Viure la mort, coproduït per la Directa i Papaia Produccions, s'estrenarà diumenge en el marc del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya Clam. El documental recull les experiències de quatre dones que han perdut persones molt properes en circumstàncies diverses i que es converteixen en el punt de partida per posar sobre la taula els costos d'haver tendit a relegar la mort a l'esfera privada, alhora que la possibilitat de reapropiar-nos d'aquest moment de la vida. La projecció es farà a l'Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles a paartir de 2/4 de 8 del vespre.
El treball periodístic ha aconseguit comptar amb les veus de directius del sector funerari i de personal d'aquests serveis. També, amb professionals de l'àmbit sanitari i amb activistes que s'han articulat per aconseguir un marc social i legal garant de comiats lliurement decidits i que vetlli pel benestar de les persones en dol.
La producció ha comptat amb el suport del Premi Montserrat Roig de promoció de la investigació periodística en l'àmbit del benestar social, de l'Ajuntament de Barcelona, i també de l'espai de creació de projectes audiovisuals feministes La Bonne.
El documental, preestrenat el passat mes d'abril als cinemes Girona de Barcelona, es podrà veure durant els mesos vinents a diversos municipis de Catalunya, així com també a València, Ciutadella de Menorca, Palma de Mallorca, Bilbao i Madrid.
Del dol al negoci funerari
Són les necessitats de les persones en dol les que determinen com es fan els comiats? Quines condicions calen per decidir, no només com viure el ritual, sinó també el llarg període de dol que s'obre? Quines facilitats i quines barreres hi ha per transitar aquest moment d'alta vulnerabilitat? Qui estableix el model de gestió de la mort? I a qui beneficia?
El documental s'hi aproxima a través de les reflexions de persones en dol i de professionals d'àmbits diversos. Proposa estendre, així, el repte de parlar de la mort. Un primer pas per esquerdar el tabú i la por que solen determinar com ens hi relacionem, especialment, a les societats més desconnectades de la natura i més marcades pels ritmes i valores productives. Ritmes i valors que les periodistes realitzadores del documental es proposen evidenciar com xoquen amb la vulnerabilitat de les persones i, a l'extrem, amb les necessitats bàsiques que envolten la finitud de la vida.