La proliferació de debats electorals esgota els candidats, que en privat mostren la seva fatiga i en públic posen bona cara i, sovint, el pilot automàtic per confrontar amb els seus rivals. Els aspirants a Paer en cap de la ciutat de Lleida ja estan farts, a aquestes alçades de la pel·lícula, de veure's les cares, de manera que els diàlegs comencen a ser ja previsibles, poc intensos i avorridots.

L'Agència Catalana de Notícies ha organitzat un debat aquest dilluns entre set caps de cartell, que han descabdellat argumentaris i alguna que altra discussió que no ha fet arribat la sang al Segre per major tranquil·litat del moderador, el periodista Oriol Bosch, que ha reeixit en la gestió de temps i intervencions. La placidesa de l'acte ha estat salpebrada, però, per diverses clatellades entre candidats, agraïdes pels cronistes perquè donen color a articles com aquest. El tema de pactes post-electorals ha animat el debat i ha ajudat a clarificar postures que, després de passar per les urnes, segur que seran recordades. Aquest assumpte desagrada als polítics en campanya i encanta als periodistes que la segueixen. 

El candidat del PSC, Fèlix Larrosa, ha deixat anar una qüestió que planeja sobre algunes candidatures i que té a veure amb la supervivència dels caps de cartell si no assoleixen els seus objectius: "Vull saber quins caps queden vius després de les eleccions", ha assegurat el socialista, conscient que una de les testes que podrien ser tallades és la seva. En el món polític lleidatà es dona gairebé per descomptat que si Larrosa no és alcalde ara, la seva carrera com a líder local acabarà. D'una similar manera li pot passar a Toni Postius de Junts i a Miquel Pueyo, candidat d'ERC i actual alcalde. Al juntaire no se li albira molt futur si no aconsegueix la vara de batlle, i al republicà tampoc si la perd. José Crespín, Violant Cervera i Jordina Freixanet apareixen en l'horitzó com a possibles relleus dels tres candidats avantdits. 

Les paraules del socialista han enriolat el personal (periodistes i gent dels partits), que ha vist com fugia d'estudi a l'hora de parlar clar sobre les futures enteses: "Pactaré amb la ciutadania", ha assegurat Larrosa, que només ha fixat la línia vermella de l'extrema dreta. Això vol dir que ha deixat oberta la porta del pacte amb el PP, un dels pocs que pot explorar. El candidat popular, Xavi Palau (el millor que ha tingut la formació en dècades a la ciutat) també li ha badat els seus batents quan ha assegurat que ell no pensa pactar amb les formacions que pretenen fer l'alberg al barri de Pardinyes, és a dir, ERC, Junts i el Comú. Seria descabellat pensar en un pacte PP-PSC a Lleida? la sensació és que no, a hores d'ara.

Tampoc ho seria pensar en un reedició del tripartit entre Junts i el Comú. Almenys, així sembla que ho vol Pueyo, que ha estès la mà a la candidata dels comuns, Laura Bergés, pensant en una segona entrega del Pacte de Sant Joan. És clar que la relació personal entre el Paer en cap i la candidata progressista és més bona que amb l'anterior cap de cartell, Sergi Talamonte, però en aquest eventual nou pacte de govern caldria saber si Postius (o qui sigui que el pogués substituir si no guanya) s'avindria a encaixar. El cap de llista de Junts, per la seva banda, ha bandejat la sociovergència: "No pactarem amb les forces del 155".

D'entrar a la Paeria, en aquestes converses per formar govern també s'hi podria integrar la CUP, avui absent en un debat en el qual s'ha parlat de neteja (la majoria, inclòs el govern, està descontenta en aquesta qüestió), seguretat, model comercial i medi ambient.