d'acollida”, afegeix.
La selecció de les poblacions que formaran part del projecte ha tingut en compte les xifres demogràfiques, l'evolució de l'atur, les característiques urbanístiques i la preexistència de plans d'intervenció per part dels ajuntaments. En aquest sentit, Albert assegura que el reconeixement és per treball que ja s'ha fet, i que continuarà en el Pla Local d'Inclusió Social, “que encara no s'ha presentat” però s'està acabant de perfilar.
Primer, els joves
Els eixos generals del projecte són el foment de la cohesió social i l'aplicació de mesures contra la crisi econòmica, i pretén treballar-los a partir d'objectius específics centrats en la població juvenil. La promoció d'èxit escolar com a font d'igualtat d'oportunitats, la promoció de l'associacionisme juvenil o el foment de la formació, la orientació i la inserció laboral són alguns dels pilars bàsics del projecte.
En el cas de Terrassa, aquest tipus de polítiques es van intentar fer -tot i que de forma molt limitada- a través dels Plans de Barris, al Districte 2 i a La Maurina, en què s'incloïen dins els Isaac Albert espera que amb aquest pla pilot es puguin “intensificar programes d'aquest tipus” i posar-los en marxa a llocs on el Pla de Barris no hagi arribat.
El pla forma part del fons europeu per a la integració, de la Comissió Europea, però ha estat aprovat per la Generalitat i el Ministeri de Treball. No és el primer pla d'aquestes característiques que es duu a terme a l'Estat espanyol, fa dos anys es va realitzar un pla similar en alguns pobles d'Andalusia.
