Davant l'augment dels discursos d’odi i l’ascens de l’ultradreta a Europa i a Catalunya, ha sorgit la Coordinadora Coloma Seró, creada per organitzar i mobilitzar les Garrigues en defensa dels drets i llibertats i la convivència i en honor a una mestra republicana de la comarca. En un context marcat per les retallades de drets i l’aparició de discursos xenòfobs i misògins, la Coordinadora es posiciona com un paraigua inclusiu on tothom hi pugui trobar representació. Amb l'objectiu de contrarestar aquestes amenaces, els representants de la plataforma, Miquel Andreu, Laura Quintana i Jordi Calvís, expliquen que volen establir aliances amb entitats locals, independentment de la seva àrea d'actuació, per impulsar accions comunitàries i fomentar el debat.
Què els va motivar a impulsar la creació de la Coordinadora Coloma Seró?
Aquesta primavera, principis d'estiu, ens vam adonar de la necessitat de fer alguna cosa i no quedar-nos de braços plegats davant de l'onada reaccionària que hi ha arreu d'Europa i del món i que es deixa notar, fins i tot aquí a casa nostra, la retallada de drets i llibertats que s'està donant. També en un context de campanya electoral al Parlament i a la Diada també s'han dit molts discursos d'ultradreta. S'ha vist que es reproduïen discursos reaccionaris i xenòfobs i misògins i ens va fer saltar les alarmes i posar fil a l'agulla per no esperar de veure-les passar, sinó de començar a organitzar-nos i mobilitzar-nos per intentar contrarestar aquests discursos.
"Ens vam adonar de la necessitat de fer alguna cosa i no quedar-nos de braços plegats davant de l'onada reaccionària que hi ha arreu d'Europa i del món"
Per què s'ha escollit el nom de Coloma Seró per a la coordinadora?
El nom va vindre després. A l'hora de buscar un nom, vam parlar de diverses opcions i ens va semblar que Coloma Seró, en ser l'única dona de les Garrigues deportada als camps nazis, representava una mica aquest missatge de lluita contra el nazisme, el fet de ser una dona també ens el feia atractiu, pel que representa. Finalment, el fet que fos nascuda a l'Albagés, que geogràficament és el cor de les Garrigues, també facilitava que s'hi pogués sentir representada més gent que no només la de Borges.
Han esmentat que la Coordinadora no es constitueix formalment com una associació, sinó com una plataforma de treball en xarxa. Què implica aquest model i com funcionaria a la pràctica?
La nostra intencó es col·laborar amb altres entitats, no volem que sigui una cosa privada i tancada, sinó obrir-nos a tota la comarca i poder treballar amb altres associacions, ja sigui de cultura, associacions que treballen específicament amb la migració, entitats d'esport i de tot tipus, no ens tanquem a res. Com que acabem de començar, el camp d'acció és molt ampli. No volem ser una associació més, amb una junta i uns estatuts plens de formalismes, sinó establir aliances i col·laborar segons l'àmbit de treball. Si parlem d'esport, col·laborem amb entitats esportives, i si tractem els drets LGTBI, treballem amb les entitats especialitzades en aquest àmbit, centrant-nos principalment en les Garrigues. Volem ser com un paraigües on tothom s'hi pugui senti representat.
Quins passos concrets preveuen per combatre les problemàtiques creixents?
Ens volem centrar en el treball a través de xarxes socials, per desmentir el que són les fake news amb dades locals o comarcals perquè la gent ho vegi. Volem fer, xerrades documentals, taules rodones, partits de futbol, jornades gastronòmiques. La idea és fer alguns actes que ens permetin aproximar comunitats i persones de totes les edats de la comarca, perquè aquest tema afecta tant els més joves com als més grans. La memòria històrica també és un dels àmbits que volem treballar, perquè, no comencem ara. Hi ha tota una història darrere nostre de lluita, com el que exemplifica la Coloma Seró. Els drets no et cauen del cel, sempre has d'estar batallant-los i defensant-los, perquè si no et mengen terreny, és una defensa que ha de ser constant. Ens anirà definint el camí que anem fent, que tot just comencem, fa poc vam fer la presentació que va ser el nostre primer acte públic.
