Ferran Estruch ha anunciat la seva renúncia a l'alcaldia de Cardona, posant punt final a catorze anys al capdavant del consistori. L'actual alcalde d'ERC ha comunicat la decisió a meitat de mandat, adduint motius personals. L'actual primera tinent d'alcalde, Lluïsa Aliste, el rellevarà en el càrrec i assumirà la responsabilitat fins a les municipals del 2027. El canvi es farà el proper dilluns en el marc d'un ple extraordinari. El següent dilluns, renunciarà també a l'acta de regidor.

Amb 25 anys, Estruch va accedir a l'alcaldia per primera vegada el 2011. Llavors era l'alcalde més jove de Catalunya. Des d'aleshores ha revalidat el càrrec en totes les eleccions celebrades, governant sempre amb majoria absoluta, excepte durant el seu primer mandat. Ara fa un pas al costat convençut que cal obrir una nova etapa i assegura que marxa amb la sensació "d'haver donat tot el que tenia".

- A la carta que vas dirigir a la ciutadania parles de motius personals, però acabes parlant d'esgotament físic i mental. Té a veure?

- Sí, hi té molt a veure. Catorze anys són molts, i aquest desgast és clar. La meva intenció inicial era aguantar aquest mandat, que ja era el quart, i acabar-lo. Però els últims mesos, especialment l'últim any, he notat un cansament creixent. Em faltava energia, em costava mentalment estar a l'altura del que requereix el càrrec. I això m'inquietava, perquè jo sempre havia dit que deixaria de ser alcalde el dia que deixés de ser útil.

He arribat a un punt on tot em suposava un sobreesforç: em faltava la il·lusió amb què havia viscut aquest càrrec fins ara. El bloqueig mental era important, em trobava espès, no rendia ni amb la claredat ni amb la força que havia tingut sempre. I crec que liderar vol dir estar present, empènyer, il·lusionar. Quan això es comença a afeblir, per responsabilitat amb el projecte, amb el poble i amb la meva pròpia salut, vaig entendre que havia arribat el moment de fer un pas al costat.

"Jo sempre vaig dir que seria alcalde mentre pogués ser útil"

- Quant temps fa que ho estaves madurant?

- Diria que des de finals de l'any passat, potser abans. Era una idea que anava guanyant pes a mesura que avançaven els mesos i jo notava que la càrrega era cada cop més difícil de sostenir. No ha estat una decisió impulsiva, però sí difícil, perquè hi ha molt vincle emocional amb el poble, amb l'equip i amb tot el que hem construït.

- Et planteges tornar a la política en un futur?

- Ara mateix, no. És una retirada que sento que ha de ser completa. He estat a la política municipal des dels 25 anys, i vinculat a Esquerra Republicana des dels 18. He viscut moltes etapes, bones i dolentes, però intensíssimes. Ara necessito prendre distància.

La política municipal la deixo segur. La resta... no ho sé. Tinc vocació política, però també sento que és el moment de mirar cap a altres àmbits, de tornar a tenir espai personal i familiar. Continuaré militant, perquè formo part d'ERC des de fa més de vint anys i és el meu partit, el de la meva família. Però no tinc cap interès ni voluntat d'ocupar cap càrrec orgànic ni institucional a curt ni a mitjà termini. La meva prioritat és recuperar energia i tornar a mirar el futur amb calma.

"Ara mateix no vull continuar en cap àmbit polític, ni local, ni nacional, ni de partit"

- Has estat catorze anys com a alcalde, sense haver estat mai regidor abans. Com recordes aquell primer mandat?

- Va ser molt dura, però molt enriquidora. Vam entrar amb majoria simple, sense experiència prèvia a l'Ajuntament, en un context econòmic molt complicat. Vam haver de fer pactes amb tothom: socialistes, convergents... per poder tirar endavant els pressupostos i garantir el funcionament del consistori.

L'Ajuntament estava en una situació financera delicada, amb deutes acumulats, dificultats per pagar proveïdors, i vam haver de fer una gestió molt rigorosa per revertir-ho. Aconseguir l'estabilitat econòmica va ser una de les fites d'aquella etapa. I també va ser una etapa de molt diàleg i de construcció de confiança. Recordo especialment la relació amb en Jordi Casas, regidor socialista, que va ser clau per fer avançar molts projectes.

- I després, majoria absoluta en totes les eleccions. Com ho valores?

- És un honor immens. A partir del 2015 vam tenir sempre més del 50% dels vots, i en algun moment vam arribar a tenir gairebé dos terços del suport del poble. Això dona una confiança molt gran, però també una responsabilitat enorme.

