Una nova exposició al Museu del Barroc de Catalunya, a Manresa, explora les connexions entre l'art barroc i la creació catalana de finals del segle XX. Sota el títol Persistències efímeres. Una postmodernitat barroca?, la mostra reuneix obres de creadors com Salvador Dalí, Joan Brossa, Perejaume, Javier Mariscal, Jaume Plensa o Ferran Adrià, que dialoguen amb peces i referents dels segles XVII i XVIII. L'exposició s'inaugura aquest dimecres i es podrà visitar fins al 6 de desembre.
Comissariada per Ricard Mas, la proposta parteix de la idea que existeix una "constant barroca" que reapareix en diferents moments de la història de l'art. Segons Mas, la postmodernitat catalana, especialment entre finals dels anys setanta i el canvi de mil·lenni, és un dels períodes on aquesta influència es manifesta amb més força. La mostra presenta una cinquantena d'obres en formats diversos -fotografia, pintura, vídeo, ceràmica o dibuix- que aborden qüestions universals com la mort, la devoció, la representació o l'engany dels sentits.
L'exposició s'estructura en onze àmbits temàtics que confronten referents del Barroc català amb creacions contemporànies. Entre els diàlegs proposats hi ha el que vincula la Màscara Reial de 1759 i els gravats de Francesc Tramulles amb la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i l'univers visual que va generar aquell esdeveniment.
La petjada barroca també s'analitza en àmbits com la gastronomia i l'òpera. La mostra estableix paral·lelismes entre la cuina barroca, l'òpera Il più bel nome, les performances de Carles Santos i els anomenats "plats d'engany" i les primeres formulacions gastronòmiques d'El Bulli de Ferran Adrià.
De Dalí a Jordi Benito
Un altre dels eixos destacats és la reflexió sobre la mort i la fragilitat humana, un tema recurrent en l'art barroc. En aquest apartat sobresurt una obra de Salvador Dalí de 1974, un cartell de promoció del seu museu a Figueres en què l'artista apareix representat amb un llenguatge visual que, segons els responsables de la mostra, connecta directament amb l'imaginari barroc.
Aquesta peça es posa en relació amb obres d'altres creadors contemporanis, entre els quals Jordi Benito, en un recorregut que aborda la fatalitat del destí i la consciència de la mort des de perspectives diferents.
Una cinquantena d'obres i un programa d'activitats paral·leles
L'exposició aplega una cinquantena de peces procedents de 31 institucions i col·leccions, entre les quals la Col·lecció Bassat, la col·lecció d'art del Banc Sabadell, el Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona i diversos col·leccionistes particulars.
La directora del Museu del Barroc de Catalunya, Anna Comas, destaca que la mostra vol apropar el barroc al públic contemporani i evidenciar que aquest moviment va més enllà d'un període històric concret. Paral·lelament a l'exposició s'han programat diverses activitats complementàries, com conferències amb Javier Mariscal i Jordi Català, tallers i un concert inaugural de l'organista Bernat Bailbé.
