Els consells comarcals de muntanya commemoren el 30è aniversari de la seva constitució

La Llei d’Alta Muntanya i els consells comarcals de muntanya celebren el seu 30è aniversari, amb la voluntat expressada pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, d’impuls d’una nova llei de muntanya

Publicat el 11 de març de 2013 a les 17:36



Aquest dissabte, dia 9 de març, es va celebrar a la Sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell un acte públic de commemoració del 30è aniversari de la Llei d’Alta Muntanya i dels consells comarcals de muntanya. L’acte va estar presidit per Santi Vila, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i hi van assistir el presidents dels consells comarcals de les comarques de muntanya, alguns expresidents dels ens comarcals, així com alcaldes, representants polítics i altres institucions de les diferentscomarques.

L'acte es va iniciar amb una benvinguda de l’alcalde de la Seu d’Urgell. Albert Batalla. Tot seguit, Ricard Font, secretari de Territori i Mobilitat, va presentar la ponència 30 anys de la Llei d’Alta Muntanya. Immediatament després es va projectar l’audiovisual 30 anys de prestació de serveis des del territori i es va procedir a la lectura d’un manifest de suport als consells comarcals de les comarques de muntaya, a càrrec de Llàtzer Sibís, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. La cloenda la va fer el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

Un dels actes centrals de la jornada commemorativa va ser la lectura del manifest de suport als consells comarcals de les comarques de muntanya, en el qual els presidents dels consells de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallaras Sobirà, el Ripollés i el Solsonés, van posar de manifest la reivindicació d’aquests ens comarcals en diferents aspectes:

-Constatant la necessitat que els Consells Comarcals de les comarques de muntanya segueixin tenint un rol indispensable en l’organització territorial de Catalunya, tant per la vessant de prestació de serveis a nivell supramunicipal, com per la vessant de descentralització de les polítiques de la Generalitat de Catalunya, i rebutjant la invasió competencial que suposarà els canvis normatius proposats pel govern espanyol.

-Reivindicant la recuperació de les polítiques de muntanya dotades amb el finançament necessari però d’acord amb les dificultats econòmiques actuals, per continuar amb les actuacions específiques de muntanya desenvolupades a través dels programes de
dinamització territorial, camins de comarques de muntanya i neteja de neu.

-Proposant la posada en funcionament de nous programes específics de muntanya pensats especialment per les circumstàncies socials, econòmiques i territorials que l’actual necessitat de canvi econòmic i de realitat territorial reclama: com polítiques actives d’ocupació pensades per les especificitats de les nostres comarques, un pla únic d’obres i serveis sensible amb les dificultats dels municipis d’alta muntanya, polítiques de retorn dels joves, polítiques de reforç del sector primari i d’industrialització de les comarques de muntanya, entre altres.

-Reivindicant la millora de la comunicació transversal de totes les comarques de muntanya per a la seva vertebració, especialment i contemplant com a prioritària la N-260, l’eix pirinenc, la potenciació de l’aeroport dels Pirineus a la Seu d’Urgell i el projecte de connexió ferroviària. 

-Expressant la necessitat que el Govern de Catalunya mantingui els ens impulsors de les polítiques especifiques de muntanya però alhora doti aquestes comarques, especialment les integrades dins de l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, de les estructures administratives necessàries, en plena col·laboració amb els Consells Comarcals i el Conselh Generau, per al desenvolupament de les polítiques generals del govern català.

-I finalment expressant el suport al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat perquè compti amb les comarques de muntanya i especialment amb els Consells Comarcals i el Conselh Generau d’Aran per al desenvolupament normatiu que el nostre país reclamarà en els propers anys.