Josep Heras (Artés, 1947) és enginyer químic de formació, però ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional al sector financer, com a director d'oficines a la Caixa de Pensions. Al llarg dels anys, ha combinat la vida laboral amb una forta implicació en l'activisme polític i social: va militar a Esquerra Republicana durant més de quaranta anys, va ser un dels impulsors de la Fundació Independència i Progrés i va exercir com a coordinador de l'ANC a Manresa. També va participar activament en entitats com l'Associació de Veïns de les Escodines i ha estat una peça clau en la creació de la cooperativa d'enterraments Recer.

Amb tot, Heras també ha conreat una faceta més discreta però igualment rellevant: la de divulgador científic i escriptor. Després de tres llibres d'assaig sobre física i ciència, publica ara la seva primera novel·la, El llarg camí de la revolta (L'Albí), una obra que narra les arrels i el desenvolupament de la revolta dels Burots d'Artés. El llibre combina rigor històric i ficció per retratar un moment clau de transformació social i política a Catalunya a principis del segle XX.

Aquesta és la teva primera novel·la. Què et va portar a escriure-la?

Aquest és el meu quart llibre, però sí, és la meva primera novel·la. Els altres tres són assaigs de divulgació científica relacionats amb la física. De fet, em vaig formar com a enginyer químic, però sempre m'ha apassionat la física i he dedicat molt de temps a estudiar-la. Amb aquesta novel·la volia fer una aproximació històrica a un fet molt rellevant: la Revolta dels Burots d'Artés. Però no des d'un punt de vista purament històric, sinó novel·lat, amb personatges propis que viuen i experimenten aquell context.

Per què t'has centrat en la Revolta dels Burots i no en algun altre episodi històric de la comarca?

Perquè considero que és una revolta molt significativa. Es va produir en un moment de canvi, després d'un llarg silenci anarquista derivat de la repressió per fets com l'atemptat del Liceu o contra el rei Alfons XIII. La Revolta d'Artés marca una mena de renaixença de l'anarquisme i obre la porta a altres moviments socials importants, com la vaga de la Canadenca o el pistolerisme.

Com es concreta la història dins la novel·la?

La novel·la s'inicia una vintena d'anys abans de la revolta, amb l'arribada de la fil·loxera, un fet que canvia completament l'estructura econòmica i social d'Artés. A partir d'aquí, vaig reconstruint els esdeveniments socials, laborals i polítics que porten al conflicte. Tot plegat, a través de personatges inventats que conviuen amb figures històriques reals com els germans Berenguer, l'Abadal, el diputat Rocafort o el doctor Claudi Sala.

Quins van ser els detonants principals de la revolta?

N'hi ha tres que considero clau. El primer, les condicions laborals a la fàbrica Berenguer: sous de misèria, jornades llarguíssimes i tractes inacceptables. El segon, el nepotisme a l'Ajuntament, que va escollir una font d'aigua de mala qualitat propietat de l'Abadal per a fer-hi la portada d'aigües. Per finançar-ho, es van emetre bons, però quan es va veure que l'aigua no era apta ni per regar, els bons no es van comprar i l'Ajuntament va fer fallida. Per resoldre-ho, es van implantar els burots, una mena d'impost que encaria la vida. I el tercer detonant és la desigualtat generada durant la Primera Guerra Mundial: els fabricants es van enriquir, mentre els treballadors no van veure cap millora.

I les colònies industrials? Per què allà no hi va haver revoltes com la d'Artés?

Perquè les colònies començaven de zero. L'amo hi instal·lava la fàbrica i proporcionava habitatge, escola, església, etc. La gent no coneixia res més. En canvi, a Artés hi havia una tradició preindustrial, amb paraires i entitats socials actives. Ja hi havia un caliu social previ que va facilitar la revolta.

Com vas treballar la part històrica? Has descobert fets poc coneguts?

No he fet recerca històrica original, sinó que m'he basat en els treballs d'historiadors sobre la revolta. Ara bé, he volgut donar rellevància a fets que sovint passen desapercebuts, com el cas del mesurador del vi, que afavoria determinats pagesos. Un cas de corrupció que he volgut destacar.

Quins són els grans pilars de la novel·la?

D'entrada, la família protagonista, amb en Sendu, un activista anarquista, i la seva dona Ramona, una dona forta i treballadora però més conservadora. Hi ha una tensió constant entre la lluita col·lectiva i la protecció de la família. Un altre pilar és la tertúlia del Cafè Vell, on un grup d'activistes de diverses ideologies es troben per planificar accions i debatre. També hi ha l'Església i la fàbrica, com a grans poders que condicionen la vida del poble.

Com evoluciona la història fins al final? La revolta triomfa?

La revolta no triomfa plenament, però aconsegueix tres objectius importants: fer fora el consistori, aturar els burots i trencar el monopoli laboral amb la creació d'una nova fàbrica cooperativa, que tot i durar poc, va representar una alternativa real. El llibre acaba amb l'esclat de la revolta.

T'has plantejat una segona part?

Ho vaig deixar obert, però no crec que la faci. Després de la revolta, no hi ha prou fets significatius per a bastir una nova novel·la.

Quant temps t'ha costat escriure-la?

Uns tres anys: mig any per documentar-me i dos anys i mig per escriure-la i endreçar-la.

La portada del llibre és curiosa. Quin és el seu origen?

Està extreta d'un fotograma de la pel·lícula La teranyina, dirigida pel Toni Verdaguer i basada en el llibre homònim de Jaume Cabré. Va ser rodada a la fàbrica Berenguer d'Artés, i ens va semblar molt adient fer-la servir com a portada per lligar context històric i local.

Creus que hi ha paral·lelismes entre aquella època i l'actual?

Sens dubte. La desigualtat social actual és enorme. Avui hi ha molta gent que, tot i tenir feina, no arriba a final de mes. I també continua existint la corrupció i el nepotisme. Potser abans es coneixia l'amo de la fàbrica i se li podia plantar cara; avui, els amos són fons d'inversió, invisibles i intocables. Això també és un problema del nostre temps.