El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha presidit, aquest divendres a Manresa, la presentació d'un estudi socioeconòmic de la capital del Bages i la seva àrea d'influència. Huguet ha destacat que Manresa ha de caminar en la línia de l'"excel·lència nacional i internacional" pel què fa als "materials", que contempla tant els minerals, l'energia renovable com els ecoprocessos. Per al conseller també és bàsica la "concertació social i institucional" "interdependència" entre els diferents agents de la Catalunya Central. L'estudi, elaborat per la Fundació Universitària del Bages (FUB) fa una anàlisi estratègica de Manresa i els factors que condicionen el seu futur.

Per a Huguet, en aquests moments la part de la indústria més exportadora "està sortint de la crisi" però encara hi ha empreses que no ho són que estan vivint "cuetades" pel "mal finançament". Segons Huguet, ara arriba el "tsunami del sector públic" i "derivats del públic" i passarem "mesos complicats".

L'estudi conclou que Manresa es troba en un moment de "canvi profund" dels escenaris que fins ara han conformat el seu entorn socioeconòmic. Com ha explicat un dels autors de l'estudi, Antoni Niubó, l'estudi és "molt realista" i no vol girar la comarca "cap per avall" sinó "millorar la utilització dels recursos".

Com a punts febles, Niubó ha expressat que el model productiu està fonamentat en empreses de petita dimensió i que "falten empreses tractores" que puguin "tibar el conjunt del territori". Segons l'estudi, el problema rau en el "model d'empresa" i no en la "crisi sectorial". A més, el model està "més orientat al producte que no pas al mercat".

Respecte els aspectes territorials, l'estudi diu que la comarca està ben situada i comunicada, tot i que "les comunicacions podrien ser molt millors", ha afirmat Niubó. La relació amb Barcelona i l'àrea metropolità es pot veure com una "amenaça" que pot comportar que Manresa i la comarca esdevingui un "lloc de pas" en relació als fluxos socioeconòmics del país. Niubó ha destacat que les relacions amb la Catalunya Central són "febles".

Pel què fa a les fortaleses, l'estudi destaca la "bona situació geogràfica de Manresa" i l'oportunitat de construir la "capitalitat" des de Manresa amb l'establiment de xarxes de cooperació que ajudin a consolidar la Catalunya Central com una "realitat territorial tangible".

Aquesta capitalitat, segons Niubó, pot exercir-se, ja que Manresa compta amb factors de capitalitat com el Centre Tecnològic de Manresa, la fundació Alícia, un sector sociosanitari "potent" i un espai universitari.

L'estudi a banda de fer una diagnosi, també proposa un total d'onze accions. Entre aquestes, s'hi troba l'elaboració d'un pla de suport a la minera i l'acció ambiental que pugui garantir la continuïtat del sector; un pla d'acció forestal i tractament de la biomassa com a possible resposta ocupacional; un pla de desenvolupament de sectors industrials alternatius com el metall; o la creació d'equipaments per a la implantació d'empreses d'alt valor afegit.