Va ser l’home que va desafiar els principis bàsics de la política; qui es mou no surt a la foto. Dante Pérez ho va fer i va ser l’objectiu de les càmeres durant la campanya de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, quan va fitxar pel PP després d’estripar el carnet del PSC. Sortia dels socialistes un dimecres i els populars el fitxaven un dijous per posar-lo com a independent en el número dos de la candidatura pel 21-D. La jugada no va acabar de sortir rodona, gens de fet, i ni ell ni la líder d’aquella llista, Marisa Xandri, van aconseguir l’acta de diputat.

Exalcalde de Gimenells, seguidor de Susanna Díaz i molt crític amb l’independentisme, Pérez ha iniciat ara la seva segona aventura electoral sota les sigles del PP i amb l’aval directe de Pablo Casado, que ha apartat l’històric diputat José Ignacio Llorens per col·locar-lo a ell com a líder de la llista lleidatana. El president del PP ha vist en ell un argument més per carregar contra els socialistes, i ja en l’acte de presentació dels candidats va posar en valor el pas que havia fet Pérez, “expulsat del seu partit per no compartir l’ortodòxia de l’acostament del PSC al nacionalisme”.

El seu besavi va ser alcalde d'un poble d'Almeria. L'avi, republicà, ho va ser de la pedania de Gimenells, i quan va acabar el mandat li va passar la vara de batlle al seu propi fill, el pare de Dante, que poc a poc s’ha anat amollant a les tendències ideològiques del seu actual partit, que denosta bona part d’allò que al seu dia va representar Pérez, un alcalde que no amagava que el seu traç polític encaixava amb el progressisme. El convers que ha pres el camí “correcte” després de la singladura pel PSC torna a posar-se al davant d’una llista per intentar arribar a les institucions. Ho vol fer malgrat Vox, que amenaça en robar-li els electors.