Les discriminacions lingüístiques estan a l'ordre del dia i sovint es troben els espais privats, concretament en establiments de restauració o de venda al detall. Però no sempre és així, hi ha discriminacions que es cometen des de l'administració pública, moltes vegades a través de la no retolació de cartells en català. El darrer exemple es troba direcció Tàrrega, concretament a la carretera.

L'usuari d'X @CanyellesAdria ha denunciat aquesta setmana a través de les xarxes que "el cartell del km 514", en direcció Lleida, "presenta una errada gravíssima que va en contra la normalització de la toponímia catalana". El fet és que en un cartell de l'A-2 on s'informa de la distància que hi ha fins a les següents localitats, apareix el topònim de Tàrrega, amb l'accent tancat, és a dir, en castellà, mentre el cartell es troba en territori català.

El denunciant ha etiquetat al subdelegat del Govern a Lleida i a l'Ajuntament de Tàrrega i els exigeix una rectificació i que l'Ajuntament "hi treballi per fer-ho possible". Així com fa referència a la llei 1/1998, de Política Lingüística, la qual determina que els topònims a Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana.

Així mateix, alguns dels que han respost la denúncia que s'ha viralitzat a les xarxes han puntualitzat que l'únic topònim que està escrit correctament és Lleida, ja que hi apareix "Zaragoza" i alguns usuaris assenyalen que hauria d'aparèixer "Saragossa".

Les queixes i denúncies es disparen un 600% en vuit anys

L'augment de denúncia per discriminacions i de queixes rebudes per Plataforma per la Llengua ho certifiquen. L'entitat va registrar durant el 2024 un total de 2.902 queixes lingüístiques, la qual cosa suposa un augment del 634,7% respecte a la xifra de fa vuit anys i fins i tot un 24,6% més que el 2023. Així ho recull l'informe presentat el mes passat per l'entitat, que també certifica que Catalunya i el sector privat registren la quantitat més gran de denúncies.

Les dades del 2024 mostren que el 67% de les queixes lingüístiques són al sector privat i un 33% al sector públic. Per territoris, Catalunya concentra el 92,2% de les queixes lingüístiques, mentre que al País Valencià constata que la majoria de les denúncies d'incompliments amb el català es produeixen al sector públic i a les Illes Balears hi ha certa fluctuació entre queixes a l'àmbit privat i públic.