El lloc de la troballa és la vall de Marimanya, a la capçalera de la Noguera Pallaresa i al límit entre el Pallars Sobirà i l'Aran. L'autor de la descoberta és el botànic Pere Aymerich, el qual treballa regularment desenvolupant seguiments de flora en aquest espai protegit.

Aquest any, el Parc Natural de l'Alt Pirineu va iniciar un estudi per conèixer l'estat d'aquests arbres dels quals se n'ha comptabilitzat una població estimada de 500 individus, al llarg del riu Marimanya, en un tram d'uns 700 metres, amb densitats elevades en algunes zones.

Aquest salze presenta la peculiaritat de ser molt variable pel que fa a les dimensions i a la forma de les fulles, fins al punt que els individus de formes extremes fàcilment es poden confondre com a pertanyents a espècies diferents. Es troben dos tipus principals, tots dos representats a Marimanya: els que tenen un aspecte arbustiu típic i els que tenen aspecte de 'salze nan'.

Els individus arbustius, que creixen al costat del riu, poden fer més d'un metre d'alçada, tenen moltes branques i unes fulles relativament grosses. En canvi els individus nans no s'aixequen més de 5-10 centímetres del terra, gairebé no tenen branques visibles a la superfície i són de fulles molt menudes; aquests individus creixen a les molleres, i tenen un aspecte que recorda el d'altres espècies de salze que sempre són nanes i es fan en ambients d'alta muntanya.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge està valorant la futura inclusió de 'Salix hastata' al catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008).