Té 42 anys i una vitalitat que no se l'acaba. Inquieta de per sí, la santvicentina Trini Montoliu va entrar en el món del teatre "per casualitat", tal com explica ella, apuntant-se, l'any 2008, en un curs intensiu d'interpretació davant de càmera. "Jo sempre m'havia dedicat al món de l'esport, fent d'entrenadora personal i competint, juntament amb la meva germana bessona, en gimnàstica esportiva", explica, somrient perquè, sense previ avís, la seva vida ha fet un gir de 180 graus. "Va ser arrel d'una lesió que vaig tenir a la ròtula que vaig decidir posar-me a estudiar MEF i després INEF. En aquella època jo vivia a Barcelona i notava que em faltava alguna cosa per acabar-me d'omplir". I el teatre va ser la solució. Després del curs d'interpretació davant de càmera, Montoliu es va adonar que li agradava tot aquell món i va seguir fent camí inscrivint-se a altres cursets que compaginava mentre estudiava la carrera que, en principi, havia de ser la de la seva vida.

"Veient que la meva passió pel món de la interpretació no minvava, vaig decidir apuntar-me a un curs regulat de teatre, en el qual vaig conèixer professionals com Frank Charansonnet, Alain Chipot o Roberto Cairo, que em van animar a seguir amb aquesta carrera perquè em deien que tenia taules", recorda Montoliu. Va ser llavors quan, envaïda per unes ganes descomunals per seguir descobrint la seva faceta d'actriu que la santvicentina va decidir deixar de treballar de monitora d'esport per a "dedicar-me al que realment tenia ganes de fer", reconeix. "Em vaig començar a apuntar a càstings per fer curtmetratges i a partir del que vaig anar gravant vaig crear-me un Facebook i una pàgina de Youtube on anava penjant les meves actuacions", explica.

I és que, de fet, va ser la promoció que es va anar fent ella mateixa la que la va portar a rodar la pel·lícula a la qual està nominada com a Millor Actriu Principal pel Festival Internacional de Cinema de Mont-real, Arc de Barà. "El director del film, Juan Carlos Ceinos, va contactar amb mi a través del Facebook perquè havia vist l'escena d'un curtmetratge que havia gravat i penjat al Youtube", recorda la protagonista de la història, que confessa que si no fos per les xarxes socials "jo no seria on sóc".

Arc de Barà és una pel·lícula de gairebé dues hores que, primerament, havia de ser un publireportatge centrat en el càmping Arc de Barà, situat a Roda de Barà (Tarragona). Però l'amistat que van acabar concebent el director (Juan Carlos Ceinos) i el propietari (Ismael Rubio) va fer que el que havia de ser un vídeo per a promocionar la zona d'acampada acabés esdevenint un thriller de comèdia amb molta intriga i acció. La història de la pel·lícula gira al voltant d'un alt executiu (Mikel Tamarit) amb molt èxit i diners que, per salvar el seu matrimoni, es veu obligat a fer cas a la seva dona (Trini Montoliu) i accedir a passar les vacances en un càmping, juntament amb el seu fill. Allà, les coses es torçaran i començarà a crear-se un conglomerat de petites històries que "tindran un final inesperat", somriu Montoliu.

"És un film independent que, malgrat s'ha elaborat amb pocs recursos, en cap cas sembla rudimentari o amateur", explica la santvicentina. De fet, el llargmetratge ha comptat amb un pressupost de 40.000 euros i és per això que, de moment, els actors no han cobrat res (només seran remunerats en el cas que hi hagi beneficis). A més, la pel·lícula va ser rodada i produïda per una sola persona per abaratir costos.

Tot i el poc pressupost el film ha guanyat el premi a la Millor Pel·lícula de Ficció en el 12 Month Film Festival de Romania i el Premi al Millor Actor per Pablo Van Der Nayar en el festival Arte Non Stpo de Buenos Aires. A més, està nominada, per a diferents categories, en esdeveniments tant importants com el Festival Internacional de Cine Fantástico de Torremolinos; el Depth Of Fiedl International Film Festival; el Los Angeles CineFest; el Festival Internacional de Cinema de Berlín; l'International Filmmaker Festival of World Cinema de Milà o el Festival Internacional de Cinema de Mont-real, que és en el que Montoliu està entre una de les millors actrius.

"Sóc molt feliç i estic molt contenta", diu la bagenca. "La interpretació, a banda de donar-me tantes alegries també em va ajudar a expressar moltes emocions meves que tenia encallades. M'agrada aquesta feina perquè m'allibera i em serveix com a teràpia personal. De fet, si em puc dedicar al món de la interpretació i deixar el de l'esport, seré molt feliç", conclou.

Altres projectes en marxa

Actualment, la curta carrera de Trini Montoliu no s'atura. En menys de dos anys s'ha involucrat i ha actuat en diversos films, els quals estan en procés de trobar finançament i de co-produir-se en països com Mèxic o els Estats Units. Es tracta, per exemple, de Diosa Laia, dirigida per l'italià Martino Cossu o de Vías Muertas, engendrada per Rhoda N.Wainwright i produïda per la productora American Road Films.

A més, també forma part de l'elenc d'un projecte que va sorgir de la mà de l'escriptor badaloní Joan Vallverdú, que l'any 2015 va treure la novel·la terrorífica Delirium. Los discípulos de Exus i que vol traslladar-la al cinema.