Les xarxes socials s'han fet eco els últims dies d'un mapa que recull la divisió territorial de Catalunya, a partir dels diferents termes municipals, de l'any 1897. Està publicat al portal Wikimedia i, amb un cop d'ull ràpid es fa fàcil detectar alguns noms que ja no conformen el llistat actual dels 31 municipis del Berguedà, de la mateixa manera que se'n troben a faltar altres. Quins municipis han desaparegut? Quins canvis de nom s'han produït? Com s'han repartit els territoris en les diferents integracions i segregacions de poblacions? NacióBerguedà fa un repàs dels principals canvis des del cens de 1857 recollits per l'Institut Nacional d'Estadística i el Ministeri d'Administracions Públiques (en un document amb data de 2008).
Una de les modificacions més vistoses tenen a veure amb els municipis que ara coneixem, però que en la data que recull el mapa no estaven registrats com a tal. És el cas de Guardiola de Berguedà, que en la seva extensió actual s'hi situaven Brocà i Sant Julià de Cerdanyola. Les annexions i dissolucions en aquest punt tenen diferents capítols els últims 170 anys i no es van acabar de consolidar, de la forma que coneixem avui dia la comarca, fins al 1993. Així, segons recull la publicació de 2008 del govern espanyol, l'any 1857 Brocà va integrar el territori de Gabarrós, mentre que Sant Julià de Cerdanyola va incorporar Sant Llorenç de Bagà, Torre de Foix i Guardiola de Berga. No seria fins al 1942 que Guardiola de Berga reapareix al cens amb la ratificació de la fusió, precisament, d'aquests dos termes. La nomenclatura canvia a Guardiola de Berguedà el 1981. En darrera instància, el 1993 es va aprovar la creació, novament, del municipi de Sant Julià de Cerdanyola.
L'altre element que sobresurt del mapa són els noms dels nuclis que ja no conformen un terme municipal com a tal. A més del ja esmentat Brocà, els altres es troben localitzats al centre de la comarca. Hi apareix la Valldan, que va ser un municipi fins a l'any 1963, quan es va integrar a Berga, i també la Baells, que es va annexionar a Cercs el 1941. Precisament, Cercs encara es distingeix en l'actualitat per ser un municipi que suma diferents nuclis, cadascun amb les seves particularitats i entitats locals: Sant Jordi, la Rodonella, Sant Corneli i Sant Josep. A més, anteriorment també en formava part Sant Salvador de la Vedella, avui dia submergit a l'embassament de la Baells.
Amb anterioritat al mapa que divulga la divisió de 1897, el cens que recull els canvis als municipis de l'Estat espanyol des del 1842 parla d'altres annexions anteriors destacables. Per la zona de l'Alt Berguedà, cal posar en relleu la integració a Gisclareny de Gréixer (també anomenat Sant Andreu de Gréixer) i Sant Martí del Puig; a Saldes de l'Espà i Feners; o de Sant Vicenç de Rus a Castellar de n'Hug. També en són exemple Castellar del Riu, amb la incorporació de les extensions d'Espinalbet i Llinars; o l'Espunyola, que va sumar el Cint. En el cas de Fígols, el mapa el recull com a Fígols de Berga i posteriorment també va estar registrat com a Fígols de les Mines. A més, el municipi va annexionar Fumanya. Al Baix Berguedà, és notable la suma al terme de Santa Maria de Merlès dels nuclis de Sant Martí de Merlès i Sant Pau de Pinós.
Un altre cas particular és la consolidació de Viver i Serrateix, que es va canviar a aquesta nomenclatura l'any 1916. Abans, s'anomenava simplement Viver, i constava de l'annexió, a més de Serrateix, dels territoris de Sant Joan de Montdarn (abans només Montdarn) i Pujol de Planes. També tenen el seu propi capítol Olvan i la Quar, ja que si bé el 1897 ja constaven com a municipis independents, el segon es va originar per la segregació d'una part del territori del primer; o Montmajor, que es va fer gran amb els nuclis de Sorba, Correà, Lluelles i Aguilar.
En darrera instància, és ressenyable la qüestió de la toponímia. Més enllà de la readaptació a la llengua catalana que la majoria de les poblacions de Catalunya van fer amb posterioritat a la dictadura franquista, els més curiosos són els canvis viscuts a Vilada, abans Vilada de Guardiolans; Montmajor, antigament Montmajor i Querol; o a la Nou de Berguedà, que primerament va ser la Nou i Malanyeu i després la Nou.