L'estudi "Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages 2005-2009. L'Índex de Dinamisme Empresarial", impulsat per la Cambra de Comerç de Manresa, recull els efectes de la crisi econòmica a la comarca. Aquest és el cinquè any que es presenta l'informe amb l'objectiu de conèixer millor el teixit empresarial del territori i poder dissenyar accions concretes que permetin ajudar a la recuperació econòmica.

Un primer cop d'ull a l'estudi assenyala que el Bages manté el seu pes respecte el conjunt del país, malgrat la pèrdua d'empreses i l'augment de la població desocupada. També és destacable l' increment de pes del sector serveis i la notable capacitat d'internacionalització de les empreses del territori. En general, el teixit industrial està redimensionant la seva estructura productiva als nous nivells de demanda, perdent ocupació però guanyant productivitat.

El pes del Bages
L'economia del sector empresarial del Bages representa prop del 2% de la del conjunt de Catalunya en les principals magnituds; 2,31% del nombre d'empreses, 2,11% de la ocupació i l'1,78% del Valor Afegit Brut (VAB) del sector empresarial L'any 2009 a la comarca hi havia un total d'11.836 empreses que ocupaven un total de 54.009 persones i van generar 2.877 milions d'euros del VAB. En relació a 2008, el nombre d'empreses cau un 4,27%, l'ocupació generada per aquestes empreses encara baixa de forma més accentuada, fins a un 10,04%  i el valor afegit observa un retrocés que arriba al 2,55%.

Fer un esforç
L'estudi apunta el repte bàsic de consolidar la solidesa de les empreses del Bages incrementant-ne la capitalització amb el foment de la cooperació empresarial com una de les vies per guanyar dimensió i fer possible que augmenti la productivitat, es creï ocupació i es promogui la internacionalització. L'altra gran factor de vulnerabilitat i que afecta tot el teixit empresarial és la manca de finançament que tot indica es mantindrà en el temps. Donar a conèixer les fonts alternatives existents i augmentar la cultura financera de les empreses és una assignatura pendent en què s'ha d'incidir. En aquest sentit, es constata la necessitat d'avançar en la professionalització de la gestió de les empreses i millorar la formació dels seus treballadors.

En les àrees de treball interior de les empreses hi ha molta feina a fer. Aspectes com l'eficiència energètica, la productivitat del treball no directament manufacturer són claus. Igual que en el camp exterior la sofisticació de les empreses a la xarxa. Des de la Cambra es treballa en aquests punts concrets. L'informe també subratlla la conveniència de facilitar i fomentar la creació de noves empreses i fer possible la col·laboració entre els agents públics i privats per convertir el coneixement que acumulen, tant les empreses com els centres de recerca, en noves realitats d'activitat econòmica.

Evolució  desigual dels sectors
La caiguda del VAB de l'exercici de 2009 respecte el de 2008 té el contrapunt en  l'augment de la productivitat (8,3%) que compensa en certa manera la caiguda del nombre d'empreses. En relació als sectors productius, el tradicional sector del metall al Bages és dels que pateix més la caiguda d'activitat i la disminució de la dimensió mitjana de les empreses. El metall perd pes en el conjunt del Bages encara que s'espera una recuperació de posicions per exercicis posteriors. Per contra, la indústria química, l'energètica i les activitats extractives incrementen pes i VAB. Per la seva banda, el sector de la construcció evoluciona de forma negativa, conforme al context més general, però de forma menys intensa que al conjunt de Catalunya, tot i que s'ha de tenir en compte que en exercicis anteriors no havia registrat una evolució tant favorable. Finalment, el sector serveis continua el 2009 amb una evolució positiva pel que fa al pes en el conjunt econòmic. Cal assenyalar que el sector de serveis a les persones, generalment format per empreses molt petites, és l'únic que guanya pes en nombre d'empreses, ocupació i VAB.

Capacitat exportadora
El document indica que un dels elements per determinar la continuïtat de les empreses industrials del Bages serà la seva presència en mercats internacionals. A partir de les dades de l'informe es constata que la base d'empreses exportadores és lleugerament superior al Bages que al conjunt de Catalunya, malgrat que és un territori industrial. En aquest sentit, les empreses del material de transport, de les indústries químiques i del tèxtil, cuir i confecció són les que continuen disposant de la proporció més elevada d'empreses exportadores sobre el total de les companyies del sector (per sobre del 30%). Sense oblidar les empreses dels sectors de les indústries extractives no energètiques i de la metal·lúrgia, maquinària, material elèctric (superior al 20%). Aquesta és una de les vies per redreçar el rumb econòmic.   

Vulnerabilitats
Una de les principals característiques del teixit empresarial de la comarca és la forta concentració de l'activitat productiva que presenten els sectors d'activitat industrial. Tot i això, en relació a 2005, aquesta concentració s'ha reduït en la majoria de les activitats , especialment en el sector cautxú fusta. En anteriors edicions de l'estudi s'alertava de l'alta concentració en aquest sector com un important factor de risc, que s'ha acabat fent realitat. Malgrat això, el pes de les cinc primeres empreses en el total del VAB arriba a assolir el 62,0% del total en el cas del material de transport, però també se situa per sobre el 50% en les indústries extractives no energètiques (56,7%) i en les indústries químiques (54,7%) i per sobre del 30% en el cas de les indústries del paper i arts gràfiques (35,8%). La concentració ha cedit terreny en els factors de vulnerabilitat que són els problemes de finançament, la poca grandària i la manca de capitalització suficient de les empreses. En un context de manca de finançament per les operacions quotidianes i d'inversió, els endeutaments alts són un factor de risc clar. Els diferents factors estan fortament entrellaçats i es retroalimenten.

La situació financera de les empreses de la comarca indica que com a mínim el 25% de companyies hauran de fer esforços per adaptar la seva situació econòmica al nou entorn en què la liquiditat és escassa. Per avaluar la situació financera de les empreses, l'informe se centra en el càlcul del seu endeutament i la seva liquiditat per fer front als compromisos de pagament a curt termini i la seva situació a més llarg termini a partir del càlcul del seu fons de maniobra.

L'Índex de Dinamisme Empresarial
L'estudi "Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages" utilitza com a indicador l'Index de Dinamisme Empresarial per tal de mesurar l'evolució de l'activitat econòmica del conjunt d'empreses que operen en un territori en termes de Valor Afegit Brut (VAB). El VAB és una variable clau per mesurar la capacitat d'una empresa per generar recursos i el principal indicador de síntesi del dinamisme empresarial. Es mesura com la diferència entre els ingressos d'explotació i els consums d'explotació i les altres despeses d'explotació i s'obté, a cost de factors, a partir de les dades del compte de resultats de les empreses. Es tracta d'una xifra que ens indica quina part dels ingressos d'explotació han generat valor, és a dir, queden a l'empresa un cop s'han cobert les despeses més directament vinculades a les vendes, matèries primeres, mercaderies, diferents proveïments, i altres despeses no tan directament vinculades al nivell de vendes però necessàries per realitzar-les (manteniment, costos d'auditories, taxes, publicitat, etc.). El principal avantatge de treballar amb el VAB és que, un cop creuat amb el número de treballadors, dóna com a resultat la productivitat (productivitat aparent del treball) i això permet comprarar-ho amb dades de l'OCDE, Eurostat i altres organismes.

L'Índex de Dinamisme Empresarial sintetitza l'evolució del VAB mitjançant tres components fonamentals que es calculen a través del diferencial amb la mitjana catalana de tres indicadors homogenis per Catalunya i el Bages, que són el nombre d'empreses, el nombre de persones ocupades per empresa i la productivitat per ocupat.