La campanya de reg de 2024 a les comarques de Ponent ha marcat un canvi positiu respecte a l’any passat, gràcies a unes reserves d’aigua més adequades que han permès garantir el reg a tots els cultius. Aquesta millora es va confirmar a la primavera, amb l'arribada de pluges i el desgel que han omplert els embassaments que abasteixen canals clau com el de Catalunya i l'Aragó, l'Urgell i el Segarra-Garrigues. Com a resultat, cultius com el blat de moro, que l'any 2023 es van veure severament afectats per la falta d’aigua, han començat a recuperar-se lentament, especialment en les segones collites.
L'any passat, la sequera va impactar dràsticament la producció de panís, amb una caiguda a gairebé la meitat de la producció habitual. En concret, la producció es va reduir de 356.822 tones en 35.067 hectàrees al 2022 a només 123.356 tones en 11.967 hectàrees al 2023. Les restriccions a l'aigua, incloent el tancament anticipat del canal d'Urgell, van provocar que molts agricultors canviessin a cultius alternatius com el gira-sol o el sorgo, o fins i tot deixessin els camps sense sembrar.
Aquesta temporada, la situació ha millorat, però la recuperació no és completa. A la demarcació de Lleida, es van plantar 13.500 hectàrees de panís, una xifra que encara està lluny de les 35.000 hectàrees de fa dos anys. Malgrat això, la segona collita de panís ha experimentat un augment significatiu, amb una sembra que ha estat descrita com mai vista segons Santi Caudevilla. Aquesta collita es planta entre juny i juliol, després de la segada dels cereals d'hivern, i es recol·lecta a la tardor. Les altes temperatures d'aquest estiu han beneficiat aquestes segones collites, ja que la planta es troba en una fase inicial de creixement i es beneficia de la calor si rep suficient aigua.
Tanmateix, les restriccions persisteixen en el canal d'Urgell, amb les aportacions d'aigua del Segre un 25% per sota de la mitjana. La Comunitat General de Regants ha informat que l'assignació d'aigua de reg es limita a 5 hidros per hectàrea, a menys que hi hagi millores significatives en les reserves. Per afrontar aquesta escassetat, els regants van establir una planificació restrictiva que destina prop del 55% de les terres a cultius d'hivern.