L'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central acaba l'any amb els objectius relatius a participants, acompanyaments i llocs de treball totalment assolits. Els eixos al voltant dels quals va girar la tercera taula territorial de l'Ateneu van ser el balanç de l'últim any, les línies de treball del futur dels ateneus cooperatius i la comunicació des de i per a l'economia social. La trobada de la tercera edició de la taula territorial de l'Ateneu es va celebrar al Campus Motor Anoia.
En la primera part de la trobada es va presentar la diagnosi sobre les associacions i fundacions de l'economia social i solidària de la Catalunya Central i l'equip tècnic de l'Ateneu va fer un balanç d'aquest últim any 2018. Es va valorar positivament la tasca de difusió feta en la primera edició, ja que han augmentat les demandes d'assessorament que arriben directament a l'Ateneu.
En aquest sentit, es va remarcar que enguany s'han constituït 24 cooperatives, una mica més del doble que les 10 de l'any anterior, i es va subratllar la importància de la tasca feta amb les gestories per treballar conjuntament i promoure el model cooperatiu. També es va reflexionar sobre els tres eixos estratègics al voltant dels quals s'ha treballat aquest any (habitatge, agroecologia i cooperatives integrals) i sobre els quals es té previst de treballar en la propera edició: sobiranies i comunitat.
Per últim, es va subratllar la importància de potenciar les taules comarcals per augmentar el vincle entre les diferents comarques. A continuació, es van crear grups de treball per reflexionar sobre l'ideari del futur dels ateneus cooperatius i la col·laboració entre les entitats privades i l'administració. Igual que en les edicions anteriors, la primera part de la taula territorial es va tancar amb un berenar a base de productes de proximitat de cooperatives del territori.
A la segona part, ja oberta al públic, es va organitzar una taula rodona sobre la comunicació des de i per a l'economia social, amb la participació de membres de tres cooperatives de comunicació: Marta Molas, de La Clara Comunicació; Alba Gómez, de L'Apòstrof i Josep Comajoan, de Dies d'agost.
Durant la taula rodona es va parlar de les diferències entre la comunicació convencional i la comunicació pròpia de l'economia social, així com també dels perills que suposa que les empreses de comunicació que s'emmarquen dins l'economia capitalista s'apropiïn del discurs i l'imaginari de l'economia social i solidària. També es va parlar de les característiques principals de la comunicació de l'economia social, com serien l'honestedat, la confiança, la cultura organitzativa, el treball artesanal i en xarxa, el compromís o la cooperació, entre d'altres. Es va posar sobre la taula la importància de comunicar des d'una perspectiva inclusiva i de gènere, tant a nivell d'imatges i de llenguatge com a nivell més tècnic. Per últim, es va reivindicar la necessitat de normalitzar el model cooperatiu des de la comunicació.
L'Ateneu Cooperatiu acaba l'any amb el doble de cooperatives constituïdes que el 2017
Cooperatives i administracions participen en la tercera taula territorial de l'Ateneu al Campus Motor Anoia
Ara a portada
-
Societat La Moreneta surt en processó per primer cop aquest segle davant milers de persones a Montserrat Redacció
-
Societat S'estrena un documental sobre la vida dels monjos de Montserrat després de dos anys de rodatge Redacció
-
Economia Una entitat assegura que l'Escorxador del Moianès sacrifica més del doble de porcs diaris permesos Redacció
-
-
Publicat el 26 d’octubre de 2018 a les 18:54
Actualitzat el 26 d’octubre de 2018 a les 19:02
Et pot interessar
-
Economia i Empresa Bernat Ladrón de Guevara, reelegit president d'una Associació d'Empresaris de Bufalvent especialment engrescada
-
Economia i Empresa El Kursaal posarà a la venda els espectacles de Festa Major aquest dijous a preus reduïts
-
Economia i Empresa Caixabank ajuda a pagar un tamisador a la Fundació Cardona Històrica per impulsar la comercialització de la sal
-
Economia i Empresa 38 empreses turístiques del Bages, reconegudes per la seva gestió sostenible