Naix una escola de repoblament rural a Castellbell i el Vilar. Es tracta d'un projecte impulsat per Àlex Bagant, el barceloní que en plena pandèmia va decidir adquirir el Mas del Brunet, una masia de 35 hectàrees en semi ruïnes del 1280 situada al municipi del Bages. L'objectiu? Iniciar un projecte de vida rural. El camí, però, no ha sigut gens fàcil: la quantitat de tràmits burocràtics i dificultats administratives que ha hagut d'afrontar per viure-hi ha estat "ingent". La voluntat de l'escola de Bagant és ajudar altres persones que vulguin fer el mateix i facilitar-los el canvi: "Cal un procés d'adaptació".

La nova escola, que es posarà en marxa al setembre, oferirà tres places de residència a la mateixa masia. Segons explica Bagant, el projecte neix com un "espai test" per oferir una transició "realista i guiada" a aquelles persones que volen reconnectar amb l'entorn rural i contribuir a la repoblació dels pobles. Després de la seva experiència, el barceloní assegura que "no pots portar la teva Barcelona natal al camp perquè llavors et frustres".

Per això, un dels aspectes que s'explorarà a l'escola seran les diferents vies per començar a generar ingressos, com ara un obrador amb un forn de llenya compartit, l'agrobotiga, un hort o la criança d'animals de races autòctones com l'ovella ripollesa, l'oca empordanesa o el ruc català.

De moment, Bagant s'ha posat en contacte amb l'escola agrària de Manresa per si algun alumne del centre hi està interessat, però admet que hi haurà un procés de tria "perquè és important estar bé amb la gent amb qui convius".

La vida al camp, desidealitzada

L'objectiu principal de l'escola és que les persones interessades a fer la transició al món rural puguin comprovar si viure i treballar al camp és realment allò que busquen. "No pots viure amb una imatge idealitzada. Cal experimentar-ho perquè la realitat sovint contrasta amb les expectatives", explica Bagant. Tot i que pot semblar una vida tranquil·la i aïllada, "al camp també hi arriba Hisenda, l'Ajuntament o Agricultura. També hi ha mals de cap, fins i tot incrementats. No és allò de 'estic amb les meves cabretes i ja està'. A Catalunya, això no funciona així", adverteix.

Tot i això, a Bagant li encanta haver fet la transició. Li falten adjectius positius per descriure com és la vida en un entorn rural. "Se'm posa la pell de gallina. Jo no entenc què hi fa la gent vivint a la ciutat", subratlla. D'alguna manera, el que pretén és oferir referents a la gent que, com ell, vol començar una vida al món rural. "Jo no n'he tingut i crec que m'hauria anat molt bé", conclou.