Amb motiu dels 25 anys de la mort del director de fotografia Néstor Almendros (1930-1992), Cineclub Manresa juntament amb l'Ajuntament de Calders ha organitzat un seguit d'activitats per homenatjar la trajectòria d'aquest personatge que va tenir una estreta vinculació amb el poble de Calders, on va passar-hi llargues èpoques i on, de fet, hi està enterrat.

Les propostes d'homenatge a Almendros començaran el dimarts 16 de maig. L'Espai Plana de l'Om acollirà, a les vuit del vespre, una taula rodona on es recordarà l'històric director de fotografia. Hi prendran part els seus homòlegs Tomàs Pladevall i Jaume Perecaula.

El proper dissabte, 20 de maig a les sis de la tarda, es farà una ofrena al cementiri de Calders, on Néstor Almendros està enterrat. Tot seguit es projectarà, al Centre Cívic del poble, el documental Néstor Almendros, artesano de la Luz. Finalment, l'acte clourà amb les intervencions de Lluís Cerarols, Joan Serra, Jordi Bordas i Jordi Estrada.

Els actes d'homenatge es reprendran diumenge, 21 de maig, amb la projecció del film Días de cielo, que l'any 1978 va rebre l'Òscar a Millor Fotografia. La pel·lícula s'emetrà a l'Espai Plana de l'Om. En aquesta mateixa ubicació es projectarà, el dijous 25 de maig a les vuit del vespre, la pel·lícula dirigida per François Truffaut La habitación verde, que va estar nominada als Premis Cesar de l'any 1978 com a film amb Millor Fotografia.

Finalment, l'Espai Plana de l'Om acollirà la darrera projecció d'un del film La marquesa de O, dirigit per Éric Rohmer. La pel·lícula es podrà veure el diumenge 28 de maig a dos quarts de set de la tarda.

Néstor Almendros

Néstor Almendros va ser un dels millors directors de fotografia de tota la història del cinema. Va participar en més de cinquanta pel·lícules i molts curtmetratges de la segona meitat del segle XX.

Tenia una forma d'il·luminar realista, sempre a partir de la llum natural i reforçant-la només si calia. Quan filmava decorats, la llum sempre havia de ser justificada. Tant a El pequeño salvaje com a La habitación verde, a les escenes amb ciris va utilitzar la seva mateixa llum, forçant els negatius i fent servir objectius més lluminosos.

A Días del cielo, gran part del film es va gravar a l'hora màgica; per tant, durant el dia assajaven l'escena i es posaven a rodar quan es ponia el sol. Només tenien uns vint minuts per a fer-ho.

Almendros era de l'opinió que el director de fotografia no només havia de preocupar-se de la càmera, sinó que també havia de posar-se d'acord amb els responsables dels decorats, del vestuari i de l'utillatge, per tal de crear una unitat visual.

Normalment feia servir de referència un pintor, per poder mostrar l'aspecte visual que volia donar a la seva feina.