- Les dues populars figures "lleidatanes" s'han d'emmarcar en el context de la Segona Guerra Púnica que va enfrontar Roma i Cartago i que va comportar la fi de l'Imperi Cartaginès en benefici dels romans. Estem a l'any 218 a C.

- La Segona Guerra Púnica és el moment en que ilergets Indíbil i Mandoni pactaran i lluitaran alternativament amb cartaginesos i romans, quan aquests pobles lluitaran pel control de la península.

- Indíbil pertanyia als ilergetes, poble ibèric establert entre els Pirineus, l'Ebre, el Segre i el Gállego, al voltant de la seva capital, Ilerda (l'actual Lleida). Mandoni, per la seva banda, formava part dels ausetans, establerts al voltant d'Ausa (l'actual Vic).

- Tots dos van lluitar com a aliats dels cartaginesos contra els romans, quan Roma va atacar la península Ibèrica per contrarestar l'avanç d'Aníbal a Itàlia; Indíbil va participar amb Àsdrubal en la batalla contra Publi Escipió. Però, mentre Asdrúbal Barca preparava una nova campanya contra Itàlia, Publi Corneli Escipió va convèncer Indíbil i Mandoni que els cartaginesos els havien traït i els va atreure al bàndol romà. El sentit de la guerra canviava.

- Ilergetes i ausetans van col·laborar, doncs, amb els romans en les campanyes que els van portar a prendre la península Ibèrica als cartaginesos, que van haver de recular fins marxar de la península.

- Indíbil i Mandoni van descobrir aviat, però, que els romans no havien vingut per tornar-los-hi la seva independència, sinó per sotmetre'ls al seu domini, de manera que van continuar la seva lluita en contra d'Escipió.

- Els dos cabdills es van posar al capdavant d'una coalició de pobles diferents a l'àrea aragonesa entre els quals estaven també els celtibers i sedetans, però van ser derrotats.

- Quan Escipió va marxar d'Hispània l'estiu del 205 a C van tornar a revoltar-se. La batalla, en terra sedetana va donar la victòria al romà Lucio Manlio Acidí. Indíbil va morir en la lluita travessat per una javelina, mentre que Mandoni i els restants caps van ser lliurats pels vençuts i executats per Roma després de ser torturats.

- Les dues figures es van convertir en icones per Lleida després de defensar la ciutat dels atacs dels cartaginesos i dels romans i d'evitar que la ciutat quedés arrasada.

- El 1945, la ciutat va reaprofitar una estàtua que l'artista Medard Sanmartí (1855-1891) va dedicar als guerrers cèltics Istolaci i Indortes a la plaça Agelet i Garriga en honor als dos cabdills.