26
d'agost
del
2023
Actualitzat
a les
22:15h
El Correfoc és un dels actes més esperats i ovacionats de tota la Festa Major de Manresa. Milers de persones esperen amb candeletes que arribi el Dilluns (sí, en majúscules, perquè de dilluns de Festa Major només n'hi ha un) per posar-se el barret, el mocador i les botes, i saltar i ballar pels carrers i les places del barri antic acompanyats d'unes bèsties enormement estimades que formen una part essencial del patrimoni de la nostra ciutat.
Organitzat per l'entitat Xàldiga Taller de Festes, el Correfoc de Manresa té una sèrie de característiques que el fan únic i singular a la resta de celebracions catalanes que també tenen el foc com a protagonista. La primera és la varietat de pirotècnia que es fa servir, que aconsegueix innumerables formes i efectes lumínics. La segona, que cada element de la imatgeria que el compon té una pirotècnia pròpia. I la tercera, que és possible gràcies a una gran complicitat i entesa entre l'entitat capdavantera -Xàldiga- i l'Ajuntament i la resta d'institucions locals.
Potser, tot això que acabem d'explicar, ja ho sabies. Però aprofitant que enguany Xàldiga celebra el seu quarantè aniversari, hem decidit indagar una mica més en aquesta festa tan nostrada i compartir amb tots vosaltres una sèrie de curiositats que potser no coneixeu. Aquí les teniu!
Va néixer sota el nom de Tarascada
Tal com expliquen Carles Jódar i Marc Torras en el dossier sobre patrimoni festiu editat per l'Ajuntament de Manresa l'any 2006, els artífex de la festa manresana van haver d'escollir entre dues propostes de nom: Tarascada o Correfoc. Després de sotmetre-ho a votació, va imposar-se la primera, però com es pot comprovar, la que ha acabat quallant és la segona. També és interessant esmentar que les entitats impulsores ràpidament van descartar insistir a seguir amb el nom que havia guanyat, ja que resulta que a Madrid, antigament, la figura que s'encarregava d'inaugurar les festes del Corpus Christi era la Tarasca, una espècie de dragona amb ales i una llarga cua. La similitud onomàstica va acabar de fer morir el primer designi.
El primer Correfoc es va haver d'ajornar per la pluja
El divendres 27 d'agost de 1982, tot estava preparat per donar el tret de sortida a la primera edició del Correfoc. L'enorme xàfec que va caure, però, va obligar els organitzadors a suspendre'l i a buscar una data alternativa, que va acabar sent la del dimarts dia 31. No obstant, l'endemà del dia que en principi s'hauria d'haver celebrat (és a dir, el dissabte 28), el ja desaparegut diari La Gazeta de Manresa va publicar, a tota portada, que "la noche de ayer estuvo caracterizada por el fuego y la animación gracias a un Correfoc que resultó muy participado, principalmente por la juventud". Evidentment, havien deixat escrita la crònica (inventada, evidentment) abans que comencés res.
La preparació comença mig any abans
Tal com explica a NacióManresa Albert Maestro, coordinador del Correfoc, "entre els mesos de febrer i març, ja fem una primera reunió per començar-ho a preparar tot". Els que es reuneixen són els anomenats caps de grup, que no deixen de ser els responsables de les diverses comissions que conformen la que es coneix com a Coordinadora del Correfoc. I quants grups hi ha? Doncs un total de dotze, que corresponen a les diverses bèsties de foc (Coll-llarg, Nas de Sutge, Mulassa, Drac, Víbria, Asmodeu i Gàrgola; cadascuna té un grup propi), al Servei d'Atenció al Correfoc (del qual en pengen uns quants subgrups, entre els quals el que s'encarrega de la pirotècnia), als Moixogants, a les Fogueres i Fogaines, als Capgirells i als Tabalers.
Una banda sonora única
Totes les músiques que sonen tant en la Mostra del Correfoc (que se celebra el dissabte de Festa Major i, tal com diu la paraula, és una mostra no participada dels balls de les bèsties que el componen) com en el Correfoc mateix, van ser compostes expressament. El seu autor és el músic vigatà Lluís Toran, que l'any 1982 va rebre l'encàrrec per part de l'organització en un moment en què les bèsties de foc encara no estaven construïdes. Allò va suposar, doncs, que l'artista, a l'hora de compondre, "va haver-se de guiar pels dibuixos i les explicacions sobre el simbolisme de la imatgeria que li van donar tant els artífexs del Correfoc com els constructors de les figures", expliquen Jódar i Torras en la publicació anteriorment esmentada.
La Plana de l'Om, la plaça més "laboriosa"
Si bé totes les places per on passa el Correfoc de Manresa tenen la seva pròpia idiosincràsia i particularitats, a l'hora de muntar tota l'artilleria que explotarà durant la cercavila, la que més estona requereix és la Plana de l'Om. I és que la traca que s'hi col·loca té un total de dos quilòmetres! Maestro explica que, pel cap baix, es necessiten entre sis i set hores per enllestir-la: "Al matí muntem tota l'estructura fixa que ha d'aguantar la traca, i a la tarda ens centrem amb la traca", assenyala.
Més de tres-cents quilos de pirotècnia
Entre la Mostra, la Moscada Infantil i el Correfoc, es gasten prop de 320 quilos de pirotècnia. D'aquests, 260 van destinats íntegrament al Correfoc, i hi trobem els fuets (o canyardos), les carretilles, les traques xineses, els sortidors (o crackers), les bengales, els trons, les traques, les cascades, els voladors, els formatges i les rodes.
Quatre hores per muntar el Bou
Albert Maestro explica que la particularitat del Bou és que es tarda quatre hores per muntar-lo; un temps que no té res a veure amb el que després, en ple Correfoc, tarda a cremar-se, que és "un no-res", somriu.
Nas de sutge o "La Pepis" pels amics
Internament, al Nas de sutge, la gent de Xàldiga n'hi diu "La Pepis". I això per què? Doncs perquè és la bèstia amb més coloraines i en aquell moment les ‘joguines' de la Senyoreta Pepis (també amb molts colorins) estaven molt de moda. I diem joguines per no dir kits precoços de maquillatge i perruqueria per començar a ensenyar a les nenes com s'havien d'arreglar...
La Gàrgola també tira aigua
La Gàrgola és l'última bèstia de la imatgeria del Correfoc adult que es va crear. La seva particularitat és que a banda de foc, també tira aigua. De fet, en algunes ocasions va participar al Correaigua de Festa Major, una proposta que, recordem, aquest any l'Ajuntament ha decidit suprimir del programa definitivament.
Primer any amb un protocol de pluja
Amb el precedent de l'any passat, que fins a ultimíssima hora no es va decidir si es faria o no el Correfoc (de fet, a causa de la pluja, el van celebrar una hora i mitja més tard), enguany, des de Xàldiga han decidir crear un protocol a seguir en cas de pluja, que tal com exposa Maestro, "no és res més que posar sobre paper el que havíem fet fins ara sense res que ens emparés". En aquest sentit, doncs, en cas que aquest dilluns pintessin bastos, el que es faria seria una reunió d'urgència prèvia al Correfoc "per prendre les mesures de seguretat que creguéssim oportunes". El que es decidís en aquest encontre es comunicaria, tot seguit, en una altra reunió al Centre de Comandament de la plaça Europa amb la resta d'agents implicats en el bon funcionament de la cercavila.
