Producciones MIC, SL, una empresa de Lleó, s'ha emportat aquesta primavera el concurs per a la confecció, impressió, distribució i explotació publicitària de la revista L'Apuntador, que recull l'agenda d'actes de Manresa en suport de paper, en 10 números anuals i una tirada de 10.000 exemplars, per 15.650 euros + 4% d'IVA.

El pressupost de licitació que havia establert l'Ajuntament de Manresa era de 20.700 euros + IVA, i al concurs també hi havien optat Edicions Intercomarcals, SA, una empresa local, i Gestió de Publicacions Locals, SCCL, una cooperativa de Barcelona.

Ni a Edicions Intercomarcals no els ha servit de res la proximitat geogràfica, ni a la barcelonina Gestió de Publicacions Locals, SCCL ser un model d'empresa socialment responsable. El concurs no preveia cap d'aquestes dues variables.

De fet, dels 75 punts de valoració als que optaven les empreses licitadores, 65 els atorgava l'oferta econòmica i els altres 10, en aquest cas, es repartien entre el percentatge de treballadors de l'empresa amb discapacitat i l'exigència de l'Ajuntament per ampliar els punts de distribució de la revista a la ciutat. A la pràctica, aquests dos últims barems només serveixen per desempatar en el cas d'ofertes econòmiques similars.

L'oferta de l'empresa de Lleó va ser tant baixa, que la mesa de contractació, de conformitat amb la llei de contractes públics, va instar l'empresa licitadora a justificar i desglossar la viabilitat econòmica de la seva oferta. La llei contempla que davant d'ofertes anormalment baixes, la mesa de contractació pugui demanar explicacions a la empresa que concursa, com va ser aquest cas.

La gestió de la revista L'Apuntador contempla la composició de la revista que, malgrat que els continguts arriben redactats des de Manresa, el coneixement de la llengua catalana pot ajudar en la seva comprensió. També contempla la impressió i la distribució, de manera que un cop al mes s'hauran de transportar 10.000 exemplars de la revista des de Lleó fins a Manresa. I també comporta l'explotació publicitària que necessàriament s'ha de portar a terme des del Bages, bé amb amb personal propi que s'hi desplaci, bé amb contractacions a destí.

Pros i contres de la llei de contractes públics

L'obertura de contractacions públiques mitjançant concursos fa que existeixin empreses especialitzades en aconseguir aquests tipus de contractes. Un concurs de pública concurrència permet a l'administració aconseguir contractes més rendibles econòmicament, i rebaixar de forma significativa la despesa respecte de la contractació directa. També evita la contractació interessada i el tracte de favor, ja que la contractació es fa per barems objectius i sense negociació amb els licitadors. Això impedeix crear inèrcies o suggerir ofertes.

Tot i així, els criteris de puntuació acostumen a premiar les ofertes econòmiques més baixes, encara que sigui per poca diferència, i els barems per altres conceptes només serveixen per desempatar.

Per exemple, en el cas de L'Apuntador, l'empresa lleonesa Promociones MIC SL va presentar una oferta econòmica de 15.650 euros + IVA. La cooperativa barcelonina Gestió de Publicacions Locals SCCL va ofertar 17.790 euros + IVA. Aquests 2.100 euros de diferència van significar 65 punts per la primera i 37,46 punts per la segona, amb només 10 punts en joc, de manera que cap altra variable no podia alterar el resultat.

La tercera licitadora, Edicions intercomarcals SA va ser l'única de les tres que va sumar 5 punts pel % de plantilla amb discapacitat addicional, 5 punts que no van servir per res perquè la seva oferta econòmica, tot i ser lleugerament per sota del pressupost de licitació, només li va permetre sumar 1,29 punts, 63,71 punts menys que la millor oferta

El fet que s'hagués "premiat" amb punts de concurs la proximitat geogràfica, o el model d'empresa socialment responsable, com el d'una cooperativa, difícilment hagués variat l'adjudicació si es continua inflant tant la variable econòmica.

Finalment, una empresa de Lleó gestionarà L'Apuntador, una publicació redaccional publicada en català, que requerirà un transport mensual de més de 720 quilòmetres, i  que precisarà de comercials de publicitat que treballaran a distància.