El president de la Cambra, Pere Casals, durant la presentació de l'estudi. Foto: Catpress

El sector de la salut té potencial suficient per convertir-se en un nou motor econòmic de la comarca del Bages i impulsar les seves empreses cap a l'economia del coneixement. Així ho conclou un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Manresa, que analitza l'impacte del sector en l'economia comarcal i determina les oportunitats de negoci que pot generar per al seu teixit empresarial. L'informe destaca algunes especificitats del sector de la salut que el fan especialment atractiu, com l'alta proporció de personal qualificat que requereix i el fet que té un risc de deslocalització molt baix. El treball pretén posar de relleu el pes del sector de la salut al Bages com a font de riquesa per al territori, en termes de facturació, ocupació i possibilitats per promoure el desenvolupament de noves activitats econòmiques amb un alt valor afegit.

El pes del sector de la salut al Bages
Fundació Althaia i Fundació Sociosanitària de Manresa són els dos principals centres d'atenció sanitària i sociosanitària de Manresa i concentren bona part de l'activitat en aquest àmbit. Les magnituds del sector es posen de manifest en el fet que les dues institucions van facturar, conjuntament, més de 143 milions d'euros el 2008, xifra que les situava en un dels primers llocs del rànquing d'empreses del Bages d'aquell any, només superades per la desapareguda Pirelli Neumáticos (309 milions d'euros) i Denso Barcelona (246 milions).

Un altre dels agents destacats és l'Institut Català de la Salut (ICS) que, a través de la Gerència Territorial de la Catalunya Central, gestiona la major part de l'oferta existent a la comarca en l'àmbit de l'assistència primària. El 2009 va executar un pressupost de més de 103 milions d'euros i compta amb una plantilla de més de 1.500 persones.

En termes d'ocupació, la Fundació Althaia s'ha convertit, per si mateixa, en el principal centre de treball del Bages, amb una plantilla que l'any 2009 era de 1.826 persones. En comparació, cal recordar que el nombre de treballadors de Pirelli Neumáticos, la indústria bagenca més important, es trobava al voltant de 1.300 persones en els darrers anys de la seva història. Però, a diferència d'altres indústries tradicionals, el sector de la salut requereix una elevada qualificació professional, amb una alta proporció de diplomats i llicenciats. En el conjunt de Catalunya es calcula que els treballadors sanitaris amb educació superior representen el 59% del total, un percentatge que gairebé dobla la mitjana general catalana en tots els sectors.

El procés de creixement que ha viscut el sector en els darrers anys ha donat com a resultat que les plantilles conjuntes d'Althaia i la FSSM s'hagin incrementat en un 16% entre els anys 2005 i 2009 i que la facturació total hagi augmentat un 77% entre 2003 i 2009. En aquest mateix període, les dues institucions van realitzar una inversió acumulada de més de 50 milions d'euros. L'impacte d'aquestes xifres sobre l'economia local és clar: un 66% de les inversions realitzades per la Fundació Althaia l'any 2008 van beneficiar proveïdors del Bages, amb un volum econòmic equivalent a 4 milions d'euros. Un percentatge similar (63%) correspon a la part de despesa de personal destinada a treballadors de la comarca, amb gairebé 54 milions d'euros. Les compres realitzades a proveïdors del Bages van representar 6,65 milions d'euros, xifra equivalent al 18% del total.

Oportunitats de negoci
L'estudi de la Cambra assenyala les oportunitats de negoci que el sector de la salut ofereix per a les empreses del territori. D'una banda, hi ha tots aquells productes i serveis no sanitaris que es requereixen per al funcionament dels centres d'atenció sanitària i sociosanitària: manteniment, transport, alimentació, subministrament de components i consumibles, serveis informàtics, etc. Segons dades del 2001, un 49% dels béns i serveis demandats pel sector de la salut són d'aquest tipus. Es tracta, doncs, d'un autèntic sector de sectors que a més no es troba sotmès a condicionaments cíclics ni, lògicament, és vulnerable a possibles deslocalitzacions. En conseqüència, aporta un factor d'estabilitat que es trasllada al conjunt del teixit empresarial d'un territori a través dels seus proveïdors de productes i serveis.

Pel que fa al sector industrial, l'estudi apunta cap a oportunitats per a la indústria del metall en activitats com la fabricació de tota classe de pròtesis corporals i, en concret, per aquelles empreses que ja treballen en una gran quantitat de serveis de fabricació (revestiments, eliminació de rebaves, tall, estampació, tractament de superfícies, soldadura, etc.). Es tracta de la producció de sèries curtes o úniques, amb materials especials i que requereixen d'un contacte continu amb el comprador i un nivell de recerca important, que al territori pot ser suportat per entitats o organismes ja consolidats com el CTM Centre Tecnològic, el Centre de Formació Pràctica o l'EPSEM.

D'altra banda, hi ha les activitats de recerca, desenvolupament i innovació, entre les quals la biotecnologia ocupa un lloc destacat. L'expansió de la biotecnologia a Catalunya ha estat espectacular des de finals dels anys noranta, amb la creació de 2.000 llocs de treball d'alta qualificació al sector privat i un creixement del nombre d'empreses que supera el 20% anual. L'any 2008, quan la gran majoria de sectors va començar a notar l'impacte de la crisi econòmica, les empreses biotecnològiques catalanes van ser capaces de continuar creant llocs de treball.

En aquest sentit, l'informe de la Cambra recomana a empreses, institucions i altres organismes com centres tecnològics i de recerca fer un pas endavant que porti a la constitució al Bages d'un autèntic clúster basat en la innovació i la formació de qualitat. El document assenyala el paper destacat que poden jugar institucions com la Fundació Alícia, el CTM Centre Tecnològic, l'UPC o la FUB i la necessitat d'agilitzar projectes com el Parc Central, peça fonamental per convertir la innovació en l'eix de l'economia comarcal.

Segons l'estudi, la innovació és la clau per tal que l'impacte positiu del sector de la salut es traslladi a altres àmbits del teixit econòmic bagenc. El Bages compta amb una base idònia per desenvolupar aquest clúster de la salut, però cal analitzar quines línies de recerca ofereixen més possibilitats de desenvolupament en els propers anys. L'estudi recomana buscar línies de treball que aportin una certa especialització territorial tenint en compte les característiques del sector industrial i empresarial bagenc. Per a aconseguir-ho, es considera clau la cooperació entre tots els agents, l'aprofitament del gran potencial de coneixement d'universitats i centres tecnològics, guiats per la demanda del sector de la salut, per crear producte en el món empresarial, i la integració del Bages en el mapa biotecnològic català.