"El discurs d'Aliança Catalana es comença a sentir dins a les Borges, i fins i tot en cercles de l'independentisme"
El que no volem és limitar-nos a fer un discurs teòric o només centrar-nos en les xarxes. Volem treballar conjuntament amb les diferents associacions i entitats, com per exemple les associacions de dones i l'associació africana. L'objectiu és acostar-nos per tractar temes com el feminisme i la diversitat cultural, entre altres, i que siguin partíceps dels actes de la coordinadora. És molt important fer una feina directa i de proximitat, tant en l'àmbit local com comarcal.
Imatge d'una pancarta contra l'ultradreta de la Coordinadora Coloma Seró. Foto: Cedida per la Coordinadora Coloma Seró
Com valoren la presència de la ideologia d’ultradreta a les Borges Blanques?
L'augment d'ultradreta s'hi va veure, als resultats de les últimes eleccions. I també l'aparició d'Aliança Catalana, que que darrere té un discurs d'extrema dreta xenòfoba i això ens preocupa. Durant la campanya electoral, aquests discursos es van amplificar molt, i els començaves a sentir en entorns on no t'hauries imaginat escoltar-los. Abans, quan venia Vox, era com una cosa aliena. Eren gent de Lleida que muntaven una paradeta, però gairebé ningú els feia cas: o els ignoraven o, si algú hi anava, era per protestar, i al final marxaven. En canvi, amb Aliança Catalana, que comparteixen part del discurs, aquest es comença a sentir dins del poble, i fins i tot en cercles de l'independentisme. Això és preocupant, perquè és una resposta a la frustració que ha generat el procés.
Com ha respost la comunitat a la creació de la Coordinadora? Han tingut bona acollida?
De moment sí. Encara se'ns ha de conèixer molt, i realment el suport que tenim és de gent que ja des d'un bon principi no votarà Aliança. Però a l'acte de presentació a les xarxes o a l'hora de penjar una pancarta tothom ho ha vist bé. De moment ningú ens ha confrontat, la gent ho veu com una cosa natural fer un discurs contra el feixisme i contra el racisme.
Quins són els seus plans de futur a curt i llarg termini?
La idea de moment és anar creixent també de membres. Hi ha un grup impulsor, un grup motor, però la idea és sumar adhesions individuals o de col·lectius i que no siguem només els que som ara sinó ser més i de més pobles. Per nosaltres aquest és el primer pas i intentar fer actes de manera més o menys regular. I estem també en contacte amb l'escola de formació Guillem Agulló d'Òmnium per mirar de fer com un calendari per l'any vinent programar diverses activitats amb ells adreçades als joves.
Què li dirien a una persona que vol col·laborar amb l'associació, però no sap com començar o té dubtes?
Els animaria a posar-se en contacte a través de les xarxes socials o, si ens coneixen personalment, a venir a veure'ns. Estarem encantats de convidar-los a les nostres reunions. Els membres que s'uneixen a nosaltres no han de complir un perfil ideològic molt marcat; creiem que tothom que comparteix els valors de defensa dels drets humans és, per definició, antifeixista.
I a algú que està indecís a l'hora de donar suport a partits d'extrema dreta?
Al final, el més important és que s'informi sobre el que anem publicant i els actes que organitzem. La nostra tasca és desmuntar els discursos que poden estar circulant i fer veure a aquestes persones la realitat. Hem de fer pedagogia. Cal tenir en compte que molts d'aquests discursos són irracionals; potser pots discutir durant hores amb algú que manté creences racistes o masclistes, i és difícil que les canviï. Però les persones que estan indecises són aquelles a les quals hem d'ajudar a no caure a l'altra banda. A més, sobre l'ús de les xarxes socials, és important publicar fotos i informació local per interpel·lar la gent del poble. També és interessant controlar les dades que es poden escampar a través de plataformes com Ves a Saber On, especialment aquelles que afecten la nostra comarca. La informació falsa es difon ràpidament, i hem d'estar atents a això i utilitzar les xarxes per aclarir els fets. La idea final és viure millor el teu poble, donant noms i cognoms als fenòmens. Parlar de la immigració és fàcil, però quan coneixes la història del teu veí, com els seus fills comparteixen escola o activitats esportives amb els teus, és quan pots fer discursos significatiu. Volem posar èmfasi en aquest vessant local del tu a tu.