La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa presenta els resultats de l’informe “Seguiment de la inversió en infraestructures de transport a la demarcació de la Cambra de Terrassa”. Aquest estudi, que s’ha dut a terme des de la Comissió d’Infraestructures, Urbanisme i Mobilitat de l’entitat, pretén comprovar si les administracions acompleixen amb els compromisos d’inversions i terminis d’execució d’infraestructures viàries i ferroviàries.
En concret, la Cambra de Terrassa s’ha centrat en les 25 infraestructures que afecten l’àrea d’influència de la institució i que ja va recollir en un document de seguiment exhaustiu l’any 2007, que va posar de relleu les mancances en infraestructures a la demarcació.
L’estudi especifica que la Generalitat de Catalunya i l’Estat no han realitzat estudi informatiu d’un 64% de les infraestructures de la demarcació que consten als plans d’infraestructures i que la Cambra ha reivindicat reiteradament en els darrers anys. Del total d’aquestes infraestructures, el Ministeri de Foment de l’Estat s’ocupa del 76%, mentre que la responsabilitat d’adjudicació del 24% restant correspon a la Generalitat de Catalunya.
Menys inversió pública en infraestructures l’any 2010
En l’anàlisi, queda reflectit que aquest any 2010, la Generalitat de Catalunya ha invertit un 11,3% menys en infraestructures al territori català, respecte l’any 2009, mentre que l’Estat ha reduït la inversió en un 1,9%.
En contraposició amb la tendència a tot Catalunya, s’ha vist incrementada la inversió total en infraestructures que formen part de l’àrea d’influència de la Cambra respecte l’any 2009. Destaca la dada de les infraestructures ferroviàries: la suma d’inversió pressupostada per a aquest any 2010, de 176 milions d’euros, és un 85,8% més alta que l’any anterior. El motiu d’aquest increment són les obres de perllongament dels FGC a Terrassa, que està previst que finalitzin l’any 2011.
En canvi, la inversió en infraestructures viàries a la demarcació s’ha vist lleugerament reduïda en un 6.7%. Aquest lleuger descens, ve marcat per una reducció de la inversió en les infraestructures que ja s’estan executant. En aquest apartat cal destacar les obres de finalització del tram més avançat del Quart Cinturó (Viladecavalls-Terrassa).
Encariment dels costos totals
L’estudi posa de manifest que el cost total de les infraestructures que s’han executat a la demarcació varia a l’alça de forma notable per diferents motius, com ara les dificultats tècniques en el procés, o els càlculs poc afinats previs a l’adjudicació de l’obra, que s’han d’incrementar amb posterioritat.
En concret, pel que fa a les infraestructures viàries s’han vist incrementats pràcticament en 36 milions d’euros respecte la xifra pressupostada inicialment per a les infraestructures, mentre que en les obres ferroviàries l’augment s’ha totalitzat en 28,6 milions d’euros.
Entre 1 i 2 anys més del que estava previst
L’estudi remarca també les demores temporals de les obres, derivades dels passos necessaris per iniciar, desenvolupar i finalitzar l’obra (estudis previs, redacció dels estudis informatius, elaboració del projecte constructiu i execució de l’obra). Els retards en la finalització de les obres oscil·len entre 1 i 2 anys de mitjana.
Com a exemple destacat, l’informe esmenta l’enllaç entre l’autovia A-2 i l’Autopista A-7 a Castellbisbal. Es tracta d’una infraestructura de tan sols un quilòmetre de longitud, i que ha necessitat un procés de 13 anys (està prevista la finalització l’any 2011) per a fer-lo realitat.
El marc legal
La nova proposta d’Estatut inclou la disposició addicional tercera, que especifica que l’Estat haurà d’invertir a Catalunya, en un període de 7 anys, l’equivalent a l’aportació del territori català al PIB estatal. La inversió pressupostada en infraestructures per a Catalunya en els passats dos anys acompleix amb els requisits de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Tot i això, les administracions no han assignat la totalitat de la partida pressupostària. La quantitat d’aquesta inversió pressupostada que no hagi estat assignada, s’acumula per a l’any vinent.
