La justícia anul·la el projecte de la planta de biomassa de Nufri al Pla d'Urgell

L'Ajuntament i veïns del Poal, municipi proper al lloc on estava prevista la instal·lació, expressen la seva satisfacció per la decisió judicial

Redacció
29 de desembre de 2017, 16:20
Actualitzat: 16:26h
Imatge de l'alcalde del Poal, Rafel Panadés
Imatge de l'alcalde del Poal, Rafel Panadés | ACN
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat el projecte de la planta de biomassa que Nufri projectava construir al Palau d'Anglesola i que des dels inicis de la tramitació del projecte, l'any 2011, va tenir el rebuig de la plataforma veïnal Salvem el Territori Pla d'Urgell, d'ecologistes i també de l'Ajuntament del Poal, per la proximitat de la instal·lació a aquest municipi tractant-se d'una activitat "potencialment contaminant", segons ha explicat l'advocat de la plataforma, Albert Calduch. En concret, el projecte preveia la construcció d'una planta de 14 MW de potència per tal de generar electricitat mitjançant la combustió de biomassa.

La sentència declara nul·la de ple dret la resolució sobre l'aprovació definitiva del Pla especial urbanístic de la planta de biomassa que va signar l'abril del 2014 l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. Amb anterioritat, el projecte havia rebut l'aval de la Comissió territorial d'Urbanisme de Lleida. En concret, el TSJC considera que abans de l'aprovació definitiva de l'expedient urbanístic era necessària una avaluació d'impacte ambiental davant la presència a la zona d'una espècia protegida com és el sisó.

A més, el TSJC entén que la instal·lació no es podia construït on Nufri havia projectat si no que caldria haver buscat una ubicació alternativa com ara un polígon industrial o algun altre espai en què l'hàbitat del sisó no es pogués veure afectat per la presència de la planta, segons ha assenyalat Calduch. Tot i això, la resolució no és ferma i pot ser recorreguda per l'empresa promotora a través d'un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

En aquest sentit, Calduch s'ha mostrat optimista davant la possible presentació d'un recurs de Nufri la Suprem tenint en compte la "contundència" de la sentència del TSJC que té en compte que a la zona on es volia ubicar la instal·lació hi conviu el sisó, una espècia protegida per una directiva comunitària i que, a la vegada, està considera en perill d'extinció a Catalunya. "Si la planta no s'ha construït, difícilment es construirà", ha assenyalat l'advocat.

La sentència emesa pel TSJC respon als recursos presentats des de la plataforma Salvem el Territori Pla d'Urgell contra l'autorització urbanística del projecte. Al marge, l'Ajuntament del Poal també va recórrer per la seva banda altres qüestions més de caire ambiental i de mobilitat relacionats amb la instal·lació i està a l'espera d'una resolució judicial al respecte.

Tant de d'aquesta plataforma veïnal com des de l'Ajuntament del Poal han expressat la seva satisfacció per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya després d'anys de lluita contra el projecte, malgrat ser conscients que la resolució no és ferma, segons han afirmat aquest divendres l'alcalde del Poal, Rafel Panadés i membres de la plataforma. Des de Salvem el Territori han reclamat el cessament de l'activitat d'emmagatzematge i de trituració de biomassa que, segons asseguren, l'empresa promotora porta a terme als terrenys on s'havia de construir la planta. Així mateix, qüestionen que Certiplant, filial de Nufri dedicada a l'obtenció de plançons, pugui seguir duent a terme la seva activitat a la vora del lloc on estava projectada la planta de biomassa.

A principis d'any el TSJC també va tombar el projecte d'una altra planta de biomassa a les comarques lleidatanes, en aquest cas la projectada per l'empresa Sener al municipi de Juneda (Garrigues). El tribunal va considerar que l'expedient urbanístic no incorporava possibles alternatives per ubicar la instal·lació en una zona urbanitzable del terme municipal, ja que els terrenys on s'havia projectat estan considerats de protecció especial de valor natural dins el Pla Territorial Parcial de les Terres de Ponent. L'aprovació del Pla especial urbanístic de la planta va ser recorregut per l'entitat ecologista Ipcena i per la Plataforma Garrigues per la defensa del territori.