Junts tenia l’opció de governar la ciutat de Balaguer, però no ho farà. Es quedarà fent una oposició “seriosa i constructiva” al nou govern durant el proper mandat. Les converses per formar un executiu alternatiu al del PSC han estat bandejades a les primeres de canvi quan han aflorat discrepàncies inicials, sabudes i previsibles d’avantmà.

L’entesa sobiranista no s’ha explorat al màxim, i en aquest escenari és als juntaires als que se’ls hi ha de demanar la primera responsabilitat de l’acord fallit com a segona força electoral que són. L’alcaldable Gemma Trilla s’havia atorgat legítimament el lideratge alternatiu al dels socialistes, i a ella li pertocava encapçalar les negociacions i els diàlegs per tal de mantenir un executiu sobiranista a la capital de la Noguera. La sensació, un cop descobertes totes les cartes, és que Trilla tenia molt clar, d’entrada, que no hi hauria pacte, i ha estat dues setmanes interpretant un rol de candidata buit, però, d’intencionalitats i disponibilitats reals per a l’encaix amb les altres formacions amb qui podia pactar; ERC i Treballem per Balaguer.

Trilla no ha volgut ser alcaldessa perquè considerava que no podria fer un equip sòlid i confiant amb Guifré Ricart, candidat a qui no saluda i, a vegades, ni mira a la cara. No és un argument menor, aquest de la relació personal, però tampoc és (o no hauria d’haver estat) un raonament tan fonamental per trencar la baralla i encatifar, en conseqüència, el retorn del PSC a la Paeria.

La desconfiança ha estat mútua i ha posat de relleu que els personalismes han passat per davant dels plans de ciutat i de la voluntat de consens, tan pregonats durant la campanya. Els projectes polítics ha estat supeditats a les afinitats personals. Tan poc se’ls creien? I el problema no és que no s’hagi tancat un acord ara, sinó que aquesta discrepància no s’encarrilarà, s’allargarà en el temps i anirà apareixent fins que els candidats deixin la política o els forcin a deixar-la.