L'Obra Social de Catalunya Caixa ha organitzat aquest divendres la 16a edició de la Jornada d'Economia al recinte de Món Sant Benet. Aquest any, la Jornada s'ha realitzat tota el títol "Nous reptes, nous camins. Què fan els que se'n surten".
 
Després de la conferència de Christopher A. Pissarides, premi Nobel d'Economia (vegeu resum sessió matí), la jornada ha continuat amb la taula rodona "El paper de l'administració com a suport a iniciatives empresarials", amb la intervenció de Frank Wagner, director d'innovació i R+D del Fraunhofer IAO, un centre de referència a Europa vinculat a a la Universitat d'Stuttgart; i Gil Gidron, president de la Cambra de Comerç i Indústria d'Espanya-Israel.
 
Frank Wagner ha explicat l'experiència en el seu institut de recerca alemany i ha assegurat que la seva filosofia de fons és que "quan els diners generen coneixement, aquest coneixement ha de generar resultats". Ha estat il·lustratiu el fet que ha afirmat que dos terços del pressupost del seu institut és autogenerat i que inverteixen sobretot en recerca en energia. Wagner ha fet referència a la capacitat de coordinació i al poder de les regions, tot i que lògicament tenint en compte que el món és global, i ha afegit que, a Alemanya, els costos de la mà d'obra són molt importants, de manera que "no podem competir en costos, ho hem de fer en productivitat". En aquest sentit, ha explicat el cost de mà d'obra d'un enginyer que es dediqui a la recerca és de 85 euros l'hora, un preu només superat pel Japó, mentre que a Romania és de 20 euros , tot i que Alemanya no és quatre cops més eficient que Romania. Segons ell, l'essencial i és fomentar la innovació.
 
Per la seva banda, Gil Gidron, president de la Cambra de Comerç i Indústria d'Espanya-Israel, ha explicat la realitat d'aquest país, que aposta de manera molt decidida per l'ocupació. Es tracta d'un estat de només 22.000 m2, amb una renda per càpita similar a l'espanyola, però que és un dels països més innovadors del món, on els darrers anys no hi ha hagut recessió. La previsió d'Israel és créixer el 5% aquest any, i la taxa d'atur se situa en el 6%. Gidron ha explicat que Israel és el país del món que inverteix més (en termes relatius) en I+D, que té més empreses al Nasdaq, rere EUA, i el que té una indústria de capital-risc més gran, amb 4.000 "start-ups". Un estat que fa 30 anys era agrícola, amb només 7,5 milions d'habitants, i que ara ha desenvolupat un munt d'invents relacionats amb la tecnologia (en part ha estat aplicacions civils d'eines inicialment per a ús militar). Un dels aspectes més remarcables que ha explicat és la creació, per llei, de la figura d'un "Científic en cap", que dicta la política d'innovació i marca les línies estratègiques a seguir. Es tracta d'una persona amb un poder equivalent al governador del banc emissor.
 
La visió d'empresaris d'èxit
Seguidament, a la taula rodona "La visió dels empresaris", ha tingut lloc la intervenció del president de Meroil, José Luis Porté, i el director general d'Avinent (Grup Vilardell Purtí), Albert Giralt, amb la presentació del conseller delegat de CatalunyaCaixa, Jaume Masana.
 
José Luis Porté ha fet una extensa explicació de la situació de la distribució petrolera a Espanya, d'ençà de la desaparició del monopoli petrolífer estatal, que es va perllongar des de 1927 fins a 1993 (va ser el monopoli més longeu de tots els països d'Europa occidental). Porté ha explicat l'experiència de Meroil en un estat en què "no extraiem ni una gota de petroli i per tant som absolutament dependents de l'energia de fora. La factura petrolífera és molt gran". Meroil ha treballat amb èxit i ha crescut els darrers anys gràcies sobretot a la dotació en infraestructures per distribuir el producte, tot i la caiguda del consum. Segons ell, això ha convertit l'empresa en molt eficient "per rebre el producte d'origen mediterrani i del mar Negre, però també de més enllà". Gràcies al projecte de Meroil, ha explicat Porté, el port de Barcelona "es dota ara d'infraestructures que seran de gran importància en un futur proper".
 
La darrera intervenció de la Jornada ha anat a càrrec d'Albert Giralt, director general d'AVINENT, empresa sorgida del grup bagenc Vilardell Purtí. L'empresa va néixer el 1958 i tenia com a seva activitat principal la fabricació de peces de decolletatge per sectors molt diversos: automòbil, electrodomèstic, aeronàutic, etc. Al voltant del 2003, en un moment de màxima bonança econòmica, Vilardell Purtí va apostar per la creació d'un producte propi, desenvolupat gràcies a un projecte d'innovació i fruit d'un procés reflexiu i estratègic. L'empresa va triar un sector per obrir una nova divisió de negoci, i va apostat pel segment de les tecnologies mèdiques, un sector en expansió. Així neix AVINENT, empresa que desenvolupa i comercialitza productes i serveis de l'àmbit dental i que s'ha expandit ràpidament. De 2006 a 2011, el global del grup ha passat de 12 a 24 milions d'euros de facturació i de 125 a 230 llocs de treball.
 
Per a Albert Giralt, la clau de l'èxit es resumeix en alguns punts, que ell mateix ha enumerat: la màxima implicació de la direcció; una organització corporativa empresarial (s'ha fet el salt t d'una fàbrica a una empresa); el fet de tenir l'esperit comercial com a prioritat; l'equip humà amb talent i una motivació excel·lent; el posicionament en l'àmbit de l'alta tecnologia i l'aposta pel rigor científic; la implantació d'un procés d'innovació en productes i processos ("la innovació és l'ADN d'AVINENT", diu Giralt); i el fet de tenir clar que el mercat és el món, cal tenir dimensió internacional, i buscant aliances.
 
Giralt ha afirmat, com a conclusió, que "l'empresa és com un ésser viu, que neix, creix, es va transformant", i ha assegurat que cal explorar les fronteres del negoci, ja que "és allà on hi ha moltes oportunitats realistes". Igualment, considera que "no n'hi ha prou de tenir idees, cal cal convertir-les en quelcom tangible i, sobretot, fer-les arribar al mercat en forma de venda. Si no hi ha venda no hi ha innovació empresarial".
 
Tancament a càrrec del conseller Mas-Colell
El punt final de la jornada ha estat al migdia, amb el dinar presidit pel conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell.
 
En el seu parlament, Mas-Colell ha considerat necessari que qui guanyi les eleccions generals del proper diumenge "enviï un missatge clar, decidit i contundent a Europa, que ha de tenir un efecte favorable sobre la situació dels mercat i el deute". Segons Mas-Colell, si es fa "la situació s'ha de normalitzar i no anirà a pitjor". El conseller també ha mostrat l'esperit de col·laboració amb el nou govern per assolir consolidació i estabilitat fiscal, tot i que també ha demanat que Catalunya pugui tenir les mans lliures per prendre les mesures que cal prendre. Mas-Colell ha afirmat que a Catalunya "hem fet els deures. Era indispensable la política de rigor i austeritat que hem practicat" i hi ha afegit que "estem intentant reduir el dèficit públic, tot i que no de manera linial. Alguns pressupostos s'han rebaixat menys, i en els que s'ha intervingut menys són els de l'àmbit social (educació i sanitat). S'ha fet un esforç per mantenir les estructures essencials i que no hi hagi un trencament del nervi d'eficiència de l'administració, i s'ha fet amb transparència i intentant ser creïbles". El conseller ha recordat l'objectiu de dèficit de l'1,3% per a final d'any.
 
S'ha de destacar que, un cop més, després hi ha hagut un resum de cadascuna de les conferències, a càrrec dels relators de la Jornada, una tasca que s'ha encomanat a Albert Closas, director del programa Valor Afegit de TV3, Josep M. Ureta, redactor d'Economia d'El Periódico de Catalunya, i Manel Pérez, sotsdirector de La Vanguardia.

Mas-Colell creu que les pressions sobre el deute espanyol es calmaran si el nou govern envia un missatge "contundent"
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha assegurat que les pressions sobre el deute espanyol es calmaran si el nou govern actua ràpid i llança un missatge "clar, decidit i contundent " cap a Europa. Segons el conseller, si el nou govern ho fa, això calmarà els mercats i la situació es normalitzarà. El titular d'Economia ha insistit en què és molt important que aquest missatge és faci "ràpid" i que no hi hagi "cap retard". Arran de les declaracions fetes aquest matí pel premi Nobel d'Economia sobre un possible rescat de l'Estat, Mas-Colell ha assegurat que si s'envia aquest missatge, això no passarà. El conseller ha participat aquest divendres a la XVI Jornada d'Economia de CatalunyaCaixa.

"Dilluns o com a molt dimarts". Aquesta és la data límit que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha fixat perquè el nou govern espanyol enviï un missatge "clar i contundent" que, segons ell, servirà per calmar les pressions que hi ha sobre els mercats i el deute espanyol.

El titular d'Economia ha explicat que, a curt termini, el govern sortint de les properes eleccions del 20 de novembre haurà "d'actuar" i prendre mesures "potents" sobre el mercat laboral i el sector financer. Mas-Colell s'ha mostrat obert a col·laborar amb el nou govern per realitzar "la tasca de consolidació fiscal".

En aquest sentit, el conseller ha demanat al nou govern que "ens deixi les mans lliures per prendre les mesures que s'han de prendre" i que tingui "un esperit de col·laboració amb les comunitats autònomes perquè tots estem en el mateix vaixell". "L'Estat necessita les comunitats autònomes i no hi ha dubte que les comunitats necessitem la col·laboració del govern de l'Estat", ha apuntat. Mas-Colell ha demanat que no es culpabilitzi Catalunya com s'ha fet fins ara.

"Nosaltres som un problema per Europa i Europa ho és per a nosaltres"
El conseller d'Economia ha assegurat que si és cert que l'Estat és vist a Europa com un problema, en aquests moments Europa "també ho és per a nosaltres". En aquest sentit, ha exigit a Europa que tingui unes polítiques "decidides i clares" i que el fons d'estabilitat comenci a funcionar "de manera clara".