Si el gener ens convidava al recolliment i al silenci dels boscos nevats, el febrer arriba amb una energia radicalment diferent. És el mes en què els dies ja s'allarguen visiblement i la muntanya, encara coberta per un gruix de neu generós, comença a sacsejar-se la mandra de l'hivern. El 2026 ens porta un calendari on la gresca es concentra a mitjans de mes, transformant els paisatges blancs en l’escenari de rituals ancestrals on les pells d’animal, les esquelles i la sàtira prenen el relleu a la calma.

Aquest febrer us proposem un viatge per la cara més autèntica i salvatge de la nostra terra. Deixem de banda les desfilades de purpurina i carrosses comercials per endinsar-nos en celebracions que neixen del cor dels pobles, on la frontera entre l’home i la bèstia es difumina sota la màscara. Són propostes per viure la tradició a peu de carrer, amb l’olor de la llenya cremant i el gust de les menges greixoses que ens preparen per a la Quaresma.

Aquí teniu cinc destinacions on el fred del Pirineu es combat amb el caliu de la festa i la força d'unes tradicions que han sobreviscut al pas dels segles. Prepareu-vos per un febrer on la neu no només es trepitja, sinó que es balla.

1. La bogeria dels Gegants a Solsona (Solsonès)

El Carnaval de Solsona no és només una festa, és un estat mental que inunda la ciutat del 12 al 18 de febrer. Aquí no hi trobareu plomes ni lluentons, sinó les icòniques bates de colors que vesteixen les comparses i una família de Gegants Bojos que, amb els seus braços articulats, reparteixen mastegots (carinyosos) a tothom qui se’ls acosta. L’acte central és la "Penjada del Ruc" al campanar, un moment on el surrealisme i la gresca arriben al seu punt màxim entre càntics populars.

Durant aquests dies, el nucli antic de Solsona es converteix en un formiguer de música de xaranga i personatges estrafolaris com el Mocós o la Geganta Boja. És una celebració que cal viure sense prejudicis, deixant-se portar pel ritme dels "ballets" i la sàtira d'un poble que sap riure's d'ell mateix millor que ningú. La nit de dissabte és, sens dubte, el moment on la ciutat s’omple de més màgia, amb les places a vessar de gent ballant sota el fred de febrer.

Pocs saben que tota aquesta bogeria neix d'un malnom: els veïns dels voltants anomenaven "matarrucs" als solsonins, i ells, amb una ironia brillant, van decidir convertir l'insult en el seu emblema més estimat. Si voleu fer una pausa de tanta xerinola, el Pou de Gel és una parada fascinant per entendre com es conservava el fred abans de l'electricitat. I no marxeu sense passar per un forn: la coca de llardons local és, literalment, el combustible oficial per aguantar el ritme dels gegants.

2. El paradís familiar del Carnaval d’Olot (La Garrotxa)

Al cor de la Garrotxa, el Carnaval d’Olot es presenta com la destinació ideal per a aquelles famílies que volen viure la gresca sense les aglomeracions asfixiants de les grans ciutats. Del 20 al 22 de febrer, la capital dels volcans es transforma en un escenari de conte on el color de les comparses destaca sobre la pedra basàltica. La Gran Rua de dissabte a la tarda és el moment estrella: un recorregut segur i amable on els més petits poden gaudir de carrosses espectaculars i coreografies treballades, tot en un ambient festiu però molt controlat i proper.

El que fa que Olot sigui especial per als nens és la seva connexió amb la imatgeria popular. A diferència d'altres carnavals més irreverents, aquí la festa manté un esperit de celebració compartida on els infants són els veritables protagonistes, ja sigui disfressats entre el públic o participant en les activitats infantils que s'organitzen durant tot el cap de setmana. És una manera de viure la tradició que prioritza la il·lusió i la creativitat per sobre de qualsevol altra cosa.

Quan la rua acaba, la ciutat ofereix un pla que mai falla amb fills: pujar al volcà Montsacopa per veure com la posta de sol tenyeix els cràters d'un color ataronjat únic. Si el dia és gèlid, busqueu refugi en alguna cafeteria del centre per demanar una xocolata desfeta amb "crostons" (pa fregit i sucre), un clàssic garrotxí que fascina els nens. Per als qui busquen una mica de silenci després de la festa, la Fageda d'en Jordà, amb els seus faigs nus de febrer, és a només deu minuts.

3. El salvatgisme del Carnaval de Terra Endins a Torelló (Osona)

A Torelló, el Carnaval no es mira, es viu intensament. Conegut com el Carnaval de Terra Endins, del 12 al 18 de febrer aquesta localitat d’Osona es transforma en la capital de la bogeria. El plat fort és la rua de dissabte, una desfilada de carrosses que són autèntiques obres d’enginyeria i sàtira, però el que realment el fa únic és el seu esperit "gamberro" i la participació massiva d’un públic que no entén de fred quan la música comença a sonar.

