La Fira Mediterrània de Manresa celebrarà del 9 al 12 d'octubre la 28a edició posant el focus, tant en l'àmbit artístic com professional, en el concepte d'una Fira creativa. L'objectiu és reforçar el paper de la Fira com a espai d'impuls i acompanyament de la creació contemporània a partir de l'arrel tradicional, una línia de treball que es desplega de manera estructurada des del 2020 i que enguany suma el cinquè aniversari de l'Obrador d'arrel.

Cinc anys d'impuls a la creació amb arrel

La tria d'aquest lema arriba coincidint amb els cinc anys de l'Obrador d'arrel, un programa impulsat conjuntament per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura i per la mateixa Fira. El projecte agrupa el Programa de suport a la creació i a la producció i els Programes d'impuls a les arts d'arrel, centrats en música i dansa. En aquests anys, l'Obrador ha anat consolidant el seu paper com a generador de mercat per a les arts d'arrel, amb accions d'acompanyament a artistes en totes les fases del procés creatiu, foment de maridatges amb l'associacionisme i creació de xarxa.

Aquesta línia estratègica es fa palesa en les dades de programació d'enguany: un 35% de les 78 propostes artístiques oficials han rebut suport de l'Obrador, un increment en nombre absolut respecte a les 75 del 2024. En total, 27 espectacles tenen vinculació amb l'Obrador: 22 del Programa de suport a la creació i producció -incloent-hi 3 propostes del Programa d'impuls a la música i 4 del de dansa-, i 5 més específiques del Programa d'impuls a la dansa. A més, el 74% del conjunt d'espectacles tindran caràcter d'estrena.

Una Fira facilitadora i acompanyadora

Des que Jordi Fosas n'assumeix la direcció artística el 2019, la Fira s'ha definit com a mercat estratègic per a les arts d'arrel. L'adjectiu "creativa" s'acompanya ara d'altres valors que la defineixen: Fira acompanyadora de talent, Fira facilitadora d'oportunitats i Fira generadora del sector. En aquest sentit, la Mediterrània vol actuar com a baula de la cadena de la creació, no com a centre de producció, sinó com a node que connecta actors i processos, creant xarxa i facilitant entorns de suport.

Aquest 2025 també s'hi desplega la Xarxa d'Arts d'Arrel, amb tretze espais i festivals que treballen amb la cultura popular. Un altre exemple d'aquest model és l'espectacle inaugural d'enguany, Pa d'Anna Ferrer, una proposta personal que escenifica el ritual de traspàs d'ofici en la seva nissaga de forners. Ferrer presenta aquesta creació com a fruit de l'acompanyament de l'Obrador i amb el suport d'equipaments com La Marfà, L'Auditori de Barcelona o Es Claustre.

Estrenes, exposicions i fruits dels programes d'impuls

L'ÀreaPro estrenarà l'exposició Un gest d'arrel, una iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular amb suport de la Fira, centrada en les formes de la dansa tradicional de nova creació. Hi participen la fotògrafa Roser Blanch i l'escenògrafa Anna Alcubierre.

També es podran veure els primers resultats del Programa d'impuls a la música d'arrel, com ara la proposta de cant redoblat del duet L'arannà; l'homenatge a les Terres de l'Ebre de Terrae, i l'espectacle familiar Filomena. Tots tres estan integrats a l'Obrador d'arrel 2025.

Nous itineraris per nous públics

La programació 2025 manté els quatre grans itineraris tradicionals: novetats musicals de l'escena catalana d'arrel, músiques del món, dansa i teatre / circ amb memòria i oralitat. A aquests s'hi sumen tres itineraris transversals: un de propostes escolars i familiars (6 propostes); un de ball i cant participatiu (6 projectes); i Fem cultura popular, amb 9 espectacles i 15 entitats.

El carrer com a gran escenari

La Fira guanya visibilitat al carrer, amb propostes repartides per espais emblemàtics de Manresa. Hi haurà dansa a la plaça Europa i al Pati del Kursaal; cultura popular a la plaça Neus Català; circ i dansa al Puigmercadal; jocs a la Plana de l'Om, i propostes de gran format a la plaça Major i la plaça de la Música. Destaquen Immaterial (Cia. Voël), que combina art contemporani, circ i patrimoni immaterial, i Tierras Raras (Sacude), una proposta de dansa flamenca i dansa aèria.

Focus als Balcans

El focus internacional del 2025 se centrarà en els Balcans, amb quatre propostes musicals que reflecteixen la diversitat creativa d'aquesta regió: Ekrem Mamutovic i la seva banda de música romaní; el duet experimental de Vladimir Lenhart i Zoja Borovčanin; Božo Vrećo amb una nova lectura del sevdah, i Melina Vlachos amb influències balcàniques, orientals i pop.

Tres escenaris off per a la nova escena

Els tres espais off tornen a enriquir la programació amb aposta pel talent emergent. Inclouen:

• La final del Concurs Sons de la Mediterrània, organitzat per Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius.
• L'Escenari Cases de la Música, amb les actuacions d'Huialfàs, Algarada i Goig, becats pel Programa de Suport a la Creació.
• L'Humus Mediterrani, que programa propostes de proximitat des de D'Arrel Manresa.

Entrades ja a la venda

Amb la presentació del programa artístic, la Fira Mediterrània obre també la venda anticipada d'entrades per als espectacles de pagament. Els tiquets es poden adquirir amb descompte fins al 8 d'octubre.