Èxit de públic al 1r Pessebre Vivent del Pont Llarg

Centenars de visitants van provocar cues a les taquilles que fins i tot van obligar a Mossos a tallar la carretera

Publicat el 27 de desembre de 2012 a les 11:24
Les cues han estat una constant al Pessebre Vivent del Pont Llarg. Foto: Jordi Preñanosa

Aquest diumenge, amb una entrada de dos euros, es podia visitar per algunes zones del barri de Mion - Puigberenguer, al voltant del Pont Llarg, el primer Pessebre vivent que han organitzat els veïns del barri amb la col·laboració de voluntaris de tota la ciutat.

Al final de l'Avinguda Universitària, al voltant del Pont Llarg i seguint un dels canals de la Sèquia, els centenars de visitants han pogut gaudir de 20 escenes de moments bíblics i populars relacionats amb aquestes festes de Nadal.

Entre els visitants, el pessebre vivent va comptar amb l'alcalde Valentí Junyent i el regidor de Cultura Joan Calmet, amb amics i familiars. La majoria dels assistents han arribata primera hora i això ha provocat que es formés una llarga cua que obligava als Mossos de trànsit a haver d'aturar de tant en tant la circulació de vehicles per la carretera perquè passessin els ciutadans.

La majoria de participants hi han posat molta il·lusió: àngels, artesans, ramaders, dimonis. No obstant això, la majoria de comentaris que es podien escoltar eren o bé de converses entre participants i visitants que es coneixien o bé alguna crítica sobre l'organització, la falta de focus, la decoració, etc. Tot i això, la majoria han quedat satisfets.

Hi havia música en alguns passatges, tot i que es trobava faltar arreu. També faltava il·luminació, tot i això, sense tanta llum es creava un ambient acollidor. Alhora, no es gastava en electricitat, que en aquests temps, fa molta falta. Tot i la no professionalitat i alguna improvisació, els carrers estaven ben decorats amb material de tallers, força palla i amb vestimenta adequada. També hi havia força animals: un ruc que molts nens i nenes tocaven, conills, cavalls, gallines, etc.

Hi havia varis passatges, entre els quals, els dels àngels, els dels tallers i els dels animals, que eren els més concorreguts. Tot i que els actors amateurs, no haurien de parlar. Això no ha estat mal valorat per aquells que al acostar-se a alguns dels participants, rebien alguna resposta graciosa o alguna proposta. Per exemple, al final del recorregut, hi havia un dona que vestida de l'època anava donant suposada sopa als visitants. Al finalitzar, ens van donar coca; aquest cop, de veritat.

Encara que és el primer cop que es du a terme, els participants hi han posat il·lusió. I els visitants passaven una bona tarda. Hi havia 20 escenes, gràcies a figurants, tècnics i organització. Començant per l'anunciació i per la casa de Maria, per seguidament trobar-nos al seu marit Josep exercint de fuster i després els pastors vaquers. Seguidament, hi havia l'arquer, el picapedrer, que era l'escena amb el material més adequat a l'època, el ferrer i les cistelleres; tots ben guarnits. A continuació, en la llunyania s'hi aplegaven alguns grups nombrosos de dimonis. En aquesta escena, per primer cop, trobàvem llum ambientada de color vermell en aquest cas, i música per ambientar. Tot el recorregut estava ple de visitants, i per tant, no et podies aturar massa en cap escena; calia fer via. Més endavant, hi havia la cuina, el cosidor, les rentadores que usaven el canal de la Sèquia de Manresa que passa per sota el pont, els llenyataires que tallaven troncs, etc. Tot això, es duia a terme sota el Pont Llarg. Era la part més ample i la que més agradava fins llavors, als visitants. Alguns, com Ariadna Mateu trobaven a faltar que actuessin més. Tot i això, li semblava prou bé. I és ben cert que alguns estaven potser massa quiets. Alguns però, interactuaven amb els coneguts. O amb els visitants en general. La qual cosa, es feia dinàmica.

Molt més enllà ens trobarem amb l'hort, l'anunciació als pastors i la part més treballada: el mercat. Allà hi havia animals de granja i de ramaderia. Per la plaça, hi havia els Reis Mags fent-se amics amb els nens i nenes que s'aturaven a saludar-los. També hi havia diversos pastors, asseguts al voltant d'un foc, l'establia, l'adoració als pastors i altres escenes.

Cal recordar que aquest Pessebre Vivent neix a partir del modest Pessebre que s'ha estat fent a la Parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança durant més de 30 anys, amb la participació de les persones que tenien algun tipus de vinculació amb les activitats que es feien al Casal de l'Església. Actualment, a la Comissió Organitzadora encara hi ha dos dels iniciadors i ànimes d'aquest històric pessebre, la Matilde Puigrodon i en Carles Valero.

Actualment està organitzat des de la Parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança, sota les directrius d'una Comissió Organitzadora formada per: Matilde Puigrodon, Carles Valero, Joan Aurich, Jordi Casasayas, Loly Campos, Montse Correro, Maria Martínez, Toni Torres, Jesús Pujol, Rosa Serentill i Àngels Serentill; i compta amb l'ajut incondicional i voluntari dels veïns de les cases de pagès del Poal que han cedit els seus estris i animals, així com la seva presència i voluntat, junt amb veïns de la Mion i d'altres barris.