L’estètica de Torelló és trencadora: des del "Pullassu" (el ritual inicial amb un caire més místico-festiu) fins al "Senyoretes i Homenots", on el canvi de rols i la paròdia són la norma. És un carnaval amb una identitat visual molt potent, ideal per als qui busquen una celebració que s’allunyi del convencionalisme i que aposti per la creativitat més desbordant enmig d’un paisatge prepirinenc que, per aquestes dates, sol estar coronat per les muntanyes nevades del Puigsacalm.

Darrere de cada carrossa hi ha milers d'hores de feina oculta en naus industrials on les colles guarden els seus secrets fins a l'últim minut. Per baixar pulsacions després de la nit de dissabte, val la pena agafar el cotxe i pujar fins al Santuari de Bellmunt; des d'allà, la Plana de Vic sembla un mar de boira sota els cims blancs del Pirineu. 

4. Les calderes de fum i foc a Ponts (La Noguera)

Al Prepirineu, el Carnestoltes s’acomiada amb la panxa plena. El 17 de febrer, Ponts celebra la Festa del Ranxo per tancar aquestes dates festives, una tradició que data de temps immemorials quan els veïns donaven el que tenien al rebost abans del dejuni de la Quaresma. I és que aquesta serà l’edició número 151 d’aquesta meravellosa tradició de casa nostra. Des de la matinada, el poble s’omple de fum i d'una olor deliciosa que surt de les més de 50 calderes de coure que bullen a foc lent al carrer.

L’activitat és tot un espectacle: els "ranxers" remenen amb grans culleres de fusta el brou on es couen ossos de porc, gallina, cigrons, patates i botifarres. Al migdia, quan el sol de febrer ja escalfa una mica, es beneeix el menjar i es reparteix gratuïtament a tothom qui porti un plat o una olla. És la viva imatge de la comunitat i la generositat, un àpat compartit a l'aire lliure que serveix per acomiadar els dies de gresca de la millor manera possible.

El gran secret d'aquest bullit colossal no està en cap llibre de cuina, sinó en el caràcter del Segre: diuen que només amb l'aigua del riu i la paciència de la llenya d'alzina s'aconsegueix aquest sabor tan autèntic. Mentre el ranxo reposa, aprofiteu per pujar al turó on reposa la Col·legiata de Sant Pere; és una de les joies del romànic català i un mirador silenciós que contrasta amb el tràfec de les calderes que hi ha a sota. És, sense dubte, el millor lloc per fer la foto de família del dia.

5. El "Met" i la crema de l'heretge a Ribes de Freser (Ripollès)

A la falda del Taga, Ribes de Freser celebra un Carnaval amb un regust històric i llegendari del 7 al 15 de febrer. El protagonista absolut és el "Met de Ribes", un personatge que, segons la tradició, baixava de la muntanya per curar tots els mals del poble amb mètodes poc ortodoxos. La festa gira al voltant de la seva figura, barrejant el teatre popular amb la crítica mordaç a tot el que ha passat durant l'any.

L’acte final, la crema de l’apotecari o del personatge que hagi encarnat els vicis de l’any, és un moment de gran potència visual. El foc, el gel i la música de gralla creen una atmosfera que et transporta a una altra època. És un carnaval petit, gens massificat, ideal per a aquells que busquen autenticitat i volen veure com els pobles de muntanya preserven la seva identitat davant del turisme de masses.

Aquesta vila té un lligam tan fort amb el seu personatge que el "Met" ha acabat sortint del carrer per entrar a les pastisseries: no podeu marxar sense provar els dolços que porten el seu nom. Si el fred apreta, la millor opció és pujar al tren cremallera que neix al mateix poble i deixar-se portar fins a la Vall de Núria, on el paisatge de febrer és un desert blanc d'una bellesa corprenedora. És el contrast perfecte: la sàtira al carrer i el silenci absolut a dalt dels cims.

Un febrer per sacsejar l'hivern

Viure el Carnaval al Pirineu és entendre que la neu no només és pau, sinó també el substrat on creixen les nostres històries més antigues. Aquest 2026, deixeu que el so de les esquelles i el fum de les calderes us guiïn per rutes que no surten als mapes convencionals. Perquè febrer ens ensenya que, per molt fred que faci a l'exterior, sempre hi ha una manera de mantenir la flama encesa a base de tradició, comunitat i un punt de bogeria.

Que aquestes propostes us serveixin per acomiadar l'hivern amb un somriure sota la màscara i la panxa plena de bons moments. Ens veiem a les places, entre gegants i focs, celebrant que la vida segueix el seu curs i que cada any, quan el ruc penja o el Met balla, el món torna a començar de nou.