Col·lectius de professors universitaris i personal d'administració i serveis han promogut un manifest conjunt per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem i reclamar la llibertat dels presos que ja s'ha aprovat en alguns claustres.

Entre altres punts, el text rebutja les condemnes als "presos polítics catalans" i la "judicialització de la política", demana el seu alliberament, l'arxivament de les causes obertes i permetre el "retorn" dels exiliats, i denuncia que la sedició "no existeix en altres democràcies europees del segle XXI". També rebutgen la "repressió i la violència policial". El text, amb petites modificacions, ja s'ha aprovat a la UdL, la UB i la UAB, i en els pròxims dies se sotmetrà a votació en claustres d'altres centres.

Segons u dels impulsors de la iniciativa, el professor de la UAB Eduard José Cunilleras, la iniciativa va sorgir fa algunes setmanes entre col·lectius sobiranistes de Personal Docent i Investigador (PDI) i del Personal d'Administració i Serveis (PAS) de diversos centres públics. El text ja es va començar a treballar abans que la sentència es fes pública i s'ha acabat de redactar un cop van conèixer el seu contingut.

El primer claustre el que va sotmetre a debat va ser el de la Universitat de Lleida (UdL), que en la sessió extraordinària del 17 d'octubre el va aprovar amb 108 vots a favor, 12 en contra i 3 en blanc. Aquest dilluns també el van aprovar els claustres de la Universitat de Barcelona (UB), amb 111 vots a favor, 7 en contra i 6 en blanc, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb 111 vots a favor, 24 en contra i 5 en blanc.

Els textos aprovats són pràcticament idèntics, amb algunes modificacions introduïdes fruit del debat al claustre o d'esmenes presentades, per exemple, pels representants dels estudiants. Així, a la UdL s'hi va afegir la creació d'una comissió d'avaluació de la integritat i el respecte dels drets humans, civils i polítics a l'Estat o la revisió de contractes existents i futurs de subministrament de serveis "amb criteris de sostenibilitat, proximitat i compromeses amb els valors democràtics".

En aquest claustre també es va aprovar, a proposta dels estudiants, declarar persones 'non grates' el rei Felip VI, el jutge del Suprem Manuel Marchena i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.

Els manifestos aprovats per la UB i la UAB són pràcticament idèntics. L'única diferència apareix en el moment en què s'afirma que la sedició és un delicte que "ja no existeix en les altres democràcies europees del segle XXI". Tots dos ho recullen, però el de la UB afegeix que ho fa "aplicant el càstig reservat per a delictes com l'homicidi", com també apareix al text aprovat a la UdL.

Al text es considera "excepcionalment greu" el fet que s'hagi judicialitzat una qüestió "estrictament política", i s'acusa l'Estat d'haver "forçat" l'ordenament jurídic amb l'aplicació "abusiva i punitiva" de la presó preventiva i la condemna per sedició. "No hi ha marge per al silenci de la institució universitària davant la situació actual de repressió i erosió de les llibertats i els drets civils i polítics", es llegeix al text. A més, es "renova el compromís públic" amb la defensa de les llibertats i els drets personals i col·lectius, "el d'autodeterminació entre aquests".

També expressa "suport" a les mobilitzacions cíviques i pacífiques plantejades en favor dels drets civils i per la llibertat de les persones condemnades, processades i privades de llibertat, i "rebutja la repressió i la violència policial, que ja ha ocasionat greus lesions a manifestants, amb l'agreujant d'haver emprat mètodes prohibits en diferents normatives, pròpies i internacionals". Finalment, el text opta pel "diàleg, la negociació i el respecte a l'expressió democràtica de la voluntat popular" com a via de resolució del conflicte.