Caixa Manresa considera que un eventual procés de concentració entre entitats d'estalvi a Catalunya no hauria de basar-se només en guanyar dimensió perquè el resultat 'no seria un projecte empresarial sòlid'. En aquest sentit, l'entitat que dirigeix Feliu Formosa ha volgut desmarcar-se de les informacions periodístiques que situen l'entitat de la capital del Bages al capdavant d'una fusió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, i que donarien lloc a un grup financer amb actius financers superiors als 33.400 milions d'euros. L'entitat ha assegurat que 'continua creient' en l'actual model de caixes a Catalunya.

L'entitat creu que l'actual model de caixes a Catalunya és el que ha permès a totes les entitats mantenir un servei competitiu del qual se n'han beneficiat els clients. Caixa Manresa defensa que ha mantingut una gestió acurada que li permet mantenir l'índex de morositat més baix de Catalunya i un dels més baixos de l'estat espanyol, segons els resultats del 31 de març de 2009.

Per aquest motiu, Caixa Manresa considera que un procés de fusió hauria de basar-se, també, en aconseguir una entitat resultant solvent i sòlida amb un projecte empresarial clar, ja que 'la dimensió per la dimensió no resol els problemes'. L'entitat ha assegurat que no viu al marge del complicat moment econòmic, però afirma que gaudeix d'una bona cobertura de morositat, així com de liquiditat.

Caixa Manlleu reconeix contactes per participar en una fusió amb altres entitats catalanes
Caixa Manlleu ha reconegut que ha mantingut 'contactes' amb altres caixes d'estalvi catalanes per intercanviar informació i analitzar conjuntament 'les possibilitats de col·laboració' mitjançant 'els mecanismes que es creguin més adequats', des de compartir serveis comuns fins a iniciar processos de concentració. L'entitat osonenca considera que en l'actual marc de canvis importants en la situació financera i econòmica mundial i tenint en compte les recomanacions del Banc d'Espanya, 'és lògic' que les caixes d'estalvi valorin les possibilitats i conveniència d'arribar a acords entre elles.

En una nota, l'entitat assegura que no hi ha dubte que la dimensió de Caixa Manlleu obliga a 'estar atents i oberts' als moviments que es produeixin en l'entorn de les caixes d'estalvi catalanes i trobar les alternatives més adequades per preservar el futur de la caixa i, alhora, 'mantenir el valor afegit' que té actualment pel que fa al servei de qualitat i humà amb els clients i de compromís amb el territori.

Caixa Manlleu considera que aquests processos de prospecció cal fer-los 'amb prudència i discreció' ja que les alternatives i possibilitats són diverses i és imprescindible un període de reflexió i anàlisi per tal que els òrgans de govern de l’entitat puguin prendre alguna decisió en relació a la fusió.

El Departament d'Economia creu que la conjuntura es propícia per fer operacions de 'concentració' entre caixes
El Departament d'Economia i Finances no ha volgut entrar a comentar processos de fusió no confirmats entre algunes caixes catalanes. Tot i això, un portaveu del Departament ha insistit que l'actual conjuntura és pròpia per desplegar operacions racionals de concentració, que s'han de produir abans de què aquests processos s'hagin de fer com a conseqüència d'haver arribat a una situació 'crítica' pel deteriorament dels actius d'alguna de les entitats implicades. El mateix portaveu ha matisat, però, que qualsevol operació de fusió s'ha de començar des de les taules dels consells d'administració de les entitats d'estalvi, que són els que han de determinar la conveniència o no d'afrontar una concentració.

El Departament d'Economia segueix insistint en la necessitat de què aquests processos de fusió es negociïn amb la màxima 'discreció' possible.

A més, segon l'opinió manifestada reiteradament des de les últimes setmanes per part del Govern, aquests processos de fusió han d'acabar amb un projecte viable que obtingui un posicionament favorable 'harmònic' de totes les parts implicades i reguladors, inclòs el Banc d'Espanya i el mateix Govern.

