La realitat del Lleida CF és fosca, i el futur no s'albira millor. El club que presideix Luis Pereira tramitarà aquesta setmana el preconcurs de creditors per reestructurar l'enorme deute que pateix i que posa en escac la seva viabilitat. El forat econòmic té una profunditat de quatre milions d'euros, uns diners que s'han d'eixugar en un periode de tres mesos.

És el temps que té Pereira per trobar inversors i evitar la desaparició de l'entitat, que seria la tercera en 15 anys després de l'adéu de la històrica Unió Esportiva Lleida i el Lleida Esportiu. La realitat actual del club és l'enèssim episodi d'una història de deutes, denúncies i polèmiques que ha eclipsat el futbol en nombroses ocasions. En la darrera dècada, al Camp d'Esports s'ha parlat molt més de les qüestions extraesportives que no pas dels objectius futbolístics i del joc sobre la gespa. La penitència és inacabable, i continuarà en les properes setmanes. 

La situació del club lleidatà és molt espinosa. Massa, potser, per sortir-ne amb vida. Al deute se li ha de sumar els problemes de liquiditat que pateix l'entitat i que ha obligat a ajornar els pagaments als futbolistes i preparadors, que no cobren amb normalitat des de fa cinc mesos. Aquesta circumstància ha provocat la marxa d'alguns tècnics, com és el cas del fisioterapeuta del primer equip. Aquest diumenge, els futbolistes del Lleida CF van haver de ser tractats en el partit contra el Badalona Futur pel fisio de l'equip contrari. La situació no és nova, i recorda les que ja s'han viscut anteriorment.

28 milions de deute de la Unió Esportiva

La Unió Esportiva Lleida va desaparèixer a causa d'un deute acumulat de 28 milions d'euros, dels quals la meitat corresponien a impagaments amb la Seguretat Social. El 25 de juny de 2010, el màxim accionista, Tatxo Benet, va cedir les seves accions a l'empresària Annabel Junyent. Tot i això, no es va presentar un pla de viabilitat, fet que va conduir a la liquidació del club. El darrer partit es va disputar el 15 de maig de 2011 contra l'Hospitalet. Posteriorment, la plaça a Segona B es va subhastar i va ser adquirida per un grup inversor liderat per Sisco Pujol, donant lloc al naixement del Lleida Esportiu.

Lleida Esportiu, un rumb erràtic

Però aquesta nova aventura també va tenir un rumb erràtic. Liderada per l'empresari Albert Esteve, els blaus van celebrar més judicis que ascensos. Esteve va exercir com a president del Lleida Esportiu des de la seva fundació fins al juliol de 2021, quan va cedir el càrrec al seu germà Jordi Esteve. Aquest canvi es va produir en el context de l'entrada de nous inversors al club, incloent-hi l'empresa xinesa JinJun Sports. ​

L'entitat va enfrontar-se a greus problemes econòmics i institucionals, acumulant deutes significatius i impagaments a jugadors i tècnics. A principis de 2022, davant la possibilitat de desaparició, els germans Esteve van transferir la gestió del club a l'empresari gallec Luis Pereira, qui va assumir la propietat amb el compromís de redreçar la situació financera i esportiva de l'entitat.

Sota la nova direcció, el club va iniciar un procés de reestructuració, que va incloure el canvi de nom a Lleida CF l'abril de 2024. Aquesta decisió es va prendre després que la marca "Lleida Esportiu", registrada per Esteve, fos impugnada, la qual cosa va portar a la necessitat d'adoptar una nova denominació per evitar problemes legals i marcar una ruptura amb l'etapa anterior.

Lleida CF; deutes i ua guerra amb la Paeria

Ara, Pereira es troba en una situació similar a la dels seus predecessors i prova de salvar el club. Però un interrogant plana sobre l'estadi lleidatà: quin inversor està disposat a posar diners a una entitat amb un quatre milions de deute, amb un equip a la quarta del futbol espanyol i enfrontat amb l'ajuntament? pocs creuen que això sigui possible mentre des de la Paeria mentenen un prudent silenci. La relació està congelada després de les múltiples polèmiques que han acabat als tribunals. 

La Paeria va proposar un conveni d'ús especial de quatre anys, amb possibilitat de pròrroga, que permetria al club utilitzar l'estadi sense cost, però compartint-lo amb altres entitats esportives.

L'alcalde Fèlix Larrosa va defensar aquesta proposta com la més adequada dins del marc legal, atès que el club té deutes amb l'Agència Tributària i la Seguretat Social, fet que impedeix una concessió a llarg termini. El Lleida CF, per la seva banda, va rebutjar aquesta oferta, argumentant que no garantia la viabilitat econòmica del projecte i podria conduir a la desaparició del club. En resposta, el club va interposar una denúncia per tràfic d'influències i falsedat documental contra l'alcalde Fèlix Larrosa i altres membres de l'equip de govern municipal.