Es diu Álvaro Gaztelu Alcaire, però a Lleida el coneixien com a Joan Llobet Garcia. Es tracta d'un Policia Nacional que es va infiltrar en els moviments independentistes i anticapitalistes de la ciutat durant dos anys, del 2019 al 2021. Segons ha destapat el setmanari La Directa, durant aquests mesos, l'agent va participar activament en diverses assemblees i mobilitzacions i va militar en formacions de l'esquerra independentista com el SEPC i Endavant. A més, per donar més credibilitat al personatge fals, Gaztelu es va matricular al primer curs del cicle formatiu del grau superior d’Educació i Control Ambiental de l’Escola del Treball de Lleida durant el curs acadèmic 2019-2020.

Segons explica el portal que ha avançat la notícia, encara se’l pot veure en un àlbum de fotos que va publicar el centre de totes les pràctiques del seu curs. Diversos testimonis que van conèixer el policia durant la seva estada a la capital del Segrià parlen a Nació de la seva infiltració i de quin era el seu tarannà. La primera notícia que es té del policia és a inicis de setembre del 2019 quan posa els peus a l'Ateneu Cooperatiu La Baula per preguntar sobre els actes de la Diada. A partir d'aquest moment, el fals militant es deixa veure en concentracions, manifestacions i xerrades. "Era un activista modèlic. Sempre estava disposat a tot. I quan dic tot vull dir tot: encartellar, repartir octavetes, fer lectures de manifestos, estar a la primera fila de les manifestacions, enfrontar-se a la policia... i mai fallava, la qual cosa cridava l'atenció", explica un dels testimonis que va conèixer el fals Joan Llobet.

En aquest sentit, també es destaca la seva absoluta implicació en les mobilitzacions que es van fer a Lleida en resposta a la sentència del procés: "Aquells dies ho va donar tot. Va moure contenidors i tirar pedres contra els agents de la policia", rememora un dels seus companys en aquella època, que recorda com era de curiós i interessat en les converses polítiques que es descabdellaven en assemblees i reunions: "No donava la sensació de ser una persona molt polititzada, però sí que ens preguntava molt sobre temes polítics, i sempre ens donava la raó. Mai va fer comentaris discrepants sobre els postulats ideològics que defensàvem", explica un activista que el va conèixer i que va compartir amb ell moltes hores durant la tancada a la Universitat de Lleida el febrer del 2021 en defensa del raper Pablo Hasel, finalment detingut.

"Tens cara de policia secreta"

El Policia Nacional, que aleshores tenia 28 anys, va aconseguir fer-se un grup d'amics dels estudis per apuntalar la seva credibilitat sobre el terreny. Un d'ells explica a aquest diari que va compartir amb el policia molts moments: "En aquella època tenia 17 anys i estava començant a introduir-me en moviments polítics i ell em va utilitzar a mi per entrar-hi", assegura el jove, que en alguna ocasió havia fet broma sobre la possibilitat que Joan Llobet fos un policia de la secreta: "Un dia li vaig dir que tenia cara d'infiltrat. Ell va dir que potser sí que tenia raó, i va riure", recorda. Tot i això, algun detall de la seva vida real sí que la deixar caure l'agent, en especial al que feia referència als seus orígens. Tot i això, l'estudiant assegura que quan va marxar de Lleida hi va perdre el contacte, i que "mai més em va contestar els missatges que li enviava". 

Relativa sorpresa de les entitats afectades 

Els col·lectius i associacions afectades per aquesta infiltració es mostren relativament sorpreses per aquest cas, i creuen que en el futur en continuaran apareixent. En aquesta línia acusen l'Estat espanyol de permetre aquests "modus operandi" de la policia espanyola, a qui s'acusa de no fer distincions entre els col·lectius que estan en la seva diana: "És igual una formació independentista que un moviment en defensa d'un raper que un Banc d'Aliments. Tot es posa en el mateix sac", lamenten. 

El portaveu d'Alerta Solidària, Gerard Sala, ha afirmat que amb aquest nou cas d'infiltració policial es confirma "una estratègia de repressió de l'Estat, una pràctica sistemàtica i planificada contra espais que lluiten en defensa dels drets, la justícia social i la llibertat dels pobles". Sala ha afegit que aquest cas suposa "un salt qualitatiu en les formes de repressió a Ponent", perquè la seva infiltració va començar poc després d'intervencions telefòniques i seguiments a militants d'Endavant i dels CDR, i uns mesos després que hagués acabat, el febrer del 2023, "va haver-hi la detenció de la majoria de l'assemblea d'Arran al Pla d'Urgell".

Alerta Solidària ha denunciat que les infiltracions d'agents d'intel·ligència s'emparen en una llei "franquista" de secrets oficials perquè aquestes figures "no compten amb cap mena de supervisió judicial" i la seva figura "no està regulada en el marc normatiu espanyol i aquesta escletxa normativa obre una greu vulneració dels drets fonamentals".