Un 77% dels catalans i catalanes estan a favor d’apujar els impostos als qui tenen més ingressos, segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió. Aquesta tendència no és ni molt menys un deliri radical d’uns pocs: entre els països europeus, només Romania supera l’estat espanyol en desigualtats de renta entre el 20% més ric i el 20% més pobre.
A més, particularment a nivell català ens trobem en un context de disfuncions del sistema fiscal, ja que és el menys progressiu de totes les comunitats autònomes, especialment a l’hora de gravar la renta (IRPF). Si hi sumem que a les classes populars se’ns demana ingents esforços per contenir les nostres necessitats davant les retallades de serveis i els rescats bancaris, des de la Crida creiem que l’Ajuntament de Lleida ha d’apostar per una fiscalitat més justa al municipi.

Som conscients que els ajuntaments ara per ara tenen molt poca sobirania sobre els seus pressupostos i ingressos, però amb el marc que disposem es poden fer alguns passos cap a la progressivitat i l’equilibri en les contribucions dels ciutadans i ciutadanes de Lleida. L’Ajuntament no deixa de ser la institució més pròxima a la ciutadania i, per tant, hauria de ser la més permeable a la realitat social del municipi, amb uns índex d’atur oficial del 14% i amb milers de desnonaments aquests anys de crisi.

A la Crida per Lleida ens oposem a una baixada lineal de l’IBI perquè pressuposa el mateix esforç tributari a persones amb condicions econòmiques diferents  – rics i pobres, en definitiva -. Entre d’altres coses plantegem per a les ordenances municipals del 2017 aprofundir en les bonificacions de l’IBI als valors cadastrals baixos, entenent que el valor cadastral d’un habitatge s’associa a la renda de les persones que hi viuen. A més, volem que s’estableixi un tipus diferenciat que gravi al màxim (10%) el valor de les grans superfícies comercials i la gran indústria.

També apostem per una exempció de l’impost a les persones en situació d’embargament i desnonament, a més de bonificacions a les llars que tenen familiars a l’atur o amb sous inferiors al salari mínim interprofessional. Paral·lelament, volem impulsar una ordenança municipal reguladora del procediment per verificar habitatges que estiguin buits, per aplicar de manera eficient el recàrrec del 50% de l’IBI - com ha fet l’Ajuntament de Sabadell -. Per
 
últim, proposem que la Paeria creï un cens municipal de la renda dels seus ciutadans, per tal d’establir criteris d’equitat en els impostos i taxes municipals i en les sancions.
Sabem que aquestes propostes són un pedaç que no transformen ni de lluny les desigualtats existents en la nostra societat. Seguiran havent-hi posseïdors i posseïts, rics i pobres. Però creiem que el govern municipal ha d’apostar per uns mínims sobre els quals s’ha estructurat la socialdemocràcia que abanderen: la progressivitat, que pagui més qui més té i que pagui menys qui menys té. Avançar cap a una fiscalitat més justa a Lleida és una de moltes actuacions d’emergència que es poden fer a nivell local, com municipalitzar els serveis públics o mobilitzar habitatges buits.