La Fira Mediterrània de Manresa enceta una nova edició -la 27a- amb la mirada posada en el concepte de transmissió com a eix vertebrador de la cultura popular. La cita, que tindrà lloc entre el 9 i el 12 d'octubre, torna a convertir la capital del Bages en epicentre de les músiques d'arrel, les arts en viu i el pensament contemporani sobre la tradició. Amb més de 100 activitats programades, la Fira aposta decididament per un model que entén la cultura com a fenomen viu i en transformació constant, que es projecta al futur sense perdre la connexió amb el passat.

La programació d'aquest 2025 aplega un total de 78 propostes artístiques, de les quals 58 seran estrenes. Aquestes se sumen a un conjunt d'activitats professionals, familiars i de pensament, estructurades al voltant de l'eix temàtic de la transmissió. La idea de fons és entendre com la cultura popular es transmet de generació en generació, tant en l'àmbit familiar com en el comunitari, i com aquesta transmissió és clau per assegurar-ne la continuïtat, la renovació i la vigència.

L'arrel com a punt de partida, no d'arribada

En la línia que ha consolidat la Fira com a plataforma de referència per a la creació contemporània a partir de la tradició, l'edició d'enguany presenta propostes que aborden l'arrel des de mirades diverses. Hi haurà projectes musicals que experimenten amb la sonoritat del folklore, espectacles escènics que revisiten rituals col·lectius i obres que posen el focus en la transmissió oral i els sabers compartits.

Un dels noms destacats és el del cantaor Perrate, que s'endinsa en les seves arrels familiars gitanes a través de l'espectacle Perraterías, una proposta que dialoga amb la poesia, el flamenc i la memòria. També el ballarí Manuel Liñán, Premi Nacional de Dansa, portarà a Manresa Pie de hierro, una peça autobiogràfica que explora les normes de gènere i les herències culturals a partir del flamenc. A nivell local, la formació Tarta Relena, una de les més internacionals del folk català actual, presentarà una estrena inspirada en cants antics transmesos per via oral.

Una ciutat implicada i escenaris singulars

La Fira torna a ocupar diversos espais emblemàtics de Manresa, des del Teatre Kursaal i el Teatre Conservatori fins a espais patrimonials com el Museu de l'Aigua i el Tèxtil o la Cova de Sant Ignasi. A més, places i carrers del centre històric acolliran espectacles de carrer, concerts i instal·lacions obertes a tothom.

Un dels trets distintius de la Fira Mediterrània és la seva capacitat per transformar la ciutat en escenari. L'Ajuntament de Manresa, coorganitzador del certamen juntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat, ha remarcat en la presentació que la Fira no només és un esdeveniment cultural, sinó també una eina de cohesió, dinamització econòmica i projecció exterior.

Cultura popular, infància i pedagogia

El concepte de transmissió no només s'adreça al públic adult. Una part destacada de la programació estarà enfocada a la infància, amb espectacles pensats per als més petits i tallers familiars que promouen la participació activa. En aquest sentit, s'inclouen activitats que posen en relació escoles, entitats i artistes per reforçar la transmissió intergeneracional del patrimoni immaterial.

En l'àmbit educatiu, la Fira reforça l'aliança amb el programa Eduquem amb l'Art, del servei municipal d'educació, i organitza jornades adreçades a docents, pedagogs i creadors, amb l'objectiu de reflexionar sobre el paper de l'art en els processos d'aprenentatge i la formació en valors col·lectius.

Un mercat estratègic per als professionals

La Fira Mediterrània és també un dels principals mercats per a professionals de la cultura d'arrel, tant a nivell nacional com internacional. L'edició 2025 preveu superar els 1.000 professionals acreditats, provinents d'una trentena de països. En aquest marc, s'organitzaran trobades de programadors, presentacions de projectes, speed meetings i espais de networking.

Aquesta vessant professional, que ocupa tot el recinte del Museu de l'Aigua i el Tèxtil, converteix la Fira en una plataforma per al llançament de nous espectacles, la internacionalització de propostes i l'enfortiment del sector de la cultura popular. 

L'Observatori i el pensament com a eix transversal

Des de fa diverses edicions, la Fira ha impulsat un programa de pensament i debat que se suma a l'oferta artística. L'Observatori de la Cultura Popular i l'Economia Social i Solidària organitzarà jornades, taules rodones i seminaris amb la voluntat de connectar el món de la cultura amb el de la recerca, l'activisme i la innovació social.

En el context d'aquest 2025, es posarà especial èmfasi en les formes de transmissió comunitària, la relació entre cultura i identitat, i els reptes de sostenibilitat i inclusió en les pràctiques culturals. També hi haurà espai per a les noves tecnologies i els formats digitals aplicats a la divulgació del patrimoni.

Un cartell que juga amb les imatges de la infància

El cartell de la 27a edició és obra de la dissenyadora manresana Clàudia Felipe, i representa una mà infantil que sosté una joguina feta a mà. Aquesta imatge vol transmetre la idea de com es construeix el futur amb elements del passat, en un procés de creació i transmissió simbòlica. La joguina, feta de materials senzills, recorda la cultura popular com una construcció col·lectiva i fràgil, però plena de sentit.

La imatge gràfica acompanyarà tota la comunicació de la Fira, i es desplegarà també en el marxandatge, la senyalètica i les campanyes promocionals. El lema d'aquesta edició, Transmetre, condensa en una sola paraula el fil conductor de totes les activitats.

Una Fira connectada al territori

La Fira Mediterrània continua reforçant els lligams amb el territori i les entitats locals. El suport dels consells comarcals del Bages i del Moianès, així com la participació activa de col·lectius de cultura popular, escoles de música i dansa, colles i associacions, és fonamental per fer realitat un projecte d'aquesta magnitud.

A més, en aquesta edició es consoliden les aliances amb festivals afins com l'Eufònic, el Danseu o el Festival del Còmic d'Autor de Manresa, i es promou la circulació de projectes entre esdeveniments. Aquest treball en xarxa es veu reforçat per la participació en circuits internacionals com l'European Folk Network, que permet exportar propostes i atraure programadors d'arreu d'Europa.

Un impacte creixent i sostenible

Amb un pressupost que supera el milió d'euros, la Fira Mediterrània genera un retorn econòmic directe i indirecte molt rellevant per a la ciutat. L'ocupació hotelera, la restauració i el comerç local experimenten un augment notable durant els dies de la mostra. A més, la Fira aposta per criteris de sostenibilitat i accessibilitat, amb mesures de reducció de residus, ús d'energies renovables, accessibilitat als espais i programació inclusiva.

Una edició per mirar enrere i cap endavant

Amb 27 edicions a l'esquena, la Fira Mediterrània es consolida com un espai d'experimentació i celebració del patrimoni immaterial. L'edició 2025 vol ser una invitació a pensar la cultura popular no com un conjunt de formes tancades, sinó com un procés en evolució, on la transmissió juga un paper fonamental. Des d'una cançó de bressol fins a una dansa tradicional reinterpretada, tot pot esdevenir pont entre passat i futur.

Els organitzadors han volgut destacar que "la Fira no només programa espectacles, sinó que posa en circulació idees, facilita trobades i impulsa vincles que perduren més enllà dels quatre dies de celebració". Aquesta vocació de permanència, basada en la transmissió i el treball comunitari, és la que dona sentit a una cita que ja és molt més que una fira.