Als candidats no els hi agrada fer pronòstics ni parlar de pactes post-electorals. Als periodistes els hi encanta. La campanya és un terreny adobat a les previsions i porres, molt difícils d’encertar pels nombrosos imponderables que envolten uns comicis. A la ciutat de Balaguer s’ha descabdellat una campanya tranquil·la i amb poc nervi. Tres dels vuit candidats a l’alcaldia que s’hi presenten s’estrenen com a caps de cartell (PSC, Treballem per Balaguer i Junts), justament els que lluiten per esdevenir el líder alternatiu a l’actual paer en cap, Jordi Ignasi Vidal. Tinc la sensació que aquest procés electoral els ha ajudat a tots tres a créixer com a polítics, de manera que no veig difícil que d’aquí quatre anys tornin a aparèixer en el panorama electoral amb la força de l’experiència que ara els hi ha mancat. Balaguer està veient com una nova fornada de polítics comença a agafar les regnes.

Guifré Ricart és el que ha fet més bona campanya i el que ha demostrat més ganes (tot i les controvèrsies de cartells i anuncis) i ha deixat enrere Lorena González, que ha plantejat encertadament una campanya en positiu que no ha estat respectada per l’exalcalde Miquel Aguilà, enfadat i agressiu. Aquesta actitud mostrada fa pensar en alguna circumstància més seriosa que vagi més enllà d’un simple abrandament polític fruit de les ànsies de guanyar votants. Caldria disculpar-lo si fos així. Aguilà ha restat més que ha sumat.

Gemma Trilla, per la seva banda, ha anat creixent d’una manera evident i ha reblat la campanya amb encert i atreviment. El màster polític que ha fet la candidata de Junts aquest mes de maig no el trobaria millor en cap universitat. A les tres formacions que representen els hi atorgo una ventall que es mou entre quatre i dos regidors. Per ordre: PSC, Treballem per Balaguer i Junts.

La campanya que ha plantejat Esquerra ha anat alineada amb l’esperit de la campanya. Ha lluït poc Jordi Ignasi Vidal, i podria haver-ho fet més tenint en compte que el seu bagatge com a polític que ha tocat poder és molt més profund que el dels seus rivals. Per als republicans aventuro la pèrdua de la majoria absoluta i una davallada de fins a tres regidors (ara en té nou). En aquest context és important apuntar que una baixa participació abaratiria la possibilitat d’aconseguir regidor, un fet que, sumat a la fragmentació, podria donar millors resultats a Vidal del que les sensacions del carrer podrien fer pensar. Si l'oposició tingués un líder potent, el republicà patiria més.

Que els balaguerins no vagin en massa a votar podria ser una bona notícia per la CUP i per Balaguer Ara Sí, que aspiren a revalidar la seva representació a la Paeria. A cadascú els hi dono un edil.

Al PP de Daniel Barios no el veig al consistori, i tinc la sensació que podria ser-hi amb més moviment de campanya i més voluntat d’arribar a la ciutadania. Els populars han fet una campanya molt silenciosa, massa si tenien l’objectiu de tornar al plenari balaguerí. També han estat desapareguts els de Vox, que sembla que s’han presentat només per sumar una candidatura a les estadístiques electorals.

Pronòstic

6- ERC
4- PSC 
3- Treballem per Balaguer
2- Junts
1- Balaguer Ara Sí
1- CUP

[noticia]50392[/noticia]
[noticia]50404[/noticia]
[noticia]50293[/noticia]
[noticia]50416[/noticia]
[noticia]50390[/noticia]

[municipals2023_ll]