Al llarg de la història, molts municipis de Ponent han vist com el seu mapa es transformava. La fusió de pobles, l'absorció de nuclis petits i, en alguns casos, la desaparició de localitats han marcat l'evolució del territori. La majoria de canvis es van produir abans de la segona meitat del segle XIX, però també hi ha hagut reestructuracions més recents, especialment durant el segle XX.
La Segarra, la comarca que més ha canviat
La història dels municipis de la Segarra està plena de moviments que han canviat el paisatge. Fins a 41 pobles es van unir a altres localitats abans de 1857. Alguns exemples són Alta-riba, que es va integrar a Estaràs, i Amorós, que es va unir a Sant Guim de Freixenet. Fins i tot Bellmunt va desaparèixer del mapa quan va ser absorbida per Civit. Però no tot són fusions antigues. En èpoques més modernes, també hi ha hagut canvis. Florejacs i Torrefeta van fusionar-se el 1972, així com La Manresana i Portell, que van crear Sant Ramon el 1940. Les Pallargues i l'Aranyó van fer el mateix el 1974, i Sant Antolí i Vilanova van unir-se a Sant Pere dels Arquells per formar el municipi de Ribera d'Ondara.
L’Urgell també ha perdut pobles pel camí
A l'Urgell, també hi ha una història de fusions. Fins a 24 pobles es van unir abans de 1857, com Almenara Alta, que es va incorporar a Agramunt, o Altet, que es va fusionar amb la Figuerosa abans del 1887. Bellver d'Ossó i Castellnou d'Ossó van ser absorbits per Ossó de Sió, mentre que Claravalls i la Figuerosa es van sumar a Tàrrega el 1969. A més, la Donzell d'Urgell i altres petits pobles també es van integrar a Agramunt amb el temps.
Les fusió més recents inclouen Rocafort de Vallbona i Sant Martí de Maldà, que van crear Sant Martí de Riucorb el 1972, i Rocallaura, que es va incorporar a Vallbona de les Monges el 1970.
Tremp, el municipi que més ha crescut al Pallars
En el cas de Tremp, diversos municipis s’han incorporat al llarg del temps. Entre les més destacades, Aramunt i Claverol van ser absorbits pel Pallars Jussà el 1969, i el municipi va passar a anomenar-se Conca de Dalt el 1995. També Benavent de Tremp es va integrar a Isona i Conca Dellà el 1970, mentre que altres petits nuclis com Gurp de la Conca i Sapeira van ser incorporats al municipi entre els anys 1970 i 1975.
A la comarca de la Noguera hi ha registrats un total de 53 canvis de mapa vinculats a incorporacions de municipis. La localitat d'Artesa de Segre és la que, històricament, ha assumit més pobles sota la seva gestió. Actualment, aquest municipi compta amb un total de 22 nuclis de població, indrets que es van començar a unir a partir d'incis del segle XX. Entre aquests nuclis destaquen Baldomar (1926), Anya (1966) i Tudela de Segre (1971). Es dona el cas de pobles que es van annexionar a altres municipis i que aquests posteriorment, es van unir a Artesa de Segre. És el cas d'Alentorn.
Tragó de Noguera, el poble inundat
D'altra banda, a la comarca hi ha registrada una fusió de municipis; és la que es va donar el 1970 entre Les Avellanes i Santa Linya, que van donar lloc al municipi de Les Avellanes i Santa Linya, vigent actualment. Pel que fa a dissolucions municipals, a la Noguera es va donar un cas, que es va fer popular. Tragó de Noguera va ser una localitat abolida el 1964 per la construcció de la presa de Canelles, que va anegar el poble. Anys enrere, a Tragó s'hi havien unit els indrets de Blancafort, Boix i Alberola.
Un fet similar va passar anys després, el 1999. Tiurana va quedar inundat per les aigües del pantà de Rialb. El municipi original fou abandonat i refundat, en una zona més elevada, l'any 2007.