L’esport català va viure ahir un d’aquells dies que queden gravats per sempre a la memòria col·lectiva. El 12 d’octubre del 2025 ja no serà recordat com el Dia de la Hispanitat a la ciutat de Lleida, sinó com el Dia de la Lleidatanitat, el dia en què el Hiopos Lleida va fer tremolar els fonaments del Palau Blaugrana i va signar una gesta històrica davant el Barça.

El que va començar com un partit més d’ACB es va convertir en un acte de fe, orgull i identitat. Més de 1.500 lleidatans i lleidatanes van transformar el temple blaugrana en una rèplica viva del Barris Nord, empentant un equip que va deixar de ser promesa per esdevenir realitat. No hi havia tambors ni coreografies, però sí una energia contagiosa, una comunió perfecta entre graderia i pista.

El Hiopos, amb un joc coral i una defensa de ferro, va demostrar que la força d’un grup pot superar la jerarquia dels milions. Des de l’inici, l’equip de Gerard Encuentra va sortir desfermat amb un 0-7 que va silenciar el Palau i obligar Peñarroya a demanar temps mort. Tot i algunes errades fruit de la precipitació, els lleidatans van reaccionar amb maduresa, recuperant el control del joc i tancant el primer quart amb un merescut 21-25.

L’equip va brillar com mai: Batemon incisiu, Agada incansable, Sanz intel·ligent, Ejim i Diagne imperials sota el cèrcol, i un Golomán que sempre apareix quan cal. Tots sumaven, tots creien. El Barça intentava reaccionar amb el talent de Shengelia, Punter i Clyburn, però el Hiopos mantenia la calma d’un equip gran. Els àrbitres, amb decisions més que discutibles, van intentar desequilibrar el duel. Encuentra, expulsat injustament, va veure des del túnel com els seus jugadors responien amb caràcter i orgull. El darrer quart va ser una obra d’art col·lectiva: defensa asfixiant, triples letals i una sang freda impropia d’un debutant.

Quan Agada i Ejim van sentenciar amb dues accions magistrals i Diagne va col·locar dos taps de llegenda sobre Shengelia, el Palau va caure rendit. Els crits de “Això és el Barris Nord!” van retumbar com un himne de llibertat esportiva.

El marcador final (84-91) no només reflecteix una victòria. Representa una revolució. Lleida ja no és la ventafocs de l’esport català: és el seu nou referent.

El Hiopos no sap fins on arribarà, però una cosa és segura: aquest camí serà emocionant, i el record d’aquesta nit, inoblidable.