En concret, la Cambra de Terrassa s’ha centrat en les 25 infraestructures que afecten l’àrea d’influència de la institució i que ja va recollir en un document de seguiment exhaustiu l’any 2007, que va posar de relleu les mancances en infraestructures a la demarcació.
L’estudi especifica que la Generalitat de Catalunya i l’Estat no han realitzat estudi informatiu d’un 64% de les infraestructures de la demarcació que consten als plans d’infraestructures i que la Cambra ha reivindicat reiteradament en els darrers anys. Del total d’aquestes infraestructures, el Ministeri de Foment de l’Estat s’ocupa del 76%, mentre que la responsabilitat d’adjudicació del 24% restant correspon a la Generalitat de Catalunya.
Menys inversió pública en infraestructures l’any 2010
En l’anàlisi, queda reflectit que aquest any 2010, la Generalitat de Catalunya ha invertit un 11,3% menys en infraestructures al territori català, respecte l’any 2009, mentre que l’Estat ha reduït la inversió en un 1,9%.
En contraposició amb la tendència a tot Catalunya, s’ha vist incrementada la inversió total en infraestructures que formen part de l’àrea d’influència de la Cambra respecte l’any 2009. Destaca la dada de les infraestructures ferroviàries: la suma d’inversió pressupostada per a aquest any 2010, de 176 milions d’euros, és un 85,8% més alta que l’any anterior. El motiu d’aquest increment són les obres de perllongament dels FGC a Terrassa, que està previst que finalitzin l’any 2011.
En canvi, la inversió en infraestructures viàries a la demarcació s’ha vist lleugerament reduïda en un 6.7%. Aquest lleuger descens, ve marcat per una reducció de la inversió en les infraestructures que ja s’estan executant. En aquest apartat cal destacar les obres de finalització del tram més avançat del Quart Cinturó (Viladecavalls-Terrassa).
Encariment dels costos totals
L’estudi posa de manifest que el cost total de les infraestructures que s’han executat a la demarcació varia a l’alça de forma notable per diferents motius, com ara les dificultats tècniques en el procés, o els càlculs poc afinats previs a l’adjudicació de l’obra, que s’han d’incrementar amb posterioritat.
En concret, pel que fa a les infraestructures viàries s’han vist incrementats pràcticament en 36 milions d’euros respecte la xifra pressupostada inicialment per a les infraestructures, mentre que en les obres ferroviàries l’augment s’ha totalitzat en 28,6 milions d’euros.
Entre 1 i 2 anys més del que estava previst
L’estudi remarca també les demores temporals de les obres, derivades dels passos necessaris per iniciar, desenvolupar i finalitzar l’obra (estudis previs, redacció dels estudis informatius, elaboració del projecte constructiu i execució de l’obra). Els retards en la finalització de les obres oscil·len entre 1 i 2 anys de mitjana.
Com a exemple destacat, l’informe esmenta l’enllaç entre l’autovia A-2 i l’Autopista A-7 a Castellbisbal. Es tracta d’una infraestructura de tan sols un quilòmetre de longitud, i que ha necessitat un procés de 13 anys (està prevista la finalització l’any 2011) per a fer-lo realitat.
El marc legal
La nova proposta d’Estatut inclou la disposició addicional tercera, que especifica que l’Estat haurà d’invertir a Catalunya, en un període de 7 anys, l’equivalent a l’aportació del territori català al PIB estatal. La inversió pressupostada en infraestructures per a Catalunya en els passats dos anys acompleix amb els requisits de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Tot i això, les administracions no han assignat la totalitat de la partida pressupostària. La quantitat d’aquesta inversió pressupostada que no hagi estat assignada, s’acumula per a l’any vinent.
