El Tribunal Suprem ha confirmat les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el 2013 van anul·lar part dels reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona i van determinar que el català deixés de ser d'"ús preferent" en ambdues administracions. El tribunal va estimar parcialment un recurs presentat per l'entitat espanyolista Convivencia Cívica Catalana.

El tribunal català determinava que les administracions estan obligades a respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, de manera que queden en "posició de disponibilitat lingüística".

En el cas de la Diputació de Lleida, s'han anul·lat els articles 2 - el que estableix el català com a llengua d'ús preferent- el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre d'altres, s'anul·la el que fa referència al que el ciutadà hagi d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant una petició formal expressa.

Pel que fa a la Diputació de Girona, també s'ha anul·lat l'article 2 ,així com el 5.2, 6.1, 6.2, 7 i el 13. Entre altres qüestions, aquests punts establien que els impresos s'havien d'oferir en la versió catalana; que només es farien impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requerís o que el personal de la diputació faria servir el català en les comunicacions administratives orals, tret que l'interlocutor sol·licités ser atès en una altra llengua.