04
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
16:45h
ICL Iberia –matriu d'Iberpotash- acaba de posar en fase de proves la planta de sal vacuum a Súria. Es tracta de la primera instal·lació del món d'aquestes característiques que produirà sal amb una puresa del 99,97%. La planta tindrà una capacitat de producció superior a les 750.000 tones anuals i la sal que en surti es destinarà, principalment, a la indústria electroquímica. El cap de la unitat de negoci de la sal d'ICL, Carles Alemán, ha detallat a l'ACN que en aquests moments s'estan fent proves de capacitat a la planta i les previsions són que les instal·lacions assoleixin el 100% d'activitat al llarg de l'últim trimestre de l'any. La nova planta permetrà a l'empresa aprofitar les tones de sal que es generen de l'extracció de potassa i que, fins ara, s'acumulen als dipòsits salins del Bages.
Una de les actuacions estrella del Pla Phoenix, la construcció d'una planta de sal vacuum a Súria ja és una realitat. L'empresa acabava de posar en marxa les instal·lacions en fase de prova i calcula que abans d'acabar el 2016 ja estarà totalment operativa. Segons el cap de negoci de la sal d'ICL Iberia, Carles Alemán, la nova planta de cristal·lització serà la que produirà "la sal més pura del món" i també la que tindrà "una capacitat de producció més elevada".
La sal vacuum que surti de Súria anirà destinada als mercats internacionals i, principalment, a la indústria electroquímica. Amb tot, segons ha detallat Alemán, una part de la sal que es produeixi a la nova planta de cristal·lització també anirà destinada al tractament d'aigües i a l'alimentació animal i humana. A més, a les noves instal·lacions es produiran 25.000 tones anuals de potassa blanca d'alta qualitat, que també anirà destinada, bàsicament, per a la indústria electroquímica.
Amb la posada en marxa d'aquesta planta i d'una altra d'homònima que està previst que entri en funcionament el 2019, Iberpotash tindrà una capacitat per produir 1,5 tones anuals de sal vacuum, que se sumaran al milió de tones de potassa que ja produeix anualment. Això permetrà a l'empresa minera aprofitar les tones de sal que es generen de l'extracció de potassa i que, fins ara, s'acumulen als dipòsits salins del Bages, principalment al Cogulló de Sallent. Alemán ha explicat que la companyia fins ara separava la potassa de la sal i, tot i que una part de la sal es comercialitzava, la gran majoria s'anava acumulant a les muntanyes de residus salins. Ara, ha dit, "el que aconseguirem és reduir el producte que va cap a les muntanyes amb l'objectiu final de no enviar-hi res i aprofitar-ho tot".
La comercialització de la sal vacuum es farà a través del conveni signat amb la multinacional holandesa AkzoNobel. Aquesta s'ha compromès a comprar tota la sal que es produeixi a les plantes del Bages per comercialitzar-la, posteriorment, als mercats internacionals, principalment al nord d'Europa.
170 MEUR per a la primera fase del Pla Phoenix
La planta de sal vacuum de Súria és una de les actuacions de la primera fase del Pla Phoenix, valorat en 170 milions d'euros, i que contempla altres projectes com l'ampliació de les instal·lacions industrials de l'empresa a Súria i la construcció de la rampa d'accés a la mina de Cabanasses. De fet, segons ha detallat Alemán, les obres de la rampa estan en curs i està previst que puguin enllestir-se entre finals del 2017 i principis del 2018. Pel cap de la unitat de negoci de la sal, aquesta rampa suposarà que "es pugui treure tot el material de les mines a través d'una cinta transportadora, enlloc de fer-ho amb camions". Això, segons ell, permetrà "millorar en temes de seguretat i també mediambientalment".
La segona fase del Pla està valorada en 280 MEUR i contempla, com a actuació principal, la construcció de la nova terminal de càrrega al Port de Barcelona, amb una superfície de set hectàrees i 14 metres de calat, que permetrà la càrrega de vaixells de fins a 60.000 tones. En aquesta fase, però, també està previst construir la segona planta de sal vacuum i una nova planta de potassa granular, totes dues al centre productiu de Súria.
L'encaix amb el PDU de la mineria del Bages
Paral·lelament a les actuacions d'Iberpotash, la Generalitat està redactant el Pla Director Urbanístic (PDU) de la mineria del Bages, que ha d'estar aprovat abans d'acabar el 2016. El pla té per objectiu ordenar l'activitat minera a la comarca amb una visió de conjunt i vetllar perquè sigui una activitat sostenible des del punt de vista ambiental, social i econòmic. Un dels reptes és que la industria minera no produeixi cap mena de residu en un termini màxim de vint anys, una fita que Iberpotash vol assolir precisament amb la posada en marxa de les plantes de sal vacuum, ja que, segons l'empresa, permetran aprofitar tot el producte que s'extregui de les mines.
