Roqueta, relleu de generacions

Ramon Roqueta Segalés assumeix les funcions de director general, prenent el relleu al seu pare, Valentí Roqueta

Publicat el 11 de maig de 2015 a les 18:35
Actualitzat el 11 de maig de 2015 a les 18:40

Valentí Roqueta i Ramon Roqueta a les vinyes Abadal. Foto: Abadal


L'època, l'estació de l'any, hi acompanya. Qui s'apropi aquests dies als cellers Abadal, a Santa Maria d'Horta d'Avinyó, envoltat de ceps, moltes ceps, moltes menes de ceps, veurà que predomina el verd clar dels pàmpols tendres: una nova anyada ja treu el cap.

A les oficines del celler la renovació també és vital, i al capdavant del grup s'acaba de produir el relleu generacional. Al capdavant hi trobem ara Ramon Roqueta Segalés, que amb la puixança dels seus 34 anys ha rellevat com a director general el seu pare, Valentí Roqueta, que continuarà com a president de Roqueta Origen. Dues generacions, doncs, conviuran al capdavant. Tres, si hi comptem també l'avi Ramon Roqueta Roqueta, que n'és el president d'honor.

El nou director general ja porta uns sis anys treballant a l'empresa familiar. Abans, ha estat vivint a França, Estats Units i Austràlia, estudiant i treballant. S'ha format com a enòleg i també té el Màster d'Administració d'Empreses. Ha treballat un temps per la consultora Oliver Wyman.

- Com és, això de dirigir una empresa multinacional des d'una masia, envoltat de vinyes?
- Més que una multinacional, ens considerem una empresa internacional, perquè exportem el 46% de la nostra producció. Ho fem des d'aquí per vocació, perquè creiem que hem de treballar la nostra identitat local per fer-la arribar a tot el món. En un món tan globalitzat, si et vols diferenciar, necessites fer-ho des de la teva essència.

En segon lloc, creiem que hem de treballar bé el mercat local, el més proper. Amb el turisme que rebem, tenim un aparador internacional de primera magnitud. Per Barcelona passen milions i milions de visitants cada any, i si aquí no trobessin una forta presència dels nostres vins, després no podem pretendre anar-los a vendre a casa seva.

Aquest era un mal que teníem, com a país, però que ja es comença a revertir, i ara, per primera vegada, ja consumim més vi català que del vingut de fora. Esta bé que tinguem un esperit cosmopolita, i estar oberts al que ens arriba des d'arreu del món, però hem de ser els primers a valorar el que tenim aquí.

- En l'actualitat, el grup dóna feina a unes 70 persones, factura 17,5 milions d'euros a l'any i està present a més de 50 països. Quins són els reptes, com a nou director general, pel que fa a aquests indicadors?
- Continuitat amb èxit. L'arbre que no creix, es mor. Creiem que el creixement ha de formar part de la genètica de qualsevol empresa. Però per nosaltres, la prioritat és la continuïtat, per sobre del creixement.

Estem orgullosos del nostre arbre genealògic, en aquesta mateixa casa on som ara tenim documentades fins a divuit generacions seguides, i creiem que abans n'hi havien unes dotze més.

Però també és una empresa amb un esperit jove, que es planteja projectes nous, però amb prudència, especialment la prudència financera.

El meu pare va crear Abadal l'any 83, amb una aposta decidida per varietats internacionals, però també per l'autòctona picapoll. Ara també comencem a tenir sumoll i mundó.

Quan em vaig incorporar al negoci, vaig voler aportar el meu gra de sorra. De l'època que vaig passar França vaig quedar enamorat de la garnatxa. Vàrem adquirir unes finques a la Terra Alta, a Batea, i l'any 2010 vàrem començar a vendre vi d'aquesta denominació d'origen.

En resum que el que ens interessa a llarg termini és créixer, però créixer amb prestigi, no busquem el volum pel volum. Volem créixer reforçant els actius del grup, marcar la identitat, reforçar la personalitat.

- El teu avi va ser alcalde de Manresa, i el teu pare president de la Cambra de Manresa i de Caixa Manresa. Quin serà el teu paper, en aquest àmbit?
- Està clar que no defugim el compromís social. Qualsevol empresa l'ha de tenir. Però la millor manera d'ajudar la societat és fer que el negoci funcioni.

En això és en el que estic centrat ara, i si més endavant hi ha d'altres maneres d'expressar aquest compromís, ja es veurà. El meu avi tenia unes capacitats, el meu pare tenia i té unes capacitats, i jo en tindré d'altres.

Sóc membre del ple de la Cambra de Comerç i participo a les comissions de Comerç Internacional i de Turisme. Però tinc clar que el principal compromís el tenim amb les 70 famílies que depenen de nosaltres.