El Pacte de Terrassa pel Dret a Decidir ha fet una bona jugada amb el nomenament de Jordi Labòria com a portaveu. Amb una cara pública com la de l'històric dirigent socialista egarenc es garanteix una imatge plural del grup, on hi ha entitats independentistes i no sobiranistes. Aquest és l'objectiu, sumar, i llançar un únic missatge: volem votar, volem exercir un dret tan democràtic com és votar, i més, fer-ho sobre un tema trascendent.

La política del Pacte de Terrassa és la correcta. Cal continuar informant i ampliant la base social. I en aquest sentit seria important que s'hi adherís el PSC de Terrassa, el que ara per ara no sembla gens fàcil. Si se sent la democràcia s'hi haurien de sumar totes les entitats i partits locals, i aquí hi entra també Ciutadans. L'unionisme és una opció tan respectable com la resta, però per saber quin suport té s'ha de votar.

Sembla un impossible veure al portaveu de C's, Juan Jiménez Cárdenas, formar part del Pacte de Terrassa, tot i que una persona com ell hauria d'entendre que hi ha una voluntat majoritària per expressar-se a les urnes. tohom hi és benvingut Terrassa ha d'anar a l'una, i han d'entrar en el grup entitats socials, culturals, esportives i econòmiques, associacions de veïns i de comerciants i institucions. La recent incorporació de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana és un pas endavant.

La ciutat ha de respondre com una sola veu davant un dels reptes més importants que s'ha plantejat en els darrers anys. Altres vegades ja ho ha fet. Que el portaveu del Pacte, Jordi Labòria, no vulgui fer pública la direcció del seu vot és una decisió correcta que permet obrir la porta a tothom. No s'han de malinterpretar les coses. La consulta és per decidir si es vol un país independent, però es pot votar no sense cap problema. I també se li ha d'agrair a Labòria que hagi acceptat el càrrec en uns moments difícils i quan els seus companys de partit s'han allunyat del dret a decidir. I se li ha de reconèixer el valor per fer-ho i per acceptar ser utilitzat per la seva vessant de socialista.