Governar amb majoria absoluta et permet tirar endavant molts projectes, però també et posa sota més pressió, perquè el marge d'error és més petit. Ens vam atrevir amb temes difícils com el porta a porta, que sabem que ha fet caure governs en altres llocs, o amb la gestió de la pandèmia, i tot i això, la gent ens va tornar a donar suport. Això et fa sentir molt orgullós i molt agraït.

- Justament, la pandèmia va ser un dels moments més durs. Com ho vas viure?

- Va ser, sense dubte, el moment més dur de tot el meu mandat. La Covid ens va colpejar fort a Cardona. El brot va començar al CAP, que es va haver de tancar. Això ens va deixar sense servei mèdic de referència en un moment crític. I després va arribar a la residència, on vam viure una situació molt dolorosa. Vaig perdre la meva àvia, que per mi era com una segona mare, i això ho vaig viure des de dins, amb una càrrega emocional molt gran.

Vam haver de prendre decisions molt dures, sovint sols, i amb molta incertesa. Ens vam posar al capdavant perquè la direcció de la residència no podia fer-ho. Vam veure patir i morir veïns i veïnes, i això no s'oblida fàcilment. Va ser una etapa que ens va marcar com a equip i com a poble, i que també em va desgastar personalment.

"La pandèmia va ser el moment més dur: vam perdre veïns, familiars i l'ànim del poble"

- També vas ser diputat al Parlament entre 2019 i 2022. Com vas compaginar-ho?

- Amb molt d'esforç i amb un equip molt compromès. Jo baixava a Barcelona tres dies a la setmana i continuava sent molt present a Cardona. Vam repartir responsabilitats i vam garantir que l'Ajuntament no es resentís. Vaig treballar en temes importants com la llei de barris, de la qual vaig ser ponent pel meu grup. I em sento molt orgullós de la feina feta.

A nivell personal, va ser una experiència enriquidora, però també dura. Fer de diputat i d'alcalde a la vegada és molt exigent. I segurament també va contribuir a l'acumulació de desgast que m'ha dut a prendre la decisió actual.

- Quines accions destaques com a més rellevants durant aquests 14 anys?

- Em quedo amb dos grans projectes: el Cardona Integral i el desenvolupament del nou sector industrial. El primer, amb el doctor Valentí Fuster, ens va permetre posar Cardona en el mapa com a referent en salut i ciutats saludables. Vam transformar l'entorn urbà, vam crear espais per fer esport, rutes saludables, vam rehabilitar el cinema per fer-ne un auditori... I tot això amb molt pocs recursos públics, gràcies a la col·laboració i a molt esforç.

El segon és la creació del nou polígon industrial, que ha permès que empreses locals creixin i creïn ocupació. Hem aconseguit retenir talent i garantir futur industrial per Cardona. I per mi això també és una fita molt important.

"El projecte Cardona Integral amb el doctor Fuster ha estat una de les fites més importants"

- I alguna espina clavada? Alguna cosa que no has pogut fer?

- Sí. La rehabilitació integral del centre històric. Cardona té un patrimoni únic, reconegut com a Bé Cultural d'Interès Nacional, però això no ha vingut acompanyat de recursos per conservar-lo. Hem fet actuacions parcials, però el centre necessita una inversió estructural molt gran.

També em dol no haver pogut impulsar encara una nova residència amb pisos amb serveis, adaptada als nous temps. És una necessitat urgent, especialment amb l'elevadíssima taxa d'envelliment que tenim al municipi.

- Com valores l'ambient polític a l'Ajuntament durant aquests anys?

- En general, molt positiu. Hi ha hagut discrepàncies, però sempre s'ha intentat treballar des del respecte i el diàleg. Vull agrair la feina dels regidors de govern i d'oposició, especialment d'aquells amb qui hem pogut construir consensos. Hem creat espais de treball compartit, com la taula d'habitatge, i crec que això és molt valuós.

- I ara què? T'has fixat cap termini per tornar a la vida professional?

- Ara em dedico a cuidar la meva mare, que té una malaltia, i a ajudar en el negoci familiar, una xarcuteria que porta més de 70 anys en funcionament. També vull descansar, reflexionar, i a partir del setembre començar a pensar què vull fer. No tinc cap pressa ni cap pla tancat. I no em fa res treballar del que calgui. Sóc conscient que tanco una etapa, però n'obro una altra que també pot ser molt enriquidora.

"Ara mateix necessito cuidar-me i cuidar els meus"

- Amb què et quedes d'aquests 14 anys?

- Em quedo amb l'honor immens d'haver servit el meu poble. Amb els projectes compartits, amb la confiança de la gent, amb les dificultats superades, i amb la certesa que ho hem donat tot. Hem comès errors, segur, però també hem deixat una petjada positiva. I com deia a la carta, ha valgut la pena.