Oriol Pujol celebra que hi hagi converses entre les caixes i que prenguin la iniciativa
El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha celebrat aquest divendres que 'hi hagi en marxa converses de quatre entitats financeres' –sobre tot de tres- que 'prenen la iniciativa i s'anticipen a unes dinàmiques que poden acabar sent negatives per a elles mateixes'. Pujol s'ha referit amb aquestes paraules a les informacions publicades a 'La Vanguardia' que assenyalen que les caixes d'estalvi de Sabadell, Terrassa i Manlleu negocien la seva fusió, a la que si podria sumaria també Caixa Manresa. 'Celebrem que hi hagi converses de les quatres caixes', ha dit, tot i que ha admès que no coneixia el detall d'aquestes. 'Estaria bé que si unís alguna caixa més', ha afegit.

En roda de premsa a la seu de CDC, Pujol ha dit que el seu partit 'li dóna molta importància a l'estructura financera de les caixes d'estalvi per Catalunya'. 'Fa temps que ho vetllem', ha afegit. 'Estem preocupats pel finançament pel conjunt dels catalans, però tant important com el finançament és vetllar per l'estructura financera del país', ha manifestat.

Així mateix, ha declarat que les precipitacions com es fa el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) 'amaga altres intencions'. De fet, ha assenyalat que CiU actuarà amb duresa i contundència i ha anunciat que el seu partit interpel·larà sobre aquesta matèria al Govern. 'Amb el FROB volen aixecar les competències que té la Generalitat en matèria de caixes', ha dit. 'Les competències del Govern no poden ser trepitjades pel FROB' i 'interpel·larem al Govern que cal una unitat contundent dels partits polítics catalans', ha destacat.

El PP considera 'inevitable, positiu i necessari' la possible fusió entre caixes
El secretari d'Economia i parlamentari del PP català Enric Millo considera que la possible fusió entre caixes 'és un primer pas del tot inevitable, positiu i necessari per afrontar la situació actual de crisi del sector financer'. En aquest sentit, ha manifestat que aquesta situació permet 'optimitzar recursos financers i rendiments de les pròpies entitats, a més de garantir la seva continuïtat futura en el territori'. Així mateix, Millo ha advertit que les fusions 'no són una solució definitiva davant la gravetat de la crisi que viu el sistema financer'.

Per això, considera que 'les caixes han de poder competir en un mercat financer global i enormement competitiu, a més de mantenir a l'hora el seu esperit fundacional de caràcter cultural, social i arrelament territorial, però sense defugir possibles aliances estratègiques empresarials de futur, amb criteris empresarials i poc polititzades'.

Salgado recorda que les caixes catalanes no han demanat ajudes per a la fusió i que per tant decidirà la Generalitat
La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, ha recordat que les caixes Sabadell, Terrassa, Manlleu i Manresa no han demanat ajudes públiques ni s'han acollit al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) que ha aprovat el govern espanyol, i per tant, en la mesura que es tracta d'una operació privada, serà la Generalitat la que hagi d'opinar sobre l'operació. En tot cas, ha assenyalat que les quatre entitats 'sempre disposaran de l'ajuda del Banc d'Espanya per a tot el que pugui suposar orientació en aquest procés'.

El ministeri d'Economia s'ha pronunciat en diverses ocasions a favor de la integració de les caixes d'estalvis per tal d'enfortir-les i garantir que podran superar la crisi sense dificultats. Per aquest motiu, Salgado ha presentat aquest divendres un pla de reestructuració que contempla ajudes del govern espanyol.

La principal eina d'aquest nou pla és el FROB, que estarà dotat de 9.000 milions d'euros i que, en cas d'activar-se, dóna l'última paraula sobre els processos de fusió al Banc d'Espanya. El pla, però, només pot afectar les caixes que s'hi acullin o aquelles que siguin intervingudes per l'entitat que dirigeix Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

Per aquest motiu Salgado ha recordat aquest divendres que en la mesura que les entitats no demanin ajudes, es gtracta d'una operació privada en què el Ministeri d'Economia no té poder de decisió. La competència, ha assenyalat, és de la Generalitat i el Banc d'Espanya pot fer tasques d'orientació en el procés.