L'Ajuntament de Manresa ha abordat aquest dijous l'augment de la delinqüència juvenil a la ciutat en la 13a Taula per la Seguretat, el Civisme i la Convivència. La trobada, celebrada al saló de sessions del consistori amb representants de les administracions, els cossos policials i les entitats, ha posat el focus en l'increment dels robatoris amb violència protagonitzats per menors i joves de fins a 21 anys. Les dades exposades pels Mossos d'Esquadra indiquen que aquest 2026 ja hi ha 94 joves detinguts, als quals s'imputen 222 delictes.

La situació contrasta amb l'evolució general de la criminalitat a Manresa, que continua a la baixa. Durant el primer semestre del 2026, els fets criminals han disminuït un 14,6% respecte del mateix període de l'any anterior, segons les dades del Ministeri de l'Interior. La reducció és gairebé el doble de la registrada al conjunt de Catalunya, del 7,6%. Tot i això, els robatoris amb violència i intimidació han augmentat un 46% des de començament d'any.

La reunió ha estat encapçalada per l'alcalde, Marc Aloy; el regidor de Seguretat Ciutadana, Anjo Valentí, i la regidora de Drets Socials, Mariona Homs. També hi ha participat la directora dels Serveis Territorials d'Interior a la Catalunya Central, Elena Roca, i responsables dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana, Justícia Juvenil de la Generalitat i els serveis socials municipals. El debat s'ha produït després de l'assassinat de Carles Vilajosana, l'1 de setembre, i dels darrers episodis de violència juvenil en ciutats com Barcelona o París.

94 joves detinguts i 222 delictes imputats aquest any

L'alcalde ha expressat la seva "preocupació" per l'augment de la delinqüència juvenil, també a Manresa, i ha reclamat mesures de reforç i més recursos d'altres administracions. En la mateixa línia, el regidor de Seguretat Ciutadana ha repassat les polítiques impulsades pel govern municipal durant el mandat, entre les quals ha destacat el reforç de la Guàrdia Urbana fins a arribar als 120 agents.

L'inspector cap de la policia municipal ha presentat les dades de sancions vinculades a l'Ordenança de Civisme i a la nova normativa de Vehicles de Mobilitat Personal. Les denúncies a conductors de patinets han augmentat un 64% respecte de l'any passat, amb 434 sancions en els darrers dotze mesos. A més, des que l'ordenança va entrar en vigor, aquest maig, s'han retirat 215 vehicles.

Per part dels Mossos d'Esquadra, el cap de l'Àrea Policial Bàsica del Bages, l'inspector Enric Gerónimo de la Asunción, ha concretat que els robatoris amb violència i intimidació han crescut un 46% des de l'1 de gener del 2026. Segons ha explicat, l'activitat delinqüencial protagonitzada per joves ha contribuït a aquest increment.

Les dades presentades a la Taula mostren un salt important en els casos que requereixen seguiment. L'any 2026 va començar amb 29 joves en aquesta situació, però a l'abril la xifra ja havia pujat fins a una seixantena. Actualment, hi ha 94 joves detinguts, que acumulen 197 detencions i 222 delictes imputats. També han augmentat les reincidències: s'ha passat de quatre casos el 2024 a 17 el 2026. El 71,6% dels detinguts són menors d'edat, principalment de 15 i 16 anys.

Malgrat aquestes xifres, Gerónimo ha assenyalat que "el nucli dur són 35 joves" i que la resta actuen com a "satèl·lits". Els responsables dels diferents serveis que intervenen en el seguiment han descrit aquest grup com a més reincident i han apuntat que presenta "menyspreu per l'autoritat" i "gran desconnexió amb la societat". També han detectat una vinculació cada vegada més ràpida a grups i casos de consum de substàncies estupefaents.

El Projecte Nucli reforça el treball coordinat amb els joves

Manresa treballa des del 2024 amb el Projecte Nucli, una gestora de casos que coordina diferents serveis per fer un seguiment dels joves que presenten conductes delinqüencials. La iniciativa va néixer després de la baralla multitudinària que hi va haver al passeig de Pere III i reuneix Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana, Justícia Juvenil, els Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA), el Departament d'Educació i els Serveis Socials municipals.

El cap de Servei de Drets Socials de l'Ajuntament ha explicat que el projecte havia donat bons resultats fins ara. Durant el 2024 es va treballar amb 39 joves detinguts, sobretot per robatoris amb violència i intimidació, mentre que el 2025 van ser 55. En molts casos, els joves presentaven situacions d'absentisme escolar i problemàtiques de diferents àmbits.

La feina conjunta va permetre estabilitzar la situació i aconseguir que un nombre significatiu dels joves no tornessin a delinquir. El seguiment s'ha fet cas per cas, tenint en compte les circumstàncies personals, familiars, socials i comunitàries de cadascun. El model s'ha basat en el binomi "límits i atenció": d'una banda, s'ha advertit els joves i les famílies de les conseqüències dels actes delictius i s'han aplicat les mesures corresponents quan ha calgut; de l'altra, s'han plantejat plans de treball específics per afavorir l'abandonament de les conductes delinqüencials i de risc.

La regidora de Drets Socials ha defensat que cal donar una resposta davant les agressions, les intimidacions i els robatoris, però també analitzar què hi ha al darrere i com evitar que es repeteixin. Homs ha resumit el plantejament com un model que combina "la responsabilització individual, la prevenció, l'acompanyament socioeducatiu i una actuació determinada i ferma amb tolerància zero als comportaments delinqüencials per molt incipients que siguin".

L'augment dels casos durant aquest any, però, obliga a adaptar l'abordatge. Els responsables del Projecte Nucli han apuntat que les noves dinàmiques detectades -com la incorporació més ràpida a grups i el consum de substàncies- requereixen noves respostes, que ja s'han començat a treballar dins del mateix dispositiu.