Eliminar el Cogulló i l'activitat a la mina de Sallent
Com a conseqüència d'una sentència judicial, es va fixar una cota màxima al Cogulló de Sallent de 538 metres d'alçada i un topall temporal que serà el 31 de juny del 2017, data en què Iberpotash no podrà fer més abocaments al Cogulló. Per tot plegat, l'empresa minera té previst engegar de manera imminent el procés de tancament de la mina de Sallent per traslladar tota l'activitat a Súria. El procés està previst que sigui gradual i que s'allargui fins el 2019, tant pel que fa al trasllat de la producció com del personal que hi treballa. Segons l'empresa, el trasllat garantirà el manteniment dels 4.000 llocs de treball directes i indirectes que actualment sumen les dues explotacions mineres.
Una de les actuacions estrella del Pla Phoenix, la construcció d'una planta de sal vacuum a Súria ja és una realitat. L'empresa acabava de posar en marxa les instal·lacions en fase de prova i calcula que abans d'acabar el 2016 ja estarà totalment operativa. Segons el cap de negoci de la sal d'ICL Iberia, Carles Alemán, la nova planta de cristal·lització serà la que produirà "la sal més pura del món" i també la que tindrà "una capacitat de producció més elevada".
La sal vacuum que surti de Súria anirà destinada als mercats internacionals i, principalment, a la indústria electroquímica. Amb tot, segons ha detallat Alemán, una part de la sal que es produeixi a la nova planta de cristal·lització també anirà destinada al tractament d'aigües i a l'alimentació animal i humana. A més, a les noves instal·lacions es produiran 25.000 tones anuals de potassa blanca d'alta qualitat, que també anirà destinada, bàsicament, per a la indústria electroquímica.
Amb la posada en marxa d'aquesta planta i d'una altra d'homònima que està previst que entri en funcionament el 2019, Iberpotash tindrà una capacitat per produir 1,5 tones anuals de sal vacuum, que se sumaran al milió de tones de potassa que ja produeix anualment. Això permetrà a l'empresa minera aprofitar les tones de sal que es generen de l'extracció de potassa i que, fins ara, s'acumulen als dipòsits salins del Bages, principalment al Cogulló de Sallent. Alemán ha explicat que la companyia fins ara separava la potassa de la sal i, tot i que una part de la sal es comercialitzava, la gran majoria s'anava acumulant a les muntanyes de residus salins. Ara, ha dit, "el que aconseguirem és reduir el producte que va cap a les muntanyes amb l'objectiu final de no enviar-hi res i aprofitar-ho tot".
La comercialització de la sal vacuum es farà a través del conveni signat amb la multinacional holandesa AkzoNobel. Aquesta s'ha compromès a comprar tota la sal que es produeixi a les plantes del Bages per comercialitzar-la, posteriorment, als mercats internacionals, principalment al nord d'Europa.
170 MEUR per a la primera fase del Pla Phoenix
La planta de sal vacuum de Súria és una de les actuacions de la primera fase del Pla Phoenix, valorat en 170 milions d'euros, i que contempla altres projectes com l'ampliació de les instal·lacions industrials de l'empresa a Súria i la construcció de la rampa d'accés a la mina de Cabanasses. De fet, segons ha detallat Alemán, les obres de la rampa estan en curs i està previst que puguin enllestir-se entre finals del 2017 i principis del 2018. Pel cap de la unitat de negoci de la sal, aquesta rampa suposarà que "es pugui treure tot el material de les mines a través d'una cinta transportadora, enlloc de fer-ho amb camions". Això, segons ell, permetrà "millorar en temes de seguretat i també mediambientalment".
La segona fase del Pla està valorada en 280 MEUR i contempla, com a actuació principal, la construcció de la nova terminal de càrrega al Port de Barcelona, amb una superfície de set hectàrees i 14 metres de calat, que permetrà la càrrega de vaixells de fins a 60.000 tones. En aquesta fase, però, també està previst construir la segona planta de sal vacuum i una nova planta de potassa granular, totes dues al centre productiu de Súria.
L'encaix amb el PDU de la mineria del Bages
Paral·lelament a les actuacions d'Iberpotash, la Generalitat està redactant el Pla Director Urbanístic (PDU) de la mineria del Bages, que ha d'estar aprovat abans d'acabar el 2016. El pla té per objectiu ordenar l'activitat minera a la comarca amb una visió de conjunt i vetllar perquè sigui una activitat sostenible des del punt de vista ambiental, social i econòmic. Un dels reptes és que la industria minera no produeixi cap mena de residu en un termini màxim de vint anys, una fita que Iberpotash vol assolir precisament amb la posada en marxa de les plantes de sal vacuum, ja que, segons l'empresa, permetran aprofitar tot el producte que s'extregui de les mines.
Eliminar el Cogulló i l'activitat a la mina de Sallent
Com a conseqüència d'una sentència judicial, es va fixar una cota màxima al Cogulló de Sallent de 538 metres d'alçada i un topall temporal que serà el 31 de juny del 2017, data en què Iberpotash no podrà fer més abocaments al Cogulló. Per tot plegat, l'empresa minera té previst engegar de manera imminent el procés de tancament de la mina de Sallent per traslladar tota l'activitat a Súria. El procés està previst que sigui gradual i que s'allargui fins el 2019, tant pel que fa al trasllat de la producció com del personal que hi treballa. Segons l'empresa, el trasllat garantirà el manteniment dels 4.000 llocs de treball directes i indirectes que actualment sumen les dues explotacions mineres.