El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat i ampliat la indemnització que un professor del Conservatori Municipal de Música haurà de rebre de l'Ajuntament de Manresa per acomiadar-lo de forma improcedent, fins a 11.400 euros després que hagi corregit a l'alça la indemnització marcada pel Jutjat Social número 1 de Manresa, que no havia tingut en compte la seva antiguetat en altres departaments de l'equipament. El treballador demanava l'acomiadament nul, per reincorporar-se a la seva plaça, però els dos tribunals ho han desestimat.

El treballador va estar treballant quatre anys al Conservatori Municipal de Música de Manresa, des del mes de setembre de 2017 com a professor de piano cobrint la plaça d'una professora en excedència, i posteriorment, a partir d'abril de 2018, cobrint la reducció de jornada d'aquesta mateixa professora quan va recuperar la seva plaça. Mentre cobria aquesta reducció, que només li significava el 20% de jornada, el setembre de 2018 va començar a cobrir la baixa d'un professor de música de cambra amb un contracte de substitució, gràcies a un concurs de borsa de treball que havia superat a primers d'aquell any.

Segons recull la sentència, el setembre de 2020, al professor titular de la plaça li van donar la incapacitat permanent, de manera que el contracte de substitució s'hauria d'haver extingit automàticament i, en cas de continuar amb la mateixa estructura acadèmica, convocar una plaça definitiva per cobrir la vacant.

Segons recullen les sentències, en comptes d'extingir el contracte, el professor substitut va continuar treballant amb el mateix contracte en frau de llei, i malgrat que l'octubre d'aquell mateix any li van comunicar que la voluntat del Conservatori era eliminar la plaça per repartir les hores entre altres tasques docents, no va ser fins a l'abril de 2021 que li van comunicar l'extinció del seu contracte. Abans, el gener de 2021, el Conservatori havia publicat una convocatòria per cobrir una nova borsa de professors de música de cambra, malgrat la seva voluntat inicial d'eliminar aquesta plaça i malgrat que tenien el professor que cobria la baixa fora de termini, que havia entrat també per borsa de treball.

Davant d'aquests fets, el treballador va demandar l'Ajuntament de Manresa al Jutjat Social número 1 pel que entenia com a acomiadament nul. En la seva demanda, el treballador va argumentar que si la prestació de treball va seguir en vigor després que desaparegués o que s'extingís la causa de la temporalitat del contracte d'interinitat, la relació laboral es va convertir ipso iure en indefinida.

El professor acomiadat va argumentar en la seva reclamació per justificar la nul·litat de l'acomiadament que el seu acomiadament va suposar "una decisió unilateral de la direcció del conservatori", per repartir les seves hores "entre el cap d'estudis -que no tenia jornada completa- i alguns professors d'instruments de vent -que no tenien prou alumnes-".

Malgrat aquesta reclamació, ni el jutjat social de Manresa ni, posteriorment, el Tribunal superior de Justícia de Catalunya en resposta al suplicatori, no van entendre que hi hagués causa per declarar la nul·litat de l'acomiadament, però sí la seva improcedència a l'entendre que la suposada causa de rescissió del seu contracte -la incapacitat permanent del titular de la plaça- ja havia "desaparegut" set mesos que es fes efectiva, de manera que el professor va continuar mantenint el seu lloc de treball en "frau de llei".

El Jutjat Social de Manresa va estimar la indemnització al treballador en 7.296 euros, però aquesta xifra va augmentar fins als 11.400 euros davant el suplicatori al TSJC, que va estimar l'antiguitat total dels tres contractes d'interinatge que havia encadenat el treballador.