L'Ajuntament de Manresa ha emès un comunicat per respondre la revelació que el PSC ha fet aquest dimarts en relació a la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic de la Generalitat, que anul·la els plecs de clàusules administratives i tècniques particulars reguladors de la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions d'enllumenat públic i semàfors i de l'obra de millora de sectors d'enllumenat públic i instal·lacions semafòriques de la ciutat.

El govern explica que va tenir constància el dia 28 de març, just abans dels dies festius de Setmana Santa, de la resolució del Tribunal, "que és un òrgan administratiu de la Generalitat, no pas judicial", del qual estava pendent des de l'agost del 2017, quan es va presentar recurs per part de l'empresa Electricitat Boquet SL. Segons explica el govern municipal, "en el moment de la interposició del recurs, l'Ajuntament havia suspès el procés de licitació, per iniciativa pròpia".

Segons l'Ajuntament "l'objectiu del contracte era aconseguir un preu competitiu per tal d'estalviar recursos públics, així com minimitzar les afectacions dels treballs a la ciutadania". En cap cas, segons explica el comunicat, la intenció de l'Ajuntament no era "actuar de manera arbitrària ni afavorint cap empresa, sinó amb criteris tècnics, buscant un estalvi econòmic i minimitzant les molèsties".

Agrupar o no lots

El recurs interposat es fonamentava en la necessitat de fraccionar el lot inclòs a l'expedient corresponent a l'obra de millora de sectors d'enllumenat, en sublots diferenciats. L'Ajuntament explica que els serveis tècnics municipals "van valorar la necessitat de confeccionar aquestes actuacions en un sol lot tenint en compte la seva naturalesa semblant i una major coordinació i eficiència per a l'execució de les obres".

Segons entenia l'Ajuntament, licitant les cinc fases incloses en el projecte executiu de manera agrupada "permetia obtenir uns preus més competitius i també un millor seguiment de l'execució de les obres per part dels serveis tècnics municipals". En canvi, els serveis tècnics consideraven que la subdivisió en lots portaria "a una atomització excessiva del contracte, que afectaria la gestió i eficiència del serveis públics i també podria portar dificultats a l'hora de possibles exigències de responsabilitats entre les empreses intervinents". Sobre aquest aspecte, explica l'Ajuntament, el tribunal "no obliga a fer la divisió en sublots, si bé considera que aquesta ha de ser la tendència i, en cas de no fer la divisió, cal explicar-ne adequadament les raons".

Valoració del pla d'execució de les obres

Respecte de la impugnació del criteri d'adjudicació relatiu a la valoració del Pla d'execució de les obres, l'Ajuntament explica en el comunicat que entenia que amb aquest criteri "es podien valorar les propostes que minimitzessin l'afectació de les obres sobre l'entorn urbà i sobre el funcionament ordinari de la xarxa d'enllumenat públic actual respecte del nou". El tribunal considera que aquest criteri és massa ampli, però l'Ajuntament "considerava necessari deixar un marge als licitadors per proposar formes de minimitzar les afectacions". Això proporcionava, segons el govern, "una informació sobre el grau de coneixement de les obres a executar per part del licitador".

Criteri econòmic

Pel que fa a la impugnació del criteri automàtic de l'oferta econòmica, la part recurrent al·legava que en fixar-se un límit de baixa (10%), totes les empreses el podrien oferir per obtenir la màxima puntuació i aquest criteri no seria diferenciador. L'Ajuntament va considerar que "no necessàriament era així", ja que a l'oferta econòmica calia també vincular-hi "les possibles millores que podien oferir els licitadors, de forma que la valoració automàtica en matèria econòmica depenia en conjunt de la suma del preu de licitació ofert i les eventuals millores".

En definitiva, la nota comuna dels diferents aspectes objecte d'impugnació és que tots ells "afecten a qüestions interpretables i que la voluntat municipal no ha estat en cap moment el voler provocar inseguretat jurídica als licitadors ni tampoc afavorir la posició de ningú".

En aquesta matèria, "el grau de controvèrsia és elevat", valora l'Ajuntament, que posa d'exemple diverses resolucions del Tribunal Català de Contractes del sector Públic, anul·lant plecs de clàusules als ajuntaments de Reus, Sabadell, Terrassa, Castellbisbal o Viladecavalls, per exemple.

Finalment, l'Ajuntament recorda que l'òrgan de la Generalitat considera que, tot i haver estimat el recurs, no obliga l'Ajuntament a pagar les despeses d'aquest recurs (3.713,25 euros) a l'empresa recurrent.

Els serveis tècnics de l'Ajuntament de Manresa analitzaran les recomanacions de l'òrgan administratiu de la Generalitat i les tindran en compte per a la redacció d'un nou plec de clàusules. L'Ajuntament recorda que la funció del tribunal és estrictament revisora, que en cap cas s'ha incomplert la legalitat. L'anul·lació del plec "no representa cap despesa econòmica ni perjudica el servei que s'ofereix a la ciutadania, si bé endarrerirà les tasques de manteniment i renovació previstes al projecte". L'Ajuntament treballarà per tenir a punt com més aviat millor el nou plec